RSS d'elDebat.cat
elDebat.cat
02/08/2012 13:53
El món ens veu amb justificada por
Sin título
Hem d'ajudar a Europa a què ens pugui ajudar
Alfons Quintà
Avui és una dia important per la nostra crisi econòmica. També ho fou ahir i ho serà demà. Per tant, es mirarà a fora, essencialment a Europa, on hi domina el pluralisme de matriu liberal, amb vessants variades. Van des del conservadorisme cent per cent democràtic a la socialdemocràcia amb idèntica característica.

És un model que potser on està menys assumit és a Espanya, i dins aquesta a Catalunya. Aquí, en la política pràctica i sobretot en la financera, les desviacions vers visions de dreta predemocràtica són immenses. Vist des de l’esquerra, les giragonses, sovint vers l’esquerranisme no democràtic, també són monumentals. En l’àmbit ideològic, impregnen a sectors que originàriament no tenen res d’esquerra. Tant un radicalisme com l’altre són fàcils d’acreditar amb exemples banals. De fet, es complementen o suplementen a l’hora de refermar un gran immobilisme. Espantats per uns i altres, moltes persones – potser una majoria– tenen por i es resignen.

Aquesta dissonància no és nova. En altres formes, inclosa la religiosa, porta segles manifestant-se. Va dominar el segle XIX i el XX, fent sorgir la simplificadora teoria de “les dues Espanyes”. No és la frase més aclaridora. Pot ser més útil observar que a Espanya la lleialtat a la societat és tant més forta en quant més petita sigui l’àrea que es consideri.

És un fenomen que actualment es dona amb força a l’interior mateix de Catalunya. He trobat a molts persones que confessen que avui es senten més lleidatans, o gironins, o tarragonins o reusencs, o manresans ( junt amb altres coses) que no pas anys enrere. Aquest esquarterament de la societat va ser força general a les societats europees en els temps de la industrialització. Ara ha desaparegut. Però aquí perdura i potser augmenta.

Política i economia
En el nostre passat i en el nostre present es veu que tant el tipus de política com el tipus d’economia que tenim pateixen vells mals. Uns mals que la globalització –aquesta gran oportunitat per la humanitat– ha accentuat i exposat millor a la llum pública. Això ha fet que ara calguin més obertura mental i més coratge per resoldre els problemes. Els problemes han arribat a ser tants i a estar tan entrelligats que potser ja no siguem a temps ni per a ordenar-los i analitzar-los. Quant a resoldre’ls, per ara ni cinc.

Si et limites a l’economia veus com Europa està espantada de constatar que se li reclama ajut mentre que aquí no es fa res per tapar els forats pels qual ens hem empobrit. El problema no era que tinguéssim sous massa alts. Era i és que tot està mal muntat i que els muntadors no són altres que uns polítics que no volen desmuntar una extravagància que perjudica a tothom i només els beneficia a ells.

Ara a Espanya els sous són encara més baixos. A Bèlgica l’hora de treball és pagada, de mitjana, a 39,3 euros i a Espanya a 20,6. O sigui que parlar de sous massa alts és una insolència. No hi ha dubte de que algunes retallades –com les sanitàries de la Generalitat– ho encariran i empitjoraran tot.

A Europa ho saben. De fet ara arreu se sap tot sobre tot. Saben que el nostre sistema no funciona. Que la nostra llei electoral és una presa de pèl que no dona autoritat als polítics, mentre garanteix la perpetuació en el poder de molts inútils o, en el cas de Catalunya, empara un intent de nepotisme medieval.

A Europa saben que l’amistançament entre la banca i el poder polític han de ser liquidats. Saben que la corrupció ho devora tot. Saben que els poders autonòmics no han servit per reformar un Estat caduc i centralitzat sinó per multiplicar per disset (el nombre d’autonomies) la vella maldat de considerar el poder polític com una finca o un patrimoni d’una persona o d’un clan.

No hem volgut o sabut reformar-nos
Per damunt de tot això saben que durant segles no hem volgut o no hem sabut reformar-nos i que quan algú ens ho ha volgut aconsellar des de fora, hi ha hagut milers de dits que l’han assenyalat com un intrús o com un enemic. Aquí s’ha insultat a Merkel i a Montoro (a aquest dient-li “macarra”) els mateixos dies en que se’ls hi demanava diners. No són maneres de propiciar una utòpica Catalunya independent, excepte que es prengui per model l’Albània d’Enver Hodxa.

Avui, demà i demà passat poden ser dies importants quant a ajuts des d’Europa. O podem no ser-ho. El dia cabdal serà aquell que, des de dins d’Espanya, i des de dins de cada autonomia, es comenci admetre que calen reformes polítiques i econòmiques internes, perquè unes són indestriables de les altres. Han de ser reformes que no siguin de vol gallinaci, que no tinguin esperit de revenja i sense la finalitat prioritària de conservar el poder o arribar-hi el màxim d’aviat. Sóc capaç d’escriure-ho però no pas d’imaginar que pugui ser realitat.

No dic res que no afirmessin altres, fa molts decennis. Larra, Jovellanos, Joaquín Costa, Prat de la Riba, Francesc Cambó, Manuel Azaña i aquells que –com Joan Sardà Dexeus i molts altres catalans– varen imposar el Pla d’Estabilització a Franco. Després calia una reforma política radical i de molta profunditat. Algunes coses feren prou bé Adolfo Suárez i Felipe González. Com a mínim ells tenien una bona disposició per la diagnosi i la modernitat. Ara no ho veig. El que sí es pot constatar és que el pujolisme i el Tripartit foren immenses borratxeres que ens han creat sengles ressaques monumentals, avui de duració indeterminable.

La Constitució va ser un pas que ara s’ha quedat curt. Bestieses que podien tenir una explicació temporal –com la llei electoral– ja no són tolerables. El món ha canviat i nosaltres no ho hem fet. Ens hem de mirar en el mirall honestament i intel·ligentment. Constatarem que no som pas com els poders polítics i fàctics (avui la gran premsa i la banca) ens volen fer creure que seriem, sinó que realment som el que la Unió Europea ja sap. Per això li fem por. No es vol agafar els dits. Ja veuen que l’Estat no fa res per aquells, cent per cent innocents, que es van enganxar els dits amb les sinistres “preferents”.

Si fem el gran esforç de veure’ns com ens veuen –jo crec que justament– des d’Europa, aleshores podrem dir que començarem a estar instal·lats en la bona via. De moment això encara no és així.
Imprimeix Enviar a un amic
La TafaneraMenéamedel.ico.usChuzaFacebookIndependènciaCatosferaTwitter
7Veure i / o afegir comentaris
LLIUSA:El nom de trencaclosques és molt adient té la closca com diu...S... ESQUERRA:Citicar que Quintà parli d'esquerra no democràtica i de la bor...
LLIUSA
03 18:42:05/08/2012
El nom de trencaclosques és molt adient té la closca com diu...Sempre fen la crítica tan fàcil com poc constructiva.Aques articles i aquest diari si no hi fos l´hauriam de inventar.Gràcies per tan independents i no deixar-se manipular,Encara que més d´un ho intenta!!!!
ESQUERRA
03 16:16:51/08/2012
Citicar que Quintà parli d'esquerra no democràtica i de la borratxera del Tripartit té molta lògica. Com es podria negar que hi ha hagut i hi ha una esquerra no democràtica. Des de Lenin a Castro pssant per Stalin i Pol Pot n'hi ha hagut un tip. aquesta és la més gran diferencuia amb la socialdemocràcia com indica el seu nom aquesta sempre es democràtica, que el Tripartit va ser una borratxera ho trobo mes aviat una excusa Si el PSC estava seré quan ho va decidir seria pitjor. No soc de cap partit però sempre he votat PSC on tinc amics Tots ells creuen que el tripartit va ser un error perque els va fer anar per on no volien anar. Tothom ho va veure.
Closca trencada
03 11:18:50/08/2012
Ja he trobat la solució:crear un soviet i posar-hi al davant a Trencaclosques. Llavors podria dir totes les bestieses radicals que volgués. Ara només es pot queixar de que Alfons Quintà busqui la serenor, tot i sent molt crític amb el PP, PSC i CiU.
albert
02 21:41:04/08/2012
Crecque l´article és molt encertat primer ens hem d´aclarir cosa dificil amb aquest gobern.Que plegui ja
Trencaclosques
02 14:58:58/08/2012
Just al llegir l'inconcret i eteri article del senyor Quintà Draghi i el BCE anuncia q Espanya ha d'anar si vol ajut al fons de rescat europeu! Altres, no és el cas del senyor Quintà ho tenen molt més clar i són molt més concrets: http://www.ara.cat/politica/Hugh-consulta-independencia_0_748125304.html
Trencaclosques
02 14:49:35/08/2012
Com sempre q parla d'economia ¿?. Podria concretar quines reformes s'han de fer?
Antoni Ferret
02 14:47:10/08/2012
Potser sobren les crítiques generalitzades i insinuants i falten les més concretes, encara que siguin unes quantes, per exemple, que falta una reforma fiscal justa; que falta una rebaixa de la jornada laboral, per crear feina; que falten inversions públiques per substituir la falta d'inversions privades; que falten represàlies exemplars contra la corrupció, etc. No crec que (en conjunt) les coses estiguin tant i tant malament com aquí es pinta. I què és això de l'esquerra no democràtica? I de la borratxera del tripartit? Menys acusacions genèriques i, si cal, més de concretes, dient noms, com en els articles sobre sanitat.
Nou comentari
L'empresa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que contiguin insults i/o difamacions, per tal de preservar la imatge de les persones. El sistema guardarà el seu comentari junt a la seva IP (54.196.57.4)
*
*
Has de copiar, en el camp de text, els6 caràcters, del 0 al 9 i de l'A a la F

* Camps obligatoris
 
 
 

Follow Me on Pinterest

Eldebat.caton


Perfil de Twitter de Francesc Moreno, editor d'eldebat.cat
 
L'OPINIÓ MÉS LLEGIDA
CSS vàlid XHTML vàlid Gestor de continguts Creative Commons License
Portada | Política | Societat | Entrevistes | Opinió | A debat | Videos | El lector | TribunaLatina.com | Contactar | Qui som
Red Digital XXI S.L | NIF: B63898712 | Registre mercantil de Barcelona en el llibre nº 90363 diari 944 el dia 19 de Juliol del 2005 assentament 934 | CMS BabSoft
elDebat.cat