El diari econòmic britànic Financial Times ha publicat un llarg article sobre la situació fluctuant en què es trobaria el model autonòmic espanyol. El seu autor és David Garner, que del 1978 al 1980 va ser corresponsal a Madrid. Ara és l’editor d’afers internacionals del citat diari, càrrec al qual accedí el 2010, en substituir al meu amic i magistral periodista Quentin Peel.

David Garner afirma que “les apostes són altes. La confrontació que s’està fermentant entre el centre i les 17 regions (d’Espanya) és més que un escenari secundari d’un drama més ampli. Si (el tema) és mal manejat pot soscavar l’entesa constitucional que va portar a Espanya fora de la dictadura de Franco, a una democràcia vibrant, i atiar demandes d’independència per Catalunya i el País Basc, cosa que s’havia suposat que la recuperació del seu autogovern prevendria”.

Tothom vol considerar els fonaments
Un dirigent del PSOE, Carlos Aguirre, declara al periodista britànic: “Hem estat construint els pilastres d’aquest nou sistema (autonòmic) durant trenta anys. Fins ara, estàvem d’acord en canviar les teules del sostre, però ningú no gosà tocar els fonaments. Ara la por consisteix en que tothom vol considerar els fonaments”.

El periodista afirma que “la irresponsabilitat fiscal d’algunes regions, exposada sense pietat per l’actual crisi, ha portat a la conclusió que atorgar competències autonòmiques és un luxe car”. Gardner també afirma que “sembla com si (el govern espanyol) estigués obrint un segon front, usant la crisi com una justificació pragmàtica i com una tapadora política per reduir (en anglès to roll back, literalment fer rodolar enrere, és a dir portar a un nivell previ inferior) un sistema molt transferit de govern regional, que el Partit Popular, ara en el poder, detesta ideològicament”.

Garner afirma que els arguments fiscals sobre l’Estat autonòmic “són un embolic i freqüentment tendenciosos”. Aquestes consideracions –afegeixo jo– no sembla que les tinguin mai en compte CiU, ERC ni la Generalitat.

El diari recorda que l’Estat ha deixat clar que, en haver de refinançar 15 de les 17 comunitats, aplicarà a aquestes unes condicions estrictes, com les que ha establert la Unió Europea a Grècia i Portugal. Gardner afegeix que “ningú no qüestiona que hi ha costoses superposicions i duplicacions (per part de l’Estat i de les autonomies) en l’actual model de despesa.”

Caixes i autonomies, una manera d'imprimir diner
Després d’esmentar també el cas de la comunitat valenciana, el periodista cita a José Ignacio Torreblanca, membre del Consell Europeu de Relacions Internacionals. Aquest afirma: “L’equació formada per les Caixes (d’Estalvis) i les comunitats autònomes era una manera d’imprimir diner”.

“Mentre que els bascos –escriu Gardner– normalment han estat vistos con la més gran amenaça a la unitat (d’Espanya) a causa de l’ara acabada violent campanya dels separatistes d’ETA, ara és el debat sobre la sobirania catalana que ha esdevingut més radical.”

Després de descriure la bona situació de l’economia basca, amb control del dèficit pressupostari i prestant serveis eficients, el periodista afirma: “Catalunya, per contrast, amb una economia de la grandària de Portugal, té un deute amb major pes que qualsevol altre regió: 41.800 milions d’euros, amb 13.500 que vencen aquest any. Mentre està demanant autonomia fiscal –conclou David Gardner– el govern català va anunciar el mes passat que hauria de demanar a Madrid el rescat fiscal.”