Tot i afirmar que se li ha passat l'edat de rebel·lar-se, el lingüista Joan Solà no té pèls a la llengua a l'hora de criticar els dirigents polítics, als que acusa de predicar que la llengua és essencial per al poble català, però sense lluitar perquè ocupi el lloc que es mereix en la societat i la política. Arran de la publicació de
Plantem cara. Defensa de la llengua, defensa de la terra (La Magrana), que surt aquest dijous a la venda, Joan Solà repta els catalans a “plantar cara a la mentida social sobre el nostre país i la nostra llengua”, que ve dels governants, totalment
subordinats a les decisions de l'estat espanyol, que no són favorables a la pluralitat lingüística, segons afirma. També alerta que el castellà ha "mig acorralat" el català. El llibre que es presenta avui recull uns 200 articles publicats durant els últims deu anys al diari
Avui, en la secció anomenada “Parlem-ne”.
L'article que dóna títol al llibre es va publicar el 28 de desembre de 2006, arran d'unes “desafortunades” declaracions del conseller d'Educació, Ernest Maragall, tal com les qualifica Joan Solà, en què justificava la tercera hora de castellà imposada pel govern de Madrid esgrimint que hi ha catalans que no saben parlar castellà. Aquesta afirmació és “cínica”, assegura el lingüista, que la considera fora de lloc i falsa, i que posa com a exemple de la seva vehemència contra els dirigents polítics, als que acusa de predicar una cosa i defensar-ne una de ben diferent, atiant una “mentida social” per subordinació al govern espanyol.
Des dels anys de la transició, la classe política catalana “ens està enganyant”, “ens està enganyant l'estat espanyol” i “ens estem enganyant nosaltres mateixos”, afirma rotund Joan Solà, cansat que la llengua catalana no ocupi el lloc que es mereix a la societat, que veu cada vegada més castellanitzada. Aquesta “mentida social” consisteix a tenir llengua i personalitat, però només de paraula, continua, “però no de fet”. I una prova d'això és “la conyeta de l'Estatut”, que per a Joan Solà demostra la submissió de l'actual govern, al que acusa de “fer el joc” a Madrid i “fomentar la subordinació”, amb una “llengua de segona”.
Llengua sotmesa al castellà
A banda de la denúncia política, en què també valora positivament mesures com la Llei del cinema, el lingüista també inclou articles més intrínsecs a la seva especialitat i conclou que la “barreja infecte que utilitzen els joves i moltes ràdios” porta cap a un abandonament de la llengua. Encara que considera difícil dir si hi ha hagut un retrocés de la llengua en els últims anys, perquè la qüestió mereix “molts matisos”, Joan Solà detecta una evolució notable, sobretot determinada pel castellà, una llengua més forta que, “ajudada per la immigració”, ha “mig acorralat” el català. La vitalitat de la llengua ve de la joventut, la vida informal i els argots, que actualment estan dominats pel castellà, lamenta, mentre observa que el català va quedant reduït. “Ja no existeix la llengua materna, sinó la de la televisió i el carrer”, reconeix, mentre admet que el català està sotmès al castellà, tenint en compte la quantitat d'errors i vacil·lacions que observa com a lingüista.
Govern “més feble”
Enmig d'aquest “desori” lingüístic que pateix el català, Joan Solà troba a faltar uns dirigents polítics que realment es creguin la llengua i el país, i denuncia que l'actual govern és “més feble” que l'anterior, per ideologia i actitud. “Cosa molt normal”, afegeix, perquè la major part dels que governen “no són nascuts aquí o no tenen arrels familiars fortes”.