RSS d'elDebat.cat
elDebat.cat
01/08/2012 20:58
Sense títol
La traïció
Toni Bolaño
El conflicte en el PSC està servit. El diputat Ernest Maragall ha trencat la disciplina de vot en el grup parlamentari socialista, en dues ocasions. La primera amb motiu del debat sobre la instal·lació d'Eurovegas. La segona donant suport sense embuts a l'Administració Tributària Pròpia de Catalunya en el marc del pacte fiscal. Això ha estat la gota que ha fet vessar el got en la direcció socialista, que l'ha comminat per carta que deixi el seu escó, si tan de mala gana es troba. Maragall ha contestat reptant al partit.

La resposta no ha agafat per sorpresa a ningú. Ernest Maragall només es troba a gust en el PSC quan és ell el que imposa la pauta. Ho va demostrar sent Conseller d'Educació en el Govern Montilla o quan era el braç executor en el Govern de Pasqual Maragall. En aquests dos moments, les discrepàncies no eren ben vistes per l'ara díscol diputat Maragall. Per exemple, en la negociació de l'Estatut que va portar a la seva aprovació pel Parlament. Molts van protestar pel text i per la forma de portar les negociacions. La disciplina es va imposar, entre d'altres, pel propi Maragall. No va haver-hi ni un vot discrepant en les files socialistes. Tampoc els va haver-hi en la votació sobre la Llei d'Educació que va provocar forts debats interns. Al final, també es va imposar la disciplina.

No obstant això, el diputat Maragall va sortir esquilat de l'últim congrés del PSC. Les seves propostes no van ser acceptades i el seu candidat, l'alcalde de Lleida Àngel Ros, ni tan sols es va presentar a les votacions que va guanyar Pere Navarro. Els números no sortien i van preferir sortir indemnes del congrés sense perdre la "gran votació". Davant la falta de suports, l'ara rebel Maragall aprofita la seva tirada mediàtica i la seva acta de diputat per manifestar discrepàncies i presentar-se com a víctima davant "l'aparell" del partit i així presenta la seva rabieta personal sota un epígraf reivindicatiu: Discrepància o llibertat.

No obstant això, Ernest Maragall oculta la major. No és un díscol, ni un rebel. Simplement és un trànsfuga que està preparant la seva sortida del PSC revestint-se com una víctima del jacobí espanyolisme a ultrança que imposa la direcció socialista. D'aquesta forma, Maragall intenta disfressar la seva traïció. Ja se sap, si trenques la disciplina de vot "per Catalunya" sembla que siguis menys trànsfuga, però aunque la mono se vista de seda, mona se queda.

Fa unes setmanes eldebat.cat avançava que l'actual conseller de Cultura del Govern de CiU, l'exsocialista Ferran Mascarell, està intentant teixir les complicitats necessàries per construir un partit socialdemòcrata a Catalunya al marge del PSC. Aquest partit tindria la benedicció d'Artur Mas, interessat a aprofitar-se de la crisi dels socialistes catalans. El seu objectiu, aconseguir un nombre de diputats suficient que els permetés ser socis de preferència del partit majoritari de Catalunya, els nacionalistes de CiU.

En aquest projecte, Mascarell i Maragall van per camins diferents però amb vistes a convergir. El ja traïdor Maragall ha constituït una plataforma en la qual no oculta la seva intenció de constituir un partit al marge del PSC i per això està buscant aliances al territori, de vegades de la mà de Mascarell. A tenor de com van aquests contactes, els resultats no són massa esperançadors. Per això, Maragall ha tirat de mitjans de comunicació que engrandeixen la discrepància intentant aparèixer com la gran víctima quan no deixa de ser un trànsfuga més. El diputat Maragall té pressa. Els seus dies en el PSC estan comptats i comptats estan els seus dies en la política si no aconsegueix repetir com a diputat. La possibilitat d'una convocatòria electoral anticipada, que està en tots els comentaris, l'obliga a tibar la corda. Necessita garantir el seu futur –igual que Mascarell, que és conseller per la gràcia de Mas, i per la mateixa gràcia pot deixar de ser-ho– formant un nou partit que tingui temps d'encunyar una marca i presentar-se a les properes eleccions catalanes, segurament anticipades. No fa falta molt. Només un grup de comunicació que li doni el suport mediàtic suficient per aparèixer com la gran esperança socialista i catalana, això sí.

El díscol Maragall ha comptat amb suports en el si del partit. L'alcalde de Lleida, Ángel Ros, i les diputades i exconselleras Marina Geli i Montserrat Tura. Tots enfrontats amb l'actual direcció i tots amb un denominador comú: són els grans perdedors de l'últim congrés. Entre aquests suports, brilla per la seva absència la del grup liderat per Joan Ignasi Elena "Avancem", que va presentar una candidatura alternativa a la de Pere Navarro i va obtenir el 25% dels vots.

El camí de la traïció ha començat empolainat com a catalanisme perseguit, però és simplement un camí de supervivència política personal i d'egocentrisme desmesurat. Farien bé els socialistes catalans a deixar anar llast i aviat. Travessar el desert després dels desastres electorals és un repte dur. Portar pedres a la motxilla ho fa més difícil. Llevar-les amb rapidesa i desemmascarar la "pseudodiscrepancia", un bon remei. Ja ho diu la dita "més val sols que mal acompanyats".
Imprimeix Enviar a un amic
La TafaneraMenéamedel.ico.usChuzaFacebookIndependènciaCatosferaTwitter
15Veure i / o afegir comentaris
Manuel:Uau, incluso el unico que os defiende (el usuario Funcional) dic... Arnau Estanyol:La pena de tot plegat es que la raó de ser del PSC es Es...
Manuel
31 09:10:32/08/2012
Uau, incluso el unico que os defiende (el usuario Funcional) dice que ya no os vota.
Arnau Estanyol
31 07:43:09/08/2012
La pena de tot plegat es que la raó de ser del PSC es Espanya. I la raó de ser d'Espanya es el sotmetiment injust de Catalunya. Esta clar que el mal dit socialisme català es en realitat una màquina feta contra Catalunya que cada dia esta mes rovellada, tant com Espanya.
Madeleine
31 00:09:53/08/2012
Mare meva. Ja ni la diversitat d'opinions accepteu al vostre partit. Ni la dignitat. Suposo que és millor arrenglerar-se amb el partit i votar sistemàticament en contra de Catalunya: contra el corredor mediterrani, contra la oficialitat del català a Europa, contra el concert econòmic, contra la devolució dels 1450 milions... mireu és molt feixuc d'enumerar les traïcions. Feu un exercici: busqueu "psc vota en contra" al Google. Si l'Ernest hagués votat en contra del concert, no hagués traït el partit... hagués traït Catalunya. En resum Bolaño: esteu acabats.
Maria.
28 13:48:13/08/2012
Bonic el unico "mono" socialisto que leo en el artículo eres tú... se te ve el plumero.. de que ya te has hecho hueco entre los "no nuevos".. hablarás tu de libertad.. jajaja.. q chiste más bueno.
JoMateix
27 18:24:43/08/2012
Que consti que l'anomenat sector catalanista del PSC (els seus actes i acció política no sempre ho reflexen) ho ha fet molt malament. Però intentar culpar aquesta minoria (deixant-ne l'obiolisme/elenisme al marge?) de tots els mals del PSC oblidant els qui realment han tallat el bacallà al partit i l'han dut a ruïna doncs no cola. ALgú recorda un conseller o fins i tot ministre amb cara i ulls del sector psoeista?
JoMateix
27 18:19:49/08/2012
Funcional: Podeu seguir negant la major i fent una esmena a la realitat. Continuareu perdent vots a cada el·lecció. No cal ser cap geni de la sociologia per entendre que som molts els que vam arribar a votar el PSC i que hem deixat de fer-ho. Els números canten, i una bona part d'aquests desencantats avui apostem per la independència, agradi o no agradi. Jo preferiria que el PSC no restés al marge del procés per tot el queha significat, però no puc fer-hi res. Ah, i t'asseguro que no sóc cap patum, però per a mi els traidors (si insistim a utilitzar aquesta paraula) són uns altres: Chacons, Icetas, Zaragozas, Bustos, etc. Hi ha algú més arribista que la Chacón, que amb prou feines va passar per l'ajuntament d'Esplugues?
JoMateix
27 18:13:42/08/2012
Quan les mones del PSC voten a Madrid a favor del corredor central de què van vestides, de seda o amb xandall del Carrefour? Són trànsfugues també o només disciplinats patriotes? Pregunto.
Funcional
12 21:34:08/08/2012
La caverna indepe está muy activa en todos los foros, pero de estos que escriben por aqui, el PSC nunca ha recogido ni un voto. Toni, yo te felicito por tu valentia, era de esperar que te salten a la yugular como vivoras, pero estas en lo cierto. Estos patums del PSC, han sido unos vividores del voto PSOE, aun a pesar de sentir un profundo desprecio por esa pobre y humilde gente que se los han creido. A mi nunca me han engañado, aunque ya me he cansado de votar socialista mientras en sus filas exista gente que no son mas que traidores.
robert garcia
10 18:38:01/08/2012
El Toni Bolaño ha perdut el discurs, juntament amb el PSC. La unitat indissoluble d' espanya "por cojones" ja no és un valor progressista, sino de les forces de la caverna. El PSC tard o d' hora haurà de decidir amb qui vol estar, si amb la caverna o amb la llibertat. I si decideix seguir la caverna, probablement una bona part del PSC s' escindeixi. No el veig al Toni Bolaño fent propostes intel.ligents per una Catalunya independent. La seva tasca és la de funcionari de l' exèrcit de la rojigualda secció "progre"-light
Incroyable
04 14:56:38/08/2012
Ha, ha. Canya als revisionistes!. El Toni Beria ha parlat. A les mines de sal (a Cardona) perque purguin les seves desviacions i a ser reeducats en el sender lluminos de l'espanyolismes castis, caspos i ole.
Antoni Ferret
04 13:27:50/08/2012
El senyor Ernest Maragall va ser un dels dos forats negres del tripartit. Que va pactar amb la comunitat educativa una cosa i després en va presentar com a projecte de llei una altra.
Pep
03 13:55:31/08/2012
Quin nivell! Es veu que això de l'estalinisme no s'acaba per abandonar mai. Perquè no proveu amb una "purga", es veu que eren molt efectives.
Santi Vidal
03 13:40:12/08/2012
No volen el concert, ni el corredor mediterrani, ni l'autodeterminació, és a dir, van contra Catalunya, contra Europa i contra la democràcia. Qui són els traïdors?
Jan
03 12:57:42/08/2012
Feu-lo fora. A en Maragall i a tots els catalanistes del ja difunt PSC. ERC i ICV estem esperant, frisosos, que deixeu "anar llast" i us alinieu, per fi, amb els vostres aliats a Catalunya: el PPC. Com més "llast" deixeu anar, més fàcil la competició amb el PPC per aconseguir mostrar-vos com als autèntics defensors d'una Espanya inquebrantable: "antes roja, que rota". PSC: el manual perfecte sobre com aplicar el concepte "autodestrucció política". Felicitats, nanos.
Josep
02 11:41:55/08/2012
Amb textos com aquest d'en Bolaño, em fa l'efecte que el PSC en lloc de travessar el desert s'hi endinsa més. Quina pena, senyors.
Nou comentari
L'empresa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que contiguin insults i/o difamacions, per tal de preservar la imatge de les persones. El sistema guardarà el seu comentari junt a la seva IP (54.197.189.165)
*
*
Has de copiar, en el camp de text, els6 caràcters, del 0 al 9 i de l'A a la F

* Camps obligatoris
 
 
 

Follow Me on Pinterest

Eldebat.caton


Perfil de Twitter de Francesc Moreno, editor d'eldebat.cat
 
L'OPINIÓ MÉS LLEGIDA
CSS vàlid XHTML vàlid Gestor de continguts Creative Commons License
Portada | Política | Societat | Entrevistes | Opinió | A debat | Videos | El lector | TribunaLatina.com | Contactar | Qui som
Red Digital XXI S.L | NIF: B63898712 | Registre mercantil de Barcelona en el llibre nº 90363 diari 944 el dia 19 de Juliol del 2005 assentament 934 | CMS BabSoft
elDebat.cat