El Parlament ha aprovat amb el rebuig del PP i l'abstenció del Grup Mixt la llei de fosses que, de forma pionera a l'Estat, reconeix el dret dels familiars a obtenir informació sobre el destí dels seus parents desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura, a la dignificació de les fosses i a la recuperació de les restes.

El text, que va recollir 114 vots a favor, 14 en contra i 3 abstencions, compleix amb l'article 54 de l'Estatut sobre memòria històrica i va arribar a l'últim tràmit amb 52 esmenes vives.

Amb la seva aprovació, es crea el marc jurídic i els mecanismes per localitzar i identificar els desapareguts, així com per crear un cens, mapes de localització de fosses i mesures per senyalitzar i dignificar espais. També preveu un comitè tècnic amb funcions consultives i d'assessorament, que farà informes preceptius sobre les peticions per recuperar i identificar restes.

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha presentat la llei destacant que no distingeix entre víctimes i que el Govern tampoc ho farà en la seva aplicació. "Totes les víctimes són dignes i mereixen la nostra consideració", ha asseverat.

Així, ha dit no entendre que hi hagi grups de la cambra que no donin suport a una llei que hauria de superar qualsevol diferència política. "Com es pot oposar algú a que les famílies puguin veure realitzada una voluntat tan natural i humana?, ha preguntat Saura. En canvi, ha agraït el compromís democràtic i la voluntat de consens de CiU.

Considerar a més que l'acció del Govern contrasta amb altres zones de l'Estat, on les administracions "es van passant la responsabilitat unes a altres i la decisió acaba en mans dels jutges, fent encara més penosa la travessa de les famílies", ha sentenciat.

El diputat del PP Rafael López ha replicat que el seu partit sempre estarà amb les víctimes i per la seva reparació, però també sempre en contra de "polititzar o posar al servei d'una ideologia determinada" aquest assumpte.

Va exigir al conseller que no deixi els populars fora del compromís democràtic en el qual ha inclòs CiU perquè el rebuig popular al text es basa en que el Govern propugna "de nou, una divisió entre espanyols bons i espanyols dolents".

"Sempre estarem a favor de la recuperació i la dignificació, però en contra que es barregi amb les polítiques de memòria històrica i de memorial democràtic", ha assenyalat López.

El diputat d'ICV-EUiA Jaume Bosch ha recriminat al PP que vuit de les seves esmenes plantegin incorporar la II República en el període que té en compte la llei, cosa que va qualificar d’"insult a la democràcia i mostra de regressió ideològica". En el mateix sentit, Josep Maria Balcells (PSC) ha lamentat que un dels compareixents al Parlament durant la tramitació del text aprofités la seva intervenció "per formular elogis a l'obra del dictador" i qüestionar l'oportunitat de la llei.

Albert Rivera (C's) ha justificat la seva abstenció perquè, tot i rebutjar el revisionisme des del punt de vista polític, no volia obstaculitzar una llei que reconeix el dret a saber on són els familiars desapareguts. Al seu parer, no és necessària per conèixer la història, però sí per tal de garantir els drets dels ciutadans.