El govern del PP s’ha fet un fart de justificar l’estat actual de les finances espanyoles i de les mesures que s’han d’adoptar, inevitablement diuen –ni han estat consultades ni són inevitables totes les que s’han pres-, per “l’herència rebuda”, bo i referint-se als set anys de govern del PSOE. L’herència que aquest va rebre el 2004, segons José Maria Aznar, va ser “el país més ric de la història d’Espanya”, oblidant que li va passar la més gran bombolla immobiliària d’Europa, la mare de gairebé totes les nostres desgràcies d’ara. El PP tracta així d’ocultar que en els 7 mesos i escaig que governa la situació ha empitjorat gravíssimament.

El juny del 2010, en el moment àlgid de l’esclat obert de la crisi financera espanyola, la prima de risc se situava en els 200 punts bàsics i el bo a 10 anys cotitzava a 4,62%. Compareu-ho amb l’angoixosa situació de la tercera setmana de juliol quan la prima s’enfilà per sobre dels 640 punts i el bo a 10 anys superava el 7,50%. A les darreries del 2011 la prima oscil·lava al voltant dels 320 punts. El mantra, doncs, de l’herència rebuda és d’una profunda deshonestedat intel·lectual, l’estil freqüent del PP.

Però també seria deshonest no reconèixer com a explicació del que ocorre la degradació econòmica que està patint el teixit productiu i de serveis, públics i privats, del país, en bona part causada pel cicle de retallades iniciat per Zapatero i continuat amb fervor per Mariano Rajoy i pels governs autonòmics, entre els quals destaca el de la Generalitat de Catalunya.

La caiguda de la recaptació fiscal en tots els camps -consum, producció i serveis- està deixant buides les arques públiques, alhora que s’incrementen l’atur i les obligacions de prestació per desocupació que comporta.

No seria millor explicar clarament el cercle viciós infernal en què estem immersos i cercar la complicitat de l’oposició i, en la mesura del possible, de la població per sortir-ne? Malauradament, la supèrbia, el revengisme i l’oportunisme liquidador de què estan fent gala els del PP podran més que l’interès general. Ells que tant presumeixen de patriotisme espanyol! Fou un error colossal haver-los donat el xec en blanc de la majoria absoluta! No eren de confiança.

I l’herència que ens deixaran?

Espanya semiintervinguda o intervinguda totalment, cosa aquesta darrera en absolut desitjable pel caos i sofriments que provocaria, encara que signifiqués l’ensulsiada i l’arraconament del PP durant una llarga temporada. L’estat del benestar calcinat, i costarà recuperar-lo tant com els boscos calcinats de la Jonquera i Portbou. Les lleis socials retallades al nivell de trenta anys enrere. La societat desesperada, dividida i enfrontada amb les institucions. La democràcia desprestigiada fins el límit. La sensació d’iniquitat i d’injustícia prevalent per sobre de l’esperit de cohesió social. Els serveis informatius de La 1 retornats als temps nefastos d’Alfredo Urdaci. L'Església més morta que mai, però més intocable que mai...

Li queden al PP més de tres anys per arrodonir l'herència que ens deixarà.