Acabat l’estiu, Jordi Pujol farà una declaració solemne, amb el desig que tingui molt abast polític. La conclourà dient que deixa definitivament la seva presència en la vida política, segons han informat a aquest diari digital fonts de les dues cúpules de CDC. És a dir, de la formada pels dos Pujol i Felip Puig (que domina clarament el partit) i la constituïda per Mas, Gordó i Homs, que controla del tot la Generalitat.

Les fonts tenen un grau de precisió relativa respecte a la data. En principi, seria entorn als primers dies d’octubre. Només una font ha considerat que podria ser prop de l’onze de setembre. La majoria de fonts han entès que Pujol vol distanciar-se de la Diada per a què no es vegi que fa ombra a Mas, o que el missatge institucional de Mas faci ombra a Pujol, o que es mostrin dissonàncies entre els dos.

És una obvietat que de fet Pujol està present en la vida política catalana. També hi està de dret com, per exemple, president honorari de CDC. Assisteix a moltes reunions restringides i efectua gestions de vegades pintoresques, com en ocasió de què la família de Ramon Trias Fargas demanés que es tragués el nom del seu familiar de la poc galdosa fundació de CDC. Totes les fonts creuen que Pujol continuarà estirant infinitat de fils dins de CDC. Potser només deixarà d’assistir a reunions àmplies.

Quaranta anys de vida política
La millor de les fonts m’ha dit: “Tinc un coneixement molt directe del tema. La novetat s’ha manifestat en el marc d’intents d’atenuació –o potser d’esclatada– de la crisi de CDC que ha exposat eldebat.cat. Crec que és una operació o una concessió de Pujol pare per ajudar a Pujol fill, atès el seu desig d’evitar que Oriol sigui sacrificat en el cas ITV. El conflicte intern és fluït i pot donar capgirades, però no hi ha cap dubte de què, com a mínim a nivell d’intent, Pujol pare ha manifestat el seu desig de fer una declaració tan solemne com pugui, acabant dient que deixarà d’estar present en la vida pública”. Altres fonts de CDC han ratificat el mateix criteri, obtingut per vies diverses. Ningú sap si després Pujol callarà o no. Potser utilitza l’anunci de retirada per precisament estar més present en la política, en defensa del seu fill Oriol.

Jordi Pujol, president de la Generalitat durant 23 anys i home clau de la política catalana des de fa més de 40 anys, va fer 82 anys el passat mes de juny. Físicament està envellit, lògicament. Però quant a energia i desig de dominar la política catalana està igual que fa 40 anys. La seva passió és veure al seu fill Oriol president de la Generalitat.

“Com salvar al soldat Oriol Pujol”
Oficialment, Pujol continua estant actiu. De fet ha estat ell qui ha encapçalat el gir vers l’independentisme. Un punt d’inflexió en aquest procés el representà el seu article “L’esguerro” (sinònim desusat d’“errada”) publicat el 24 de març del 2009 en el seu butlletí a Internet.

Com tot el que ha escrit Pujol, vol ser transcendent, elevat i de to profètic. En el seu llibre “Des dels turons a l’altra banda del riu” (Editorial pòrtic, Barcelona, 1978) aquelles pretensions arriben al seu súmmum. Però en realitat els seus texts sempre són només utilitaris, pensats pel joc ras de la política immediata. És una característica que també tenien gairebé tots els articles de V.I. Lenin.

Ara no hi ha dubte de què es reproduirà aquell esquema: un gran clam al cel (segurament proindependentista) mentre que, de fet, Pujol estarà només amatent a com “salvar al soldat Oriol Pujol”, per dir- ho parafrasejant el títol d’una famosa pel·lícula de Steven Spielberg.

Només parlen els de segona divisió
Les mateixes fonts de CDC afirmen que ara les dues cúpules s’han compromès a un pacte de silenci. Es retorna a l’“omertà”, o millor dit assumeix un adagi en sicilià “Quannu a Santa Chiara arrubbàru, ci misuru i grati” (“Després de què robaren a Santa Clara han posat les portes de ferro”). L’equivalent al robatori va ser un recent article a La Vanguardia on uns innominats dirigents de CDC –identificats amb la cúpula de CDC dels Pujol– criticaven el govern de la Generalitat. Ara han posat portes de ferro: no diuen res.

Però el calendari no perdona. Intentaran tornaran a aprovar els pressupostos pel 2013 amb el vot de PP, tot i reclamant de manera creixent la independència? O bé els aprovaran amb ERC, fixant una data per un referèndum d’autodeterminació?

No són problemes teòrics ni llunyans. El mes d’octubre caldrà triar entre la caixa o la faixa. Jordi Pujol ho sap millor que ningú. El seu parlament pot intentar jugar en un sentit o en un altre. Quant a poder debilitar a Artur Mas, no hi ha cap dubte de que està al seu abast. En té moltes ganes. Tothom hi està d’acord.

De picabaralles personals entre Mas i Pujol pare n’hi ha hagut infinites. Però ambdós preferiren amagar-les. Quan el 9 de juny del 2010 Pujol va fer vuitanta anys, hagués volgut que se li muntés un gran acte. Mas va estar-hi en contra. Empipat, Pujol se’n va anar a Morella, just a l’inici del País Valencià, a fer un gran àpat amb tota la família. No obrà discretament. Abans va trucar a l’alcalde per a que li ensenyessin la població. Una altra empipada monumental va ser quan Mas s’oposà a que el seu fill Oriol fos conseller d’Empresa i Ocupació, com reclamava el seu pare. D’enfrontaments menors n’hi hagut una infinitat.

L'octubre, mes decisiu
L’octubre serà un moment ben complicat per Catalunya i per Espanya. Una intervenció de Pujol –que ja dos mesos abans es presenta amb voluntat de solemnitat– pot ser realment sorprenent. Ara bé, una part del tema queda fora de la política. Està en mans judicials. L’evolució processal dels casos Palau i ITV no és un aspecte gens neutre.

En aquest àmbit, s’hauria d’haver sabut ja si la Fundació Palau de la Música compareix com a part en l’escàndol que porta el seu nom. Aquesta tarda no se’n sabia res, malgrat que ja hauria acabat el termini judicial per exercir aquell dret. També acaba el període en el qual realitats molt greus es volen amagar darrera cridòries cada dia més radicals, efectuades per persones de CDC, però de segona o tercera fila. Quin país, quina Generalitat, quin partit, quina oposició i quina societat! I quin tipus de conill pot sortir del barret del mag afeccionat Jordi Pujol?