RSS d'elDebat.cat
elDebat.cat
Data de publicació: 03/09/2007
colomines
Vauban, un altre cop
Agustí Colomines. Director del Centre Unescocat.

A pesar que la campanya de la Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura catalanes de Perpinyà contra mi i contra la institució que dirigeixo ha adquirit uns límits intolerables, em manifestaré de nou sobre què hem dit i què proposem en relació amb la pretensió del Comitè Nacional dels Béns Francesos del Patrimoni Mundial de proposar a la UNESCO la inscripció de 14 indrets que va dissenyar l’enginyer Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban (1633-1707), per encàrrec del rei Lluís XIV de França, a la Llista del Patrimoni Mundial. Alguns d’aquests indrets són fortificacions militars –dues de les quals es troben a la Catalunya Nord, concretament a Vilafranca de Conflent i a Montlluís– que van servir per arranar, subjugar i dominar poblacions senceres, per bé que també van esdevenir un model arquitectònic que després s’aplicaria a altres construccions d’aquesta mena, com ara el Castell de Figueres o la Ciutadella de Barcelona.

D’acord amb la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural, la candidatura de l’obra de Vauban es presenta perquè "a causa de la seva arquitectura, la seva unitat o la seva integració en el paisatge, té un valor universal excepcional des del punt de vista de la història, de l’art o de la ciència". A més, d’acord també amb les "Orientacions que han de guiar l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial", la candidatura creu complir alguns dels criteris que es reclamen: representa una obra mestra de l’enginy creador humà; és un testimoni únic o almenys excepcional d’una tradició cultural o d’una civilització viva o desapareguda; ofereix un exemple eminent d’un tipus de construcció o de conjunt arquitectònic o tecnològic o de paisatge que il·lustra un període o uns períodes significatius de la història humana; i, finalment, està directament o materialment associat a uns esdeveniments o unes tradicions vius, a unes idees, creences o obres artístiques i literàries que tenen un significat universal excepcional.

Tot això és veritat, fins i tot en un sentit negatiu. Vull dir que les fortificacions de Vauban tenen un caràcter excepcional com a representació d’una manera concreta de reprimir i d’utilitzar la força. L’intent de conservació de l’estructura no ho d’amagar pas. Al contrari.

Que entitats nord-catalanes hagin creat el col·lectiu “No a Vauban a la UNESCO” per oposar-se a la candidatura i al reconeixement de les construccions de Vauban com a Patrimoni Mundial em sembla molt bé. Aquesta no és la nostra estratègia, però, perquè coneixem bé la UNESCO i en som part, i ens costa de creure que França no aconsegueixi l’objectiu que es proposa tenint em compte almenys quatre raons. Primera, perquè l’originalitat d’aquest patrimoni s’ho val. Segona, perquè enguany s’escau el tricentenari de la mort de Vauban. Tercera, perquè França ho embolcalla amb trets identitaris per a la Catalunya Nord d’avui dia, com és ben palès en la llegenda “L’Accent Catalan de la République Française” dels cartells que ha instal·lat arreu. I, quarta, perquè difícilment una organització que té la seu central a París dirà que no a una petició francesa d’aquesta magnitud. Per tant, l’estratègia d’Unescocat és que, en cas que aquesta candidatura arribés a triomfar, s'ha de reclamar un pla de gestió d'aquest patrimoni –i nosaltres ens hem ofert com a portaveus a la UNESCO i davant dels alcaldes de Vilafranca i Montlluís– que inclogui l'estudi i la divulgació del seu origen, del seu ús i de les seves conseqüències del Tractat del Pirineus de 1659, arran del qual es van alçar aquest fortificacions, i que va dividir la nació catalana en dos Estats. Per tant, es tractaria de donar sentit a la proclamació, com ja passa amb altres casos acceptats (p.e. els temples asteques, que eren llocs de sacrificis humans, o bé Auschwitz, la representació per excel·lència de l’horror), amb l’objectiu d’“il·lustrar un període o uns períodes significatius de la història humana”.

Som traïdors per defensar aquesta via sense oposar-nos a l’altra? Hem clavat una ganivetada a algú? No, és clar que no, però hi ha gent que no sap triar bé els enemics i per això sempre perd. Potser sí que es viu més a gust així, però també és segur que resulta més inútil..
Ja ens pots seguir a les xarxes socials
CSS vàlid XHTML vàlid Gestor de continguts Creative Commons License
Portada | Política | Societat | Entrevistes | Opinió | A debat | Videos | El lector | EconomiaDigital.cat | CulturaiOci.com | TribunaLatina.com | Contactar | Qui som
Red Digital XXI S.L | NIF: B63898712 | Registre mercantil de Barcelona en el llibre nº 90363 diari 944 el dia 19 de Juliol del 2005 assentament 934 | CMS per Bab Soft
elDebat.cat