Existeix relació entre unes talles massa petites de roba i l’obsessió, creada per la publicitat, per estar sempre molt prima? Segons l’estudi antropomètric elaborat pel Ministeri de Sanitat de Bernat Sòria, sí. I és que el 41% de les dones catalanes i espanyoles no troben roba de la seva talla, a causa dels dictats de la moda, així com d’un sistema de tallatge que estava vigent des dels temps del tardo-franquisme. En concret, des del 1972.

El ministre Sòria ha indicat que l’estudi, que s’ha fet sobre un espectre de 10.415 dones d’entre 12 i 70 anys i ha conclòs que el 86,1% de les espanyoles té un “pes saludable”. El problema real no és, doncs, el cos sa de la dona, sinó la obligació d’aprimar-se per poder trobar roba a mida. Espanya vol obligar a canviar aquesta tendència. Però el termini no està encara clar: “no m’atreveixo a posar una data”, ha afirmat el titular de Sanitat. Sòria vol esperar que la Comunitat Europea estableixi una normativa. Però l’objectiu és que “els dissenyadors sàpiguen què han de produir i quin és el tipus de possibles clients”.

Aquest estudi és el primer que es publica Europa i conclou que existeixen tres tipus antropomètrics de dona. En general, les joves tenen un pit, una cintura i un maluc similars. Cap els 30 anys, el pit i el maluc es desenvolupen, mentre la cintura segueix ferma. Amb el temps, el maluc s’eixampla molt més que la resta de les parts volubles. L’estudi indica que un 11,4% de dones és obesa. I que un 1,4% són extremadament primes.