El temps que els partits eren una massa monolítica ja han passat a la història. Les formacions de l'arc parlamentari català han vist, especialment en els darrers mesos, com es multiplicaven al seu si les plataformes i els corrents d'opinió, més o menys crítics amb les respectives direccions. I algun d'aquests corrents, especialment els d'ERC i CDC, han obtingut un considerable ressò. Fins al punt d'obligar a l'aparell, si no a replantejar les seves posicions, si almenys a escenificar un canvi de tendència.

El tripartit causa malestar
Les dissensions dins d'ERC tenen el seu origen fonamental en l'estratègia d'aliances de la direcció. La decisió de la cúpula d'ERC de reeditar el tripartit després de les eleccions al Parlament de novembre passat i fer president José Montilla no va agradar gens a bona part de la militància republicana, que veu un perill cert que el partit esdevingui de facto un satèl·lit del PSC. El primer en manifestar-se clarament contra aquesta estratègia, a començaments d'any, va ser l'exconseller Joan Carretero, i el seu Reagrupament. El corrent, molt ben vist tant pels sectors crítics d'ERC com pels elements més sobiranistes de CDC, propugna que “la llibertat nacional dels Països Catalans ha de ser l’objectiu principal d’ERC i el centre de la seva actuació política”. El que suposa un cert atac al discurs oficial d'ERC, de fer prevaler l'eix esquerra-dreta fins que CiU no s'impliqui obertament en un horitzó independentista. Però els impulsors de Reagrupament encara són més directes quan parlen de “la desorientació de l’actual direcció”, que consideren que ha fet “una inquietant deriva cap a l’assumpció com a propis de discursos que els nostres rivals polítics han fet servir històricament per combatre l’independentisme”, en el que és una clara al·lusió al PSC.

Poc més de dos mesos després de la irrupció de Reagrupament sorgeix un altre corrent intern dins d'ERC. Es tracta d'Esquerra Independentista, liderat pel diputat Uriel Bertran i integrat, entre d'altres, pel portaveu nacional de la JERC, Pere Aragonès. La plataforma, molt més moderada en les seves crítiques que la de Carretero, i que no qüestiona l'existència del tripartit, demana la celebració d'un Congrés extraordinari per revisar l'estratègia del partit. Darrerament també s'ha sumat a la demanda d'un referèndum, concretament durant la propera legislatura. La creació d'aquest corrent li va costar a Bertran la pèrdua dels seus càrrecs a ERC. Però això no evita que molts rumors donin per fet que Esquerra Independentista és un moviment promogut i controlat des de l'aparell del partit (és a dir, per Joan Puigcercós) per domesticar el descontentament dins d'ERC.

Un gir sobiranista a CDC
Les dues plataformes més significatives de CDC apunten en la mateixa direcció, en el sentit d'accentuar el perfil sobiranista. Al juny d'aquest any es va crear Desfederem-nos, impulsat pel conseller nacional de CDC Lluís Rovira, que proposa la ruptura de la federació amb UDC. En part, com diuen des de la plataforma, per "les seves polítiques ultraconservadores, moltes vegades al marge dels objectius de la pròpia federació", però també per les "opinions distanciades i contràries sobre la sobirania de Catalunya" d'ambdues formacions. De fet, alguns sectors més sobiranistes de CDC no han vist mai amb bons ulls la federació amb UDC. I menys encara després que el líder democristià, Josep Antoni Duran Lleida, hagi adoptat un perfil cada cop més regionalista i clarament contrari a la independència.

Però, mentre que l'impacte que ha tingut la proposta de Lluís Rovira ha estat relatiu, la Plataforma per la Sobirania, creada fa poques setmanes per un altre conseller nacional de CDC, Víctor Terradellas, sí que ha causat una terrabastall. Aquest corrent aposta obertament per formar un govern entre ERC i CDC que organitzi un referèndum d'autodeterminació "en les dues pròximes legislatures". Més encara, Terradellas (que, segons alguns rumors, estaria recolzat per fins a quatre exconsellers de la Generalitat i quatre membres de la direcció del partit) afirma sense embuts que "el procés estatutari està totalment esgotat" i que "hi ha sectors del PSC, i encara més d'ICV, que s'hi podrien integrar" en aquest projecte.

Les direccions reaccionen
Tant d'impacte ha tingut la proposta de la Plataforma per la Sobirania que, fins i tot Artur Mas, que estava instal·lat des de novembre en una dinàmica molt agressiva en contra d'ERC, gairebé atribuint-se l'exclusivitat del catalanisme, ha fet un gir considerable en la seva estratègia amb el seu projecte, molt més amable i integrador, de "refundació" del catalanisme. Un discurs que fa seves moltes de les propostes de la Plataforma de la Sobirania, tot i que rebaixant-les: Mas no ha parlat en cap moment, per exemple, ni de referèndums ni de formar un grup al Congrés espanyol amb tots els diputats catalans, dos punts fonamentals de la proposta de Terradellas.

I també a ERC s'ha vist un lleuger canvi de rumb, tot i que més subtil i, com en el cas de CDC, més a base de gestos que una altra cosa. A mesura que ha anat creixent la discrepància interna (sense oblidar els mals resultats de les darreres eleccions), la direcció republicana ha accentuat el seu perfil propi respecte el tripartit, amb una sèrie de dures crítiques de Puigcercós al govern de Zapatero i, sobretot, amb la proposta de Carod de celebrar un referèndum el 2014. Sense oblidar la decisió unilateral de Jordi Portabella d'abandonar el govern barceloní, tot just després de les municipals.

PSC i PP, també amb plataformes
Si bé republicans i convergents són les forces on més pes han tingut els corrents interns, als altres partits catalans tampoc no en falten. El sector més catalanista del PSC, agrupat al voltant del líder històric d'aquest corrent, Raimon Obiols, i del Conseller d'Economia, Antoni Castells, ha creat Convenció pel futur, bàsicament un fòrum d'opinió enfocat a la regeneració del partit i a la "renovació del socialisme i de l’esquerra". Un corrent gens crític, en aquest cas, ja que té el suport directe del carrer Nicaragua.

Ni tant sols el PP, un partit molt poc amic d'oferir veus diferents de la oficial (tant a nivell català com espanyol), s'ha pogut lliurar de les plataformes. El gran fitxatge mediàtic de l'època de Josep Piqué, Montserrat Nebrera, va donar a conéixer (amb una pàgina web i un sonat sopar al Majestic de Barcelona) el desembre passat Alternativa de Govern, un espai de debat entorn de les propostes de la pròpia Nebrera, amb l'objectiu de dotar la diputada popular, aleshores encara independent i mal vista per certs sectors populars, d'una plataforma pròpia. Si bé en el seu moment el partit va reaccionar amb indignació a aquesta mostra d'independència de Nebrera, ara les aigües s'han calmat, sobretot després del seu ingrés al partit, i l'activitat d'Alternativa de Govern és pràcticament nul·la.