La decisió està presa. Joan Ferran, que porta concatenant funcions importants al PSC des del 1988, deixarà el seu actual càrrec l'any vinent. Hauran estat vint anys de servei a la ciutadania, que se sumen a un passat  polític de caràcter revolucionari i antifranquista més que interessant. I és que el Joan Ferran de la dècada dels 70 va passar pel col·lectiu Barrio Popular, pels FJIL, per la CNT i pels GARI, a més de relacionar-se amb el filòsof del PSUC Manuel Sacristàn, fundador de publicacions com El Viejo Topo i Mientras Tanto. També va ser empresonat a la Model, detingut pel règim franquista.

Joan Ferran farà efectiva la decisió de deixar la seves actuals funcions en el proper Congrés Nacional del PSC de l'any que ve. La decisió té a veure, sobre tot, amb la renovació que Jordi Hereu vol portar a terme en tots els llocs de decisió de l'aparell del PSC de Barcelona. En pla: Hereu vol una persona de confiança i de la seva generació. Ferran va accedir a ser primer secretari per Barcelona l'any 2001. Anteriorment, havia estat secretari d'organització.

En qualsevol cas, poc n'ha quedat dels seus inicis polítics. La reconversió de Ferran, que és norma en molts polítics de la seva generació i de tot l'arc parlamentari, va començar a produir-se quan va deixar de banda l'agitació propera als teoremes del maig del 68 per a afiliar-se a la UGT i al PSC. Ferran va fundar el 1973 Barrio Popular, un col·lectiu revolucionari que simpatitzava amb el moviment tupamaro, de l'Uruguay, que lluitava contra la dictadura militar en aquell país. Posteriorment, Ferran es va apropar al mític filòsof marxista Manuel Sacristan –llavors ja ex secretari general del PSUC- que estava intentant aconseguir una càtedra en la fèrria Universitat de Barcelona franquista. El règim –i després Jordi Pujol- li van barrar el pas, impedint que una de les ments més brillants de l'època –pioner en l'ecologisme- hi impartís classes.

Ferran també va coquetejar amb l'anarquisme. Entrà a la CNT i als FJIL, i va ser uns dels fundadors dels GARI. Segons el llibre "La CNT en la encrucijada", de Lluís Andrés Edo, Joan Ferran i el seu company David Urbano van protagonitzar un curiós episodi revolucionari en nom d'aquest últim grup: en un bar del carrer Pelai, van convocar una roda de premsa –amb la presència d'EFE i Europa Press- per reivindicar l'arrest –a l'estil tupamaro- del director del Banco Bilbao a París, Baltasar Suárez, el maig de 1974. La policia els va detenir poc després. Empresonat a La Modelo, Ferran i els seus companys dels GARI van viure en primera persona un motí per l'assassinat de El Habichuela, un pres comú.