En un Pavelló Olímpic gairebé ple -només van quedar buits alguns sectors de cadires-, el novaiorquès Lenny Kravitz va oferir un concert marcat per dos eixos: d'una banda, el nou misticisme del que sembla haver impregnat no només la seva música, sinó també la seva filosofia de vida, i de l'altra, l'entrega d'un artista desitjòs d'agradar a l'audiència barcelonina. En un escenari sobri i sense pantalles per retransmetre el concert, però amb una excel·lent il·luminació i imatges de fons en algunes cançons, embotit en pantalons i camisa negra i amb les seves característiques ulleres de sol, Lenny va arranjar un repertori de 17 cançons en més de 2 hores d'actuació. Va alternar peces del darrer àlbum, 'It is time for love revolution', com 'Let Love Rule', 'Where are we runnin' o 'Love Revolution', amb els grans hits com 'Fields of joy', 'I'll be waiting' -amb Kravitz al piano-, 'American Woman', 'Fly away' i, per descomptat, 'Are you going go my way', que va deixar per a l'èxtasi final. Un excel·lent concert que va anar a més i on es va combinar el rock més enèrgic amb el soul más sensible. És l'inconfusible 'segell Kravitz'.