La CE ha aclarit avui que qualsevol país que s'independitzés d'un país membre de la UE no formaria part automàticament de la UE i hauria de demanar la seva adhesió, per la qual faria falta unanimitat. L'aclariment no podia ser més didàctic en un dia com avui, quan els apòstols de la independència ens la venen com un bàlsam de Fierabras que tot ho guareix, indolor i sense efectes secundaris.

Fa uns dies Jordi Pujol, en una entrevista publicada per l'Ara, ja advertia que la UE no veuria d'entrada amb bons ulls un procés independentista però que ja cediria. El problema és que els qui han de cedir són els països membres i, francament, no m'imagino ni a Espanya ni a França votant a favor de l'entrada d'una Catalunya independent a la UE. Deia Pujol que hi ha massa potencials conflictes com perquè Europa obri la porta: Bretanya, la Padania, Còrsega, País Basc, Escòcia, Gal·les, etc... A més, el cas català és especialment conflictiu per la reivindicació dels Països Catalans per part d'un ampli sector del nacionalisme català. Una Catalunya independent seria un focus constant de conflictes territorials i polítics.

Evidentment, el fet de formar o no part de la UE no té per què fer canviar d'opinió als sobiranistes, però és convenient no mentir ni ocultar la realitat. La imatge que Europa espera amb els braços oberts a Catalunya és radicalment falsa i avui la Comissió Europea ho ha deixat clar des d'un punt de vista jurídic.

Als EUA, per la seva banda, tampoc tenen cap interès estratègic en què Catalunya sigui independent. L'única cosa que preocupa als americans a Espanya és mantenir la base de Rota, aquesta sí, de gran transcendència estratègica.

El tema no és menor. Fa dies que des de La Vanguardia es demanen banderes europees en la manifestació. Avui mateix la seva portada parlava de manifestació mirant a Europa. Doncs bé, Europa ja ha parlat.