Indescriptible confusió d'estils i sensacions les que ens ha portat la mestra de cerimònies i del so industrial Genesis P-Orridge a Barcelona. A la Sala Apolo 2, a les 10 de la nit, va començar el concert amb un públic escàs, però poc a poc va arribar gent fins a gairebé omplir la sala. Un públic que, com era d'esperar, va resultar molt heterogeni.

    De Psychic TV, ara de nom PTV3 - és la tercera encarnació del grup-, se sol dir que són la versió 'light' dels pioners de la música industrial i el 'malrollisme', Throbbing Gristle. De fet, si comparem l'actuació de Throbbing Gristle a l'Auditori del Fòrum per al Primavera Sound amb la de PTV3 veurem que les coincidències són més aviat circumstancials i no comparables. Només cal adonar-se que a Throbbing, Genesis no es dirigeix al públic en cap moment, inclús l'ignora, i en canvi a PTV3 va estar molt comunicativa i agraïda amb els assistents.


    Es difícil veure una línia que faci de fil conductor a l'actuació del passat dimecres, és un cúmul de sensacions que s'amunteguen una sobre l'altra. De vegades ritmes hipnòtics rockers, molt 'setanters', recordaven als Doors més desèrtics i psicodèlics i d'altres s'imposava la 'ballaruga disco fever'. N'hi va haver per a tots els gustos: garage, pop, sons industrials, mantres tibetans... Fins i tot, Genesis, l'ànima i el motor de PTV3, va recuperar el seu violí i ens va 'delectar' amb una mica de soroll 'made in Throbbing Gristle', encara que després de patir les reverberacions del Fòrum aquest estiu passat, va quedar-se en un no-res.

    La qüestió del per què es destacava tant que el concert era per a majors de divuit anys va ser ràpidament descoberta. A la pantalla que hi havia darrera dels músics es projectaven imatges 'pertorbadores'. Ja fossin fel·lacions, penis erectes o Crists transsexuals crucifixats que s'enlairaven al cel de forma repetitiva i hipnòtica, així com els canvis patits abans i després d'una operació de canvi de sexe.

    Encara i així, Genesis, un personatge profundament 'transgressor', es va mostrar bastant conservador per al que es podria esperar d'ell/ella. Tot i que no va parar quiet i va donar una mica d'espectacle 'decapitant' un consolador d'una mossegada (totes les seves dents són d'or) o provocant en saludar a l'estil nazi durant una cançó dedicada a Amèrica. També va haver-hi temps per a l'avorriment, com amb 'Candy says', un diàleg entre Candy i Andy que Genesis va escenificar i que va arribar a ser insuportable per a gairebé tothom després del que va semblar 10 minuts de 'Andy says to Candy' i 'Candy says to Andy'...

    En definitiva, un concert molt pintoresc i ple de diferents estils i colors on si bé Genesis va complir de sobres, no va voler fer del concert una performance transgressora sinó més aviat un acte de vegades per a aficionats als estupefacients i de vegades per a ballar, tot ben barrejat amb pornografia i una mica de provocació.
Galeria fotogràfica de Psychic TV