A un festival com el Sónar cal acudir amb tots els canals sensorials oberts. Mirar, escoltar, observar, analitzar, en suma. Un programa de mà i una lectura prèvia de les ressenyes dels artistes que actuen en el festival resulta imprescindible per a passejar amb un nord i un sud, un est i un oest enmig d’un maremàgnum de propostes que no es poden digerir senceres, ni totes a l’hora. Ho sabem per experiència. I és que el proper dijous es posarà en marxa la 15a edició del Sònar, Festival de Música Avançada i Art Multimèdia de Barcelona.
   Malgrat que, any rera any, el festival es transforma cada cop més en una màquina d’atraure els ‘party animals’ de tota Europa, la veritat és que, en el Sonar, és possible gaudir de les autèntiques avantguardes musicals, a més de propostes de cinema i art avançat que sempre obtenen menys visites i permeten perdre’s una mica.
   Enguany, els escenaris tornen a repetir la ubicació d’altres anys i el gruix del festival discorrerà entre el pavelló Gran Via 2 de L’Hospitalet i els ‘eterns’ CCCB i MACBA de Barcelona, amb ‘escapades’ a L’Auditori i el Palau de la Música Catalana de la mà del concert. El dubte serà saber si hi haurà tanta gent com altres anys -l’edició 2007 va aplegar més de 83.000 persones-, perquè el cartell té menys primeres espases que en altres edicions.
El factor femení i el ‘bastardisme’
Al Sònar 2008 destacarà la presència de diversos bons artistes que confirmen que el festival no només viu d’un sol estil sinó que practica l’eclecticisme, tot i que sempre en l’òrbita de la música feta amb màquines o bé que inciti a ballar (no sempre en el mateix calaix). Hi destacarà el pop de Goldfrapp, l’experimentació de Leila Arab, la ‘nouvelle’ chanson de Camille o la revolta global de M.I.A.. Aquestes 4 dones seran del més destacat, i és que el factor femení és enguany un dels leivs motivs del Sònar.
   Cal esmentar el concert en directe que faran dues lluminàries del techno de tota la vida: Jeff Mills i Richie Hawtin que, amb els seus grups X-102 i Minus, regnaran en la negra nit. Valdria la pena veure’ls, tant com a Madness,  gran sorpresa del cartell, els exponents d'un dels sons més ballables de tots els temps: l'ska.
   Que no falti tampoc la ‘vella glòria’: Yazoo, a catalogar entre New Order i Pet Shop Boys i que feia 25 anys que no tocaven. I pel que fa al hip hop, anirà servit de la ma dels terrassencs Chacho Brodas i dels DJ’s més en forma ara mateix: Diplo i A-Track. Tres peces angulars per entendre les noves barrejes i tècniques aplicades a aquest so. No faltarà tampoc  el grup 'snob' i de moda de la temporada, els Justice, un duo ‘pijo’ parisí que, des de la comoditat, frivolitza amb la violència dels barris més durs de França i ha escandalitzat mig país. Amb Yelle, Boys Noize, Diplo o Spank Rock, representen el ‘bastardisme’ electrònic -grups d’impossible etiquetatge-, un altre dels eixos programàtics.
   Dins la música ‘interessant’ —l’antigament conegut com ‘intelligent techno’— 4 actuacions per perdre’s i no tornar. El house emocional de Ben Watt, l’industrialisme apocalíptic de Pan Sonic, la bellesa paisatgística de Black Dog i el so jamaico-berlino-detroitià de Deep Chord.
   Per últim, destacar la segona entrega del SonarMàtica, una trilogia expositiva centrada en la revisitació del segle XIX a l’era digital i que enguany s’endinsa en els fascinants orígens de la cinematografia.