La cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) s'ha convertit en una mena de gran jurat per a Federico Jiménez Losantos i la caverna que fins ara controla la COPE. Pocs observadors qüestionen a hores d'ara que Jiménez Losantos i César Vidal, conductors dels programes matinal i nocturn de la COPE, respectivament, tenen el temps comptat en els micròfons dels bisbes. El que no és clar és si aquest temps es comptarà en dies o en mesos, segons informa El Triangle.

Dimecres passat, el dossier COPE va ser tema central de la reunió de la comissió executiva de la CEE, on sembla que els partidaris de la rescissió de Losantos són majoria enfront els seus valedors, bàsicament el cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco, i el bisbe Juan Antonio Martínez Camino, portaveu de la CEE. Però els set prelats de l'executiva van decidir continuar el debat en la sessió de la comissió permanent, formada per 23 membres, que se celebrarà dimarts i dimecres d'aquesta setmana. Hi podria haver una decisió definitiva sobre el director de La mañana aquesta mateixa setmana, però també podria ser que la situació s'allargués. Ningú no creu, però, que sigui per gaire temps.

Raó d'estat
El futur de la parella Losantos-Vidal s'ha convertit en un assumpte decisiu en l'escenari polític espanyol. La COPE ha apostat fort per un sector del Partit Popular, el més extremista i contrari a la continuïtat de Mariano Rajoy. El context del moment no beneficia el tàndem mediàtic de la dreta dura. Fa temps que els micròfons de l'emissora episcopal juguen a guanyar apostes arriscades, i ja han sumat massa derrotes. Primer va ser el judici de l'11-M, i els tribunals van treure la raó als qui somiaven una connexió etarra. Van apostar per una victòria del PP en les anteriors eleccions generals però, a més, amb un discurs guerracivilista i van perdre. Finalment, van voler imposar la seva línia en l'estratègia opositora de Rajoy. En vigilíes del congrés del PP, les posicions dels durs es baten en retirada.

Els interessos del Vaticà ja no coincideixen amb els del sector més histèric de la dreta espanyola. L'Església vol, per damunt de tot, arribar a un acord amb el poder de torn. La política amb tints laïcistes de José Luis Rodríguez Zapatero no els agrada, però encara hi ha una cosa que els agrada menys, i és perdre. A diferència de la cúpula de l'Església espanyola, sempre més papista que el papa, com van demostrar els anys de la República (vegeu peça), a Roma es prioritza el pacte i els matisos.

En algun moment, des de les més altes instàncies de la cúria vaticana s'ha donat un senyal a l'episcopat espanyol en el sentit que Jiménez Losantos no és considerat «un dels seus». El paper tingut per l'escriptor Juan Manuel de Prada en el gir donat pel Vaticà ha estat indicatiu de la irritació que causen els missatges emesos des de la COPE en els salons vaticans. De Prada va atacar la COPE amb un argumentari fonamentalista catòlic: va recordar que Vidal és protestant i que Jiménez Losantos és neoliberal i favorable a l'avortament. La intervenció de De Prada ha estat útil per calmar els ànims de la franja més integrista d'oients de la COPE.

Però els motius reals de l'ofensiva vaticana no són tan ideològics. Hi ha en joc els interessos de l'Església catòlica. I a Roma volen arribar a un acord amb el Govern sobre la matèria d'educació per a la ciutadania i blindar els privilegis eclesiàstics en l'escola i el finançament de l'Església. Aquesta podia invertir en una línia d'enfrontament tot esperant l'ensorrament del PSOE. Però, si qui ha ensopegat és el PP, ara cal refer els ponts amb l'Executiu. Per això a Roma han abaixat finalment el polze.

Canvi d'aires a roma
Es dóna per fet que qui ha mogut fitxa ha estat el secretari d'Estat del Vaticà, el cardenal salesià Tarcisio Bertone. Ningú que el coneix no pot dir que és un home d'idees massa oberturistes. Es tracta d'un conservador, però de tarannà dialogant i que vol estalviar-se problemes. Els qui van patir el seu antecessor, Angelo Sodano, parlen bé de Bertone, més conciliador, menys autoritari.

Bertone és un home flexible. Ho ha demostrat amb una línia oberta de comunicació amb el Govern de Madrid. També s'ha mostrat molt sensible a les queixes rebudes des de l'abadia de Montserrat, que Bertone coneix bé. Una altra figura que s'ha mogut activament per resoldre el problema de la COPE ha estat el nunci papal a Espanya, Manuel Monteiro. Aquest, un portuguès molt conservador, sempre ha optat per una política de diplomàcia suau. Que Jiménez Losantos el titllés de «masón» pel fet de mantenir una bona relació amb Rodríguez Zapatero va ser per al nunci la gota que fa vessar el got. A més, sembla que les relacions entre Monteiro i Rouco són dolentes.

L'arquebisbe de Toledo, el cardenal Antonio Cañizares, un ultramuntà que fins ara havia donat suport a la caverna, ara ha canviat de bàndol i s'ha alineat amb els partidaris de rescindir contractes a l'emissora. Aquest gir ha trastocat la majoria a la cúpula de l'episcopat.

La caiguda de Jiménez Losantos anirà acompanyada, segurament, per la del president de l'emissora, Alfonso Coronel de Palma. Les conseqüències aniran molt més enllà i tindran efectes en tot el panorama polític i mediàtic. Cal veure quan i com passa el que tothom espera. De moment, ja circulen noms per substituir Losantos. El del periodista Carlos Herrera, ara a Onda Cero, n'és un.