Un exdiputat al Congrés pel Centro Democrático y Social (CDS), Manuel Alonso, antic dirigent d'UCD, encapçala un projecte polític que té l'ambició de crear un tercer espai entre el PSOE i el PP a l'Estat espanyol. El centrisme liberal és la marca ideològica d'una nova formació política que vol recuperar la cultura del consens i plantar cara a la crispació en la vida política. La nova marca política respon al nom de Centro Democrático Liberal (CDL), segons informa El Triangle.

El liberalisme és moda, tot i que, paradoxalment, sovint en boca de persones de tarannà ben poc liberal. En l'actual crisi del Partit Popular, el sector més intransigent s'ha apropiat de forma indeguda el terme liberal. Des dels micròfons de la COPE fins als exponents de l'ala més dura del PP, amb Esperanza Aguirre al davant, es fa professió de fe liberal. La celebració dels dos-cents anys dels fets de 1808 ha servit a Federico Jiménez Losantos per proclamar-se hereu dels liberals de Cadis. Definitivament, el liberalisme espanyol és un orgue de grills.

La connexió Garrigues
Antonio Garrigues Walker, que va ser junt amb Miquel Roca l'artífex del Partido Reformista Democrático (PRD), l'anomenada operació Roca, el 1986, va publicar un article a Abc el 20 de maig passat sota el títol «El liberalismo auténtico». Es preguntava per què els liberals, que al capdavall han aconseguit imposar molts dels seus valors en la societat, han estat incapaços d'aixecar una força política. I acabava dient: «Ya está en marcha, lento, pero seguro, un nuevo proyecto (Centro Democrático Liberal) que tendrá que aprender mucho de los errores pasados y prepararse para una batalla que en términos objetivos parece imposible».

Hi ha preocupació en sectors de l'establishment espanyol davant el nivell de crispació existent en l'escenari polític. Que una persona com Garrigues Walker -un dels despatxos d'advocats més poderosos d'Espanya i una persona amb forts contactes internacionals- aparegui en públic recordant què és el liberalisme crida l'atenció. Ha estat una manera de sortir al pas a la tergiversació que sectors de la dreta més cavernària estan fent del terme. D'altra banda, que Garrigues faci un elogi dels promotors del CDL indica que no es tracta d'un projecte marginal.

L'operació Roca va acabar com el rosari de l'aurora, no obtenint ni un sol diputat per al PRD i carregat de deutes. Això, malgrat que va arribar a atreure figures importants com el jurista Federico Carlos Sainz de Robles i l'empresari Florentino Pérez. Aleshores, la gran divisió del vot centrista va impedir la reconstrucció d'aquest espai, orfe des de l'ensulsiada electoral d'UCD el 1982. Els promotors del PRD van haver de competir amb un CDS que duia al davant el carisma d'Adolfo Suárez. Aquest sí que va obtenir un bon resultat. Més tard, però, el CDS es va desinflar i Suárez abandonaria la política definitivament el 1991. Malgrat això, el CDS va continuar existint, tot i que d'una manera cada cop més testimonial. A Catalunya, dos dels dirigents suaristes més rellevants van ser Teresa Sandoval i Antoni Fernández Teixidó. Sandoval va acabar recalant en les llistes municipals del PSC. Fernández Teixidó va entrar a Convergència Democràtica i fou conseller de la Generalitat.

Un liberalisme avançat
L'exdiputat al Congrés Manuel Alonso presideix el Centro Democrático Liberal. Suarista de la primera hora, explica a El Triangle que el seu projecte s'ha gestat de manera lenta, «des que el 2005 un grup de persones provinents del CDS ingressem en la Internacional Liberal». Alonso aclareix que el CDL està en fase d'implantació, però té clar l'espai que vol ocupar: «És el que ocupen els partits liberals europeus, que formen un grup important en el Parlament d'Estrasburg i que són una de les grans famílies polítiques del continent». El seu liberalisme és «de línia progressista, més a prop dels liberals britànics que dels alemanys».

Un remake del que va ser l'Operació Reformista? Alonso ho nega: «No, aquell intent va ser una mica confús, perquè hi havia el PRD de Garrigues Walker d'una banda, però també CiU i Coalición Galega, i ara es tracta de consolidar un partit d'àmbit estatal. En el nostre cas, no es pot dir que Garrigues ens avali. Tan sols que ens veu amb simpatia». A Catalunya, el Centro Democrático Liberal encara es troba en una fase embrionària.
Al febrer passat, el CDL va celebrar el seu segon congrés i Alonso va ser reelegit per unanimitat. Els contactes internacionals del nou partit són rellevants. El liberalisme és, amb la socialdemocràcia i la democràcia cristiana, una de les grans forces polítiques europees. Que el terme liberalisme estigui segrestat per la caverna mediàtica és una cosa que només pot passar a Espanya. Perquè, si una cosa és incompatible amb el liberalisme, és el fanatisme i el fonamentalisme del qual fan gala els exponents de l'ala dura del Partit Popular.