El Govern espanyol ha reconegut per primer cop –no pas públicament– que pot necessitar el rescat total. I amb xifres: ni més ni menys que 300.000 milions d’euros, tres cops més que els fins a 100.000 milions del rescat per a la banca ja en marxa.

Això és el que assegura aquest divendres l’agència Reuters, que ja es va avançar a l’anunci del rescat de fins a 100.000 milions per a la banca. Segons aquesta informació, el ministre d’Economia, Luis de Guindos –que aquesta mateixa setmana havia descartat un rescat total, perquè “Espanya és un país solvent"–, durant la reunió que va mantenir dimarts amb el seu homòleg alemany, Wolfgang Schäuble, va admetre que Espanya necessitaria aquests 300.000 milions addicionals si es mantenia l’elevat interès a pagar per les emissions de bons del Tresor.

Abans que Draghi fes abaixar la prima de risc
En el moment de la reunió de de Guindos i Schäuble, els mercats secundaris marcaven un interès teòric del 7,57% per als bons espanyols a 10 anys, i aquell mateix dia el Tresor va col·locar 3.000 milions de deute a curt termini (tres i sis mesos) a uns interessos d’entre el 2,4% i el 3,2%, superiors als de la subhasta anterior, d’un mes abans. Des d’aquesta subhasta, la prima de risc del deute espanyol no va parar de pujar, fins que les declaracions del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, assegurant que faria “el que calgués” per salvar l’euro –que s’han interpretat com un aval a la compra de deute dels països amb problemes pel BCE– han calmat els mercats. Aquest mateix divendres, un posicionament del Bundesbank contra aquestes possibles compres de deute han fet apujar un altre cop la prima de risc, però només momentàniament, i poc després ha seguit la tendència a la baixa.

Alemanya vol esperar al Mede
També segons aquesta informació, va ser Alemanya qui menys receptiva es va mostrar al rescat. Schäuble hauria dit a De Guindos que no és favorable a atorgar aquest rescat a Espanya fins que estigui en funcionament el nou Mecanisme Europeu d’Estabilitat (Mede), previst per a finals d’any. Una de les raons podria ser purament de xifres: el futur Mede tindrà una capacitat superior al fons de rescat vigent ara mateix. Un fons que, segons molts analistes, difícilment podria suportar un rescat total d’Espanya i, a la vegada, el més que previsible rescat d’Itàlia que es podria produir per contagi.

De Santamaría nega que hi pugui haver rescat
Com ja va fer hores abans que es confirmés el rescat de fins a 100.000 milions a la banca, el Govern s’ha donat pressa a negar la possibilitat del rescat. Preguntada directament en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ha rebutjat valorar la veracitat de la informació de Reuters, és a dir, si De Guindos va reconèixer a Schäuble la necessitat del rescat. Però sí que ha proclamat, sense cap vacil·lació, que “l’opció del rescat està descartada”.