Un sector del PSC , liderat per l’antic candidat a la presidència Raimon Obiols, ha presentat avui un projecte per a ajudar a entroncar el partit amb les necessitats d’una societat que, segons sostenen en el manifest, “s’enfronta avui, aquí i a tot el món, a noves situacions, complexes i contradictòries, i a forces contràries que pretenen el desplegament d’una economia i una societat fonamentades en la primacia del diner i del ciutadà consumidor”.

Preocupació per la societat
Sota el nom de Convenció pel futur, aquest nou corrent, en el qual també s’emmarquen destacades personalitats del PSC com ara Toni Comín, José Luís López Bulla, i el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, fa palesa la seva preocupació per “la reducció de la política als seus aspectes professionals” cosa que estaria generant “desafecció i desconfiança” en la societat catalana, on s’estan produint canvis de tot ordre (econòmics, socials, culturals i polítics), sostenen els signataris.

Per a Convenció pel futur, “no és sols el problema de l’abstenció electoral: el problema afecta la vitalitat dels nostres sistemes democràtics i la pròpia cohesió de la societat”. I com a recepta plantegen que calen “noves respostes progressistes al servei de l’autogovern de Catalunya, la reforma federal d’Espanya i la construcció de l’Europa política”.

Vuit punts
El sector ‘obiolista’ resumeix en vuit punts les necessitats urgents que han de solidificar el present i el futur de Catalunya, entre les quals es troba la necessitat del “manteniment de la unitat civil del poble de Catalunya”, “una gestió eficaç dels serveis públics i de les polítiques socials”, així com “el combat incansable contra les desigualtats”, “una política de seguretat integral”, que contempla també “les condicions de vida i treball dels ciutadans”.

També es ressalta la urgència de bastir un “desemvolupament sostenible”, així com la “cura i l’embelliment de Catalunya” per a impedir que sigui “víctima de l’acció del capitalisme especulatiu sobre el territori”. Així mateix es commina a desplegar l’autogovern català, “sobre la base del nou Estatut” per a construir un “projecte compartit, inclusiu i integrador de país”.