Espectacular estat de forma el que va demostrar Michael Schenker en la seva cita barcelonina del Bikini. Ja no és que estigui recuperat, com avançàvem a la prèvia, sinó que l'alemany ha rejovenit vint anys com a mínim. En els darrers temps, les úniques notícies que es publicaven del gran Michael eren perquè el trobaven en un estat etílic bastant lamentable, per barallar-se amb el seu germà en un escenari o d’altres històries rocambolesques. En definitiva, bastant acabat i per qui, de fet, ja gairebé ningú donava un cèntim.

   Doncs Michael ha donat un gir de 180 graus a la seva vida o així ho sembla, concentrat ara en allò que de veritat el mou, la seva guitarra en forma de fletxa blanca i negra. Lluny, per sort, de les bermudes i les gorres, Michael va aparèixer vestit amb la seva típica caçadora de cuir i les seves ulleres fosques, i fins i tot portava les ungles pintades de blanc i negre, ben digne del que és, tota una icona del hard rock.

    A l’estiu passat, al Festival Kobetasonik de Bilbao ja vam veure a Michael ben reformat i sembla ser que no va ser pas un miratge. La nit de dimarts, al Bikini, Michael va tancar moltes boques des de les 21.15 fins a les 22.50 h. amb la màgia de les seves melodies -que van inundar un Bikini fins a la bandera-, amb els seus solos de guitarra, la brutal peça instrumental ‘Into the Arena’ o el solo de la darrera cançó, ‘Rock Bottom’, d’UFO, que van sonar espectaculars i van esdevenir els moments àlgids d'una vetllada més que notable.

   Moments on es va alternar l’admiració cap a un guitarrista únic amb crits de ‘monstruo’ i ‘màquina’ per part de la vella guàrdia del hard rock amb d’altres de disbauxa amb cançons com ‘On and on’, ‘Rock my nights away’, ‘Ready to Rock’, ‘Attack of The Mad Axeman’ -amb un solo espectacular que, a sobre, va allargar- o, en un altre dels moments estelars de la nit i molt celebrats pel públic, la màgica ‘Doctor Doctor’ dels UFO, on el públic va botar i corejar a l’uníson allò de ...

Livin, lovin, I'm on the run
Far away from you
Livin, lovin, I'm on the run
So far away from you

   Menció apart es mereix el cantant, Gary Barden. Des de les primeres fileres no se l'escoltava gens, cosa que ja sol passar en els concerts, però es que a la part de darrere de la sala tampoc. En canvi, quan parlava se l'entenia perfectament. Si a tot això sumem que el Bikini sol ser una sala amb un bon so, la conclusió és que Gary està fatal de veu o no li queda gairebé res. I prova d'això és que Barden va abusar clarament de fer cantar al públic les tornades. Una llàstima perquè la resta de la banda va estar impecable, amb el baixista Chris Glenn molt canviat i molt engrescat i un impertèrrit Chris Slade (ex AC/DC) com a bateria de luxe.

    Un concert memorable per part de Michael Schenker i que en més d’una hora i mitja va saber a poc, pel que ja podem assegurar que hi ha ganes de tornar a veure a aquest 'crack' el més aviat possible.

Set List
1. Ride On My Way
2. Cry For The Nations
3. Let Sleeping Dogs Lie
4. Armed And Ready
5. Ready To Rock
6. I Want You
7. A Night To Remember
8. Into The Arena
9. Lost Horizons
10. Rock My Nights Away
11. On And On
12. Attack Of The Mad Axeman

Bis:
Doctor Doctor
Rock Bottom

Galeria d'imatges