Dimarts tindrà efecte l’obertura de pliques de la contractació “coordinada i conjunta” per la Generalitat i els Col·legis de Metges de Catalunya de les pòlisses de responsabilitats civils i patrimonials dels seus metges a sou i exercint la medicina en els seus centres, així com la mediació de l’assegurança del Servei Català de Salut. El valor estimat de la licitació és de 210 milions d’ euros, és a dir 34.860 milions de pessetes, afirma l’article sisè del plec de condicions particulars.

Segons els plecs de prescripcions de la citada assegurança per als sis darrers mesos del 2012 i pel 2013, els metges, majoritàriament assalariats, que treballen a l’Institut Català de Salut (ICS) en el centres privats concertats i consorcis o centres de primària de diverses formes organitzatives, assumeixen molt majoritàriament (i la Generalitat, minoritàriament) el cost de l’assegurança sanitària de la sanitat en l’ICS i en els centres concertats on presten els seus serveis.

Els metges fan un espectacular avançament del pagament de les primes de responsabilitat civil, essencialment per possible negligència mèdica. Sense que la gran majoria d’ells en sigui conscient, els metges de la pública i de la concertada financen, amb la seva pròpia butxaca, una Generalitat que els hi ha retallat sous i compensacions econòmiques fins a un trenta per cent del sou net, ha deixat de contractar personal interí i, en definitiva, ha destrossat la sanitat púbica catalana.

Els banyuts haurem de pagar el beure
En síntesi, “els banyuts haurem de pagar el beure”, ha manifestat a aquest diari un membre de l’assemblea de compromissaris del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), el qual va ser informat d’aquest problema per qui això escriu, durant les setmanes que he estat treballant en l’elaboració d’aquest article. La majoria de metges desconeixen el que aquí s’intentarà exposar, atès que és d’una gran complexitat. Hi ha tanta complexitat com serà per a la butxaca dels metges.

En canvi, la Generalitat en resultarà molt beneficiada, perquè en aquest període –els darrers sis mesos del 2012 i el 2013– d’inqüestionable crisi, els metges li permetran un altre espectacular estalvi.

S’afegirà al que la Generalitat ja ha aconseguit amb les retallades de sous, prestacions i serveis. Uns metges massacrats per Boi Ruiz, als quals els hi ha dit de tot, el finançaran perquè li cal, a causa de ser ell mateix un mal gestor. Ruiz ha convertit una sanitat “bona i barata” –expressió del Pla de Salut 2011-2015, presentat el novembre del 2011 per Artur Mas a Sitges– en una altra en què, com deia una històrica pancarta, “Les retallades maten”. Un cop assabentats els metges, es poden preguntar si s’ha d’ajudar a finançar a Ruiz, per part de les seves víctimes predilectes, els metges honestos.

Numeros concrets i aixecada de camisa
Els números concrets del que sembla ser una aixecada de camisa són espectaculars. En el període citat del 2012, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), és a dir els metges, mitjançant les seves quotes trimestrals de col·legiació, pagaran per la seva assegurança un total de 29.230.149 euros, és a dir la ingent quantitat de 4.852.204.734 pessetes, o sigui prop de cinc mil milions de pessetes.

En canvi, per aquell mateix període, la Generalitat pagarà una mica més de sis milions d’ euros. Exactament, 6.300.400 euros, equivalent a 1.045.866.400 pessetes, és a dir 4,6 vegades menys.

Els centres pagaran només el preu de deu cafès
Si la comparació es fa només respecte al corresponent al 2012 la diferència encara és més grotesca. En aquest any, els metges hauran de pagar 12.455.368 euros, és a dir 2.067.591.088 pessetes. En canvi, la Generalitat (en concret, la suma dels 72 centres de la concertada i els vuit hospitals de l’ICS) hauran de pagar el pintoresc total de 1.000 euros, o sigui 166.000 pessetes, és a dir 12,5 euros per centre. Cada centre pagarà el preu d’uns deu cafès en un bar normal. La seva prima dels sis mesos del 2012 resulta ser grotesca, testimonial. És un any en què la crisi està acreditada i és immensa, mentre potser en el futur ho serà menys. En tot cas, és el que diu la Generalitat, Segons el mentider Ruiz, la independència implicarà una sanitat fabulosa.

La cosa canvia en l’any 2014, quan l’anualitat dels centres (l’ ICS i la Xarxa Hospitalària d’Ús Públic, XHUP) passa a ser de 16 milions d’euros (xifra rodona) i la dels metges, d’una mica més de sis milions. La diferència continua incrementant-se per als centres i disminuint per als metges. Al final del 2017, els primers hauran pagat en total prop de 65 milions d’euros, i els segons, uns 38,6 milions. Aquest és un repartiment típic del model establert només a Catalunya. Un model al qual li cal un debat obert, no pas la continuïtat de l’opacitat d’Aubia.

Per tant, el gran problema rau en els dos primers anys, exactament els sis mesos del 2012 i tot el 2013 en què és obvi que els metges –ja víctimes de Boi Ruiz– accepten (si bé la majoria se n’assabentaran ara, amb aquest article) que Ruiz pugui dur a terme, segons va confessar la setmana passada, en una reunió a alt nivell a l’ICS que no ha transcendit, una altra retallada del pressupost de Salut del vint per cent. De fet, els metges, molts i molts ignorant-ho, li fan de banc, però sense cobrar interessos.

Ara bé, no està clar com, ni si, aquest desig de Ruiz el podrà dur a terme. En efecte, podem estar en la vigília d’unes eleccions anticipades. Per tant, de moltes incerteses, inclosa la pròrroga del pressupost del 2012. Si, com és possible, sortís d’unes eleccions una coalició –electoral o de govern– de CiU amb ERC, costa d’imaginar que aquest partit pogués assumir el maximalisme retallador de Mas i Ruiz. Amb ironia, malgrat la gravetat i seriositat del tema, si ho fes, ERC hauria de passar a dir-se URC: “Ultradreta Retalladora de Catalunya”. Dos altres temes sanitaris clau són la voluntat de privatitzar l’Hospital Clínic de Barcelona i la tercera llei de l’ICS, potser la del seu enterrament.

Dades i procediment
Totes les dades exposades són oficials, obtingudes sobretot dels dos plecs relatius al procés de contractació. Hi ha altres plecs de prescripcions, de prescripcions tècniques i de prescripcions particulars, totalitzant moltes desenes de pàgines.

No hi ha cap dubte que el gran personatge de tot el tema és Jaume Aubia, figura paradigmàtica des de fa decennis de l’anomenada “CDC dels negocis”, responsable de l’àrea econòmica del COMB, però, de fet, el seu màxim dirigent, a causa de la incapacitat o falta de voluntat del seu president, Miquel Vilardell.

Aubia sempre ha portat molt personalment el tema de les assegurances. Ara hauria fet un immens favor a una Generalitat que fa seu l’adagi “qui dies passa anys empeny”. En efecte, per als sis darrers mesos del 2012 i per al 2013 pagarà quantitats insignificants. Quant al que hagi de fer més tard, pot semblar-li que serà dintre de segles, o bé amb una Catalunya on CiU controli el poder judicial, en la qual ves a saber si Aubia podria ser un intocable.

Un antic treballador del COMB, Enric Vilella, va presentar una denuncia formal imputant el COMB haver pagat 600.000 euros en assessorament al bufet Miquel Roca Junyent, vell amic d’Aubia. El COMB i la singular societat mercantil Roca Junyent Family Group participaren conjuntament en una societat de capital risc (Ingenia Capital) que va promoure motos de trial i pistoles làser perquè hi juguin els nens.

Significativament, a mitjans del 2014 està previst que hi hagi eleccions al COMB. Llavors la candidatura continuista podrà argumentar que fins al 2017 el COMB haurà de pagar menors primes d’assegurança i haurà cobrat molts diners per la corredoria. En efecte, insòlitament, en un any i mig la seva corredoria col·legial, controlada del tot per Aubia, haurà cobrat pels serveis de l’assegurança més dels dos terços del total.

Disposant de diners, Aubia podrà jugar amb un fals cofoisme i amb una gran opacitat. Sempre ho ha fet. El COMB és un ens professional molt tentacular, atès que fa de tot, en particular en l’àmbit financer, com he exposat en anteriors articles aquest diari.

El que deixa bocabadat és com els metges poden ignorar que tot aquell conglomerat està ple d’operacions fallides. Una de sonada fou un pàrquing innecessari, on va aparèixer explícitament el propi Aubia en condició de membre del consell d’administració de l’empresa llavors constructora.

Aubia ha fet creure que és un mag de les finances, quan això no és així. El seu secret és fer pagar, com si res, als col•legiats. Després fa creure que el mèrit és només seu. L’assegurança és un cas extrem. Ara fa avançar, als metges, diners a la Generalitat –una Generalitat infame en sanitat–, i en uns anys d’immensa crisi. Si Aubia es cregués el que diu el seu cap (Artur Mas) en el sentit que dintre de ben poc serem independents i rics, hauria jugat a endarrerir els pagaments; mentre Ruiz ha aconseguit retardar els seus pagaments, Homs explicaria un món mèdic col·legial català on fa decennis que Aubia porta la veu cantant.

El tema clau de la corredoria
Entre els documents que tinc a les mans hi ha el plec de prescripcions tècniques de la contractació dels serveis de mediació de CatSalut (és a dir, el Servei Català de Salut, o sigui la pròpia Generalitat). S’obriran les pliques i serà el que serà, que cantava Doris Day. La corredoria dels col·legis ja està predeterminada, res de contractació pública. Apa noi, que així serem un Estat. Potser bananer, però Estat. Li correspondrà, respecte a tots els col•legis, a Medicorasse.

Respecte a la part de la Generalitat, ningú s’estranyaria que fos escollida “Confide, corredoria d’assegurances i reassegurances”, que fa aquesta funció des de fa vint anys. Tingué com a president fundacional Higini Raventós Negra, vell militant de CDC, amic personal de Jordi Pujol i persona que possiblement i justificadament ha de conèixer els problemes de finançament del seu partit. Percebrà, segons expressa un plec de licitació, 1.423.000 euros, és a dir 236,2 milions de pessetes, o sigui, molt més que la corredoria del Col·legi.

Tanmateix hi ha més singularitats. Resulta que Confide, o la corredoria adjudicatària de la Generalitat que surt del procés de contractació, per obrar com a corredoria de les entitats sanitàries (és a dir, de la Generalitat), cobrarà pels sis darrers mesos del 2012 la quantitat de 177.875 euros, és a dir 29.527250 pessetes, mentre que, per aquell període, les entitats de la Generalitat pagaran, en total, com a prima, mil euros. És a dir els diners d’aquell pagament de la corredoria de la Generalitat sortiran, en el període més inicial, no pas de la Generalitat, sinó dels col•legis. De fet, essencialment del COMB, amb un nombre d’assegurats que representa entre el 85 i el 90 per cent del total aportat pels col·legis catalans

Qui hi guanyarà espectacularment serà, ai las, la corredoria del COMB, situada, ves per on, en l’àrea economicofinancera i també bancària (al COMB, tres bancs) que domina de cap a peus el convergent de primera fila Jaume Aubia. Un domini que insòlitament institucionalitzà la junta, presidida per l’incompetent Vilardell, en cedir plens poders a Aubia per funcionar molt al marge de la junta directiva.

Aquesta corredoria, de nom oficial “Medicorasse, corredoria del Col·legi de Metges de Barcelona, S.A” és un element clau del poder econòmic i, per descomptat, polític de Jaume Aubia.

Segons el plec tercer del plec de condicions particulars, resulta que Medicorasse cobrarà de la companyia adjudicatària de l’assegurança “el deu per cent de la prima de l’assegurança” . Per tant, Medicorasse haurà de cobrar i cobrarà prop de quatre milions d’euros. Exactament 3.862.270 d’euros, o sigui, més de 641 milions de pessetes, exactament 641.136. 820 pessetes. Curiosament, qui avança aquestes grans quanties, el 2012 i el 2013, són els propis metges. És a dir els metges del COMB i dels altres col·legis catalans paguen la Medicorasse del propi COMB ( ‘de jure’) o d’Aubia ( ‘de facto’), i ho fan abans de les eleccions col·legials.

Què podrà fer en el COMB Aubia amb aquests diners que, com els més de 38 milions d’euros ja esmentats, hauran sortit de les butxaques dels 24.933 metges dels col•legis catalans? Hi ha molt per repartir i segurament es farà. Però les dades dels acords entre col•legis no estan en els documents que tinc a les mans. Ja procuraré tenir-los i parlar-ne, així com recordar un complex conflicte que hi hagué, i ha acabat, amb el Col·legi de Metges de Girona. Hi ha molt de diners en joc perquè no, diguem-ne angelicalment, sorgeixin diverses visions. Com hi ha la ben acreditada voluntat de control social per part de l’actual Generalitat.

Medicorasse rebrà, abans de les eleccions col·legials del 2014, una quantitat immensa, cosa molt bona en relació a uns comicis col·legials, a celebrar aquell any. Es dirà que tot ve de la bona gestió d’Aubia. Cal tenir fe per creure-s’ho. Els col·legiats ho hauran pagat amb la seva pròpia butxaca i, molts d’ells, estan als llimbs, almenys fins ara.

Impopular opac i cap suprem
Aubia mai no encapçalarà cap candidatura al COMB. Seria massacrat. Tampoc Josep Prat va aspirar mai a ser alcalde de Reus, on manà amb alcaldes socialistes –el socialista Josep Abelló el portà a la sanitat– i convergents. I potser més que n’hi hagués hagut. Ara Aubia mana, mana i mana amb un president que bufa núvols i vota PSC, que insòlitament el recolza.

Per tant, des de la seva opacitat, Aubia afavorirà que el no-res Vilardell sigui substituït per Jaume Padrós (de CDC des de fa segles) o Josep Arimany (d’ UDC). Els francesos diuen irònicament “barret blanc o blanc barret”. Però de la mateixa manera que, sense Prat, Innova i l’ICS no poden ser gestionades tan malignament com abans, un COMB sense Aubia no podria tornar a ser el que és amb ell. Molts metges ho saben i callen. Com diria Freud, fugen de la realitat. Farien bé de reflexionar sobre els milers d’euros que hauran de treure de la seva butxaca, per una assegurança que, a més, és voluntària i, en tot cas, hauria de ser debatuda específicament i detalladament. Aquest diari digital té molts temes per explicar i intentarà fer-ho. Entre d’altres, queden infinitat de qüestions pendents respecte al COMB, inclosa la pròpia assegurança de responsabilitat i el “run-off” que la precedí. En vaig escriure.

Ara tenen la paraula els col·legiats. Resulta incomprensible que els seus col·legis, tots els col·legis catalans, però amb preeminència política del COMB, se sumin a un joc entre autèntics amics, Ruiz i Aubia, units o còmplices, en el desastre sanitari que patim. Els debats identitaris poden ser el que siguin. Però intentar salvar una casa de tots –la sanitat d’abans– és de la màxima urgència. Si es vol i es té una mica de coratge es poden assolir resultats dignes. Abans de res, cal identificar els temes i les persones.