Benet XVI va fustigar de nou els homosexuals en la seua salutació de cap d’any a la Cúria. Va dir concretament que representen “una greu amenaça per a la humanitat”. El Vaticà ja es va oposar a la proposta de despenalització mundial de l’homosexualitat presentada a l’ONU per 66 estats el 18 de desembre. Una actitud cruelíssima si es té en compte que hi ha llocs on als homosexuals els pengen.

Aquesta homofòbia cega i inhumana sobta quan és un fet contrastat que l’Església catòlica és un dels refugis històrics dels homosexuals i el Vaticà és possiblement el lloc del món on n’hi ha més per metre quadrat. Quan un hi remena, crida l’atenció la freqüència amb que s’hi viuen relacions entre homes i l’espontaneïtat amb què se’n parla, començant per “les tendències” del mateix pontífex.

Vaig passar una temporada a Roma treballant en un llibre que s’acaba de publicar: El complot. La trama en la segregació del bisbat de Lleida i el litigi de les obres d’art, i vaig sentir molts comentaris al respecte de boca de clergues i laics seriosos i ben informats, amb detalls i anècdotes. La primera, difosa àmpliament, es va produir quan, acabat d’elegir, Benet XVI va anar al Qüirinal a saludar el president de la República italiana, i la seua esposa, “que és molt espontània”, li va amollar només veure’l: “Santo padre, come è bello il suo segretario”. Les televisions, diuen, van captar els colors que li van pujar al papa. El secretari personal, que l’acompanyava, és Georg Gänswein, un teutó ros i atlètic que la premsa italiana ha qualificat com “el George Clooney del Vaticà” i l’alemanya com “l’home més atractiu de la Cúria romana”. The Guardian en va dir que és “el millor reclam per a la conservadora Església catòlica”, Vanity Fair n’ha publicat fotos i Versace el va convertir en un sex symbol l’any passat quan va treure una col·lecció que s’hi inspirava.

Les monges que assistien de temps immemorial les habitacions privades del pontífex han estat substituïdes per membres d’un orde masculí. Dins de la Cúria mateix se senten comentaris mordaços sobre unes relacions molt humanes, i a la guàrdia suïssa l’anomenen “l’harem dels monsenyors”.

El Vaticà és només el brou concentrat d’un fenomen a escala mundial i és prou conegut, per exemple, l’escàndol dels capellans catòlics condemnats per pederàstia als Estats Units, pels quals la Santa Seu ha hagut de pagar indemnitzacions multimilionàries. El mateix Benet XVI va suspendre a divinis per agressions sexuals a nens Marcial Maciel, fundador dels molt castos Legionaris de Crist, en els quals milita l’anterior secretari general del PP, Ángel Acebes. Els casos són molt nombrosos, per això la Cúria està perdent una excel•lent oportunitat de confondre’s amb el paisatge, no sigui que el tret li acabi sortint per la culata. Poden començar a aparèixer llistes de religiosos que no només han nascut amb el do de l’homosexualitat, sinó que la practiquen, entre ells algun bisbe del país significativament reaccionari. Ara que, en aquest cas, potser no s’ha de parlar d’homosexuals, sinó de marietes, una paraula tradicional que s’està perdent arraconada pel progrés social.