L'home verd de la camisa estripada torna a la gran pantalla. Si ara fa cinc anys el polifacètic Ang Lee sorprenia tothom acceptant un encàrrec tan aparentment allunyat del seu estil com donar forma a la primera gran adaptació cinematogràfica de l'Increible Hulk, aconseguint un dels films de superherois més estranys i reflexius que es recorden, ara el nostre radioactiu protagonista torna de la mà d'un prometedor especialista en el cinema d'acció, el francès Louis Leterrier ('Danny the Dog', 'Transporter') i amb un repartiment estelar en els seus papers protagonistes.
   En aquesta segona part (el títol en anglès 'Hulk 2', no deixa cap lloc al dubte), Bruce banner, el desafortunat científic amb tendència a posar-se verd d'ira preferiria deixar-se estar d'aventures, trobar una cura per a les seves espectaculars transformacions i, finalment, començar a estalviar una mica en roba. Mentre es dedica a amagar-se dels estaments més foscos de l'exèrcit, que el busquen per investigar-lo i crear un supersoldat, o ves a saber quina altra bogeria semblant. Però vet aquí que el nostre heroi es veurà obligat (evidentment) a fer ús un altre cop de la seva fúria i el seu vessant salvatge, vulgui o no vulgui, per la irrupció d'un malvat encara més bèstia que ell l'Abominació, que amb el nom ja paga, oi?
  L'argument, ja ho veiem, s'aparta notablement de les subtileses que aportava el primer film d'Ang Lee. La genial idea original d'un altre Lee, Stan, el mític dibuixant creador del còmic original, de donar-li la volta a la història del Dr. Jekyll i Mr Hyde fent que el monstre interior sigui, en realitat, un heroi bo, segueix essent la base del film. Juntament amb l'angoixa interior del protagonista, profundament irritat per la seva condició. Però, per a aquesta segona part, els productors i el director han tirat més pel dret i han volgut donar a la pel·lícula més acció i menys metafísica, recuperant (o aquesta era la idea) l'esperit dels 'comic-book' dels anys 60 i de la llegendària sèrie de televisió protagonitzada pel culturista Lou Ferrigno. Com explica el president de Marvel, l'editorial on va néixer Hulk, que també és productor executiu de la pel·lícula: "El film rendeix homenatge a tot allò que ha fet de Hulk un personatge estimat pel públic durant gairebé cinc dècades, tornant a les arrels de la sèrie de televisió". I, amb aquesta idea al cap, van escollir un director ben allunyat de la tradició del còmic americà, en una d'aquelles sorprenents decisions de la indústria del cinema que, de vegades, fins i tot funcionen bé. Perquè Louis Leterrier, com ell mateix s'encarrega de precisar, pràcticament no coneixia els còmics originals, més que res perquè, de petit, "només teníem els còmics francesos i belgues". Un Hulk en línia clara? No, perquè "la sèrie de televisió va ser un gran èxit a França i això és el que ha donat forma a l'intens record que tinc de Hulk". Aconseguirà ser un digne successor del film de Lee? La resposta, als cinemes.

Mig segle amb l’home verd
Tot i que no ha estat adaptat al cinema i a la televisió amb tanta assiduïtat com altres superherois clàssics (molt menys que Batman, que deu tenir el rècord absolut, però també menys que Superman i fins i tot que Spiderman), l'Increïble Hulk és una de les joies indiscutibles de la Marvel, l'editorial per excel·lència del còmic de superherois. El personatge va ser creat el 1962 per Stan Lee en plena època de psicosi nuclear, i que de seguida es va fer amb el favor del públic. Però no va saltar a les pantalles, en aquest cas a la televisió, fins al 1978, amb aquella mitificada sèrie de transformacions casolanes que va fer les delícies dels nanos (i no tant nanos), i que va ser un èxit mundial de molta consideració. Sorprenentment, hauríem d'esperar fins al 2003 per veure la primera adaptació cinematogràfica, la d'Ang Lee. Que tampoc no va respondre a la pregunta del milió de dòlars: Com és que al bo de Hulk se li estripen les samarretes i, en canvi, el pantaló segueix sempre més o menys al seu lloc?

Div 20 juny’08 Ciència Ficció /  Cinema negre Director: Louis Leterrier EE.UU. 2008