Ara fa cinc anys, un gran director sense gaires ofertes com Ang Lee va sorprendre amb la seva particularíssima adaptació de Hulk per al cinema, on la reflexió i les interioritats dels personatges predominaven descaradament sobre l'acció. No es podia esperar menys del director de 'El banquete de Boda' o 'Comer, beber, amar'. Però, tot i que els intel·lectuals moderns que es vanten de tenir una formació eclèctica van agrair la proposta, els afeccionats, estàndard del gènere de superherois no ho van veure tan clar. Que no s'amoïnin, en aquesta segona part disfrutaran d'allò més. L'especialista Louis Leterrier, sense tantes pretensions autorals, s'ha limitat a fer un producte d'acció clàssic, en la línia de tants altres films de superherois com hem vist en els darrers trenta anys. Espectacular, amb constants escenes de lluita, amb efectes digitals a cada dues escenes, i sense fixar-se més del compte en la profunditat psicològica dels personatges. Cosa que situa el film a anys llum de la meravella de Lee, és clar.
Però, comparacions a part, ens trobem davant d'un honest producte d'entreteniment, rodat amb tota la professionalitat dels millors artesans, que recupera en part l'esperit de la sèrie dels anys 70 i que no decebrà als qui només busquin acció en estat pur. I, a més, el repart és d'allò més sòlid, amb un trio protagonista (Edward Norton, Tim Roth i Liv Tyler) d'excepció, reforçat per William Hurt en un paper també fonamental.

Carles Bellsolà
Periodista i crític de cinema