El ‘cas Palau’ i el ‘cas Innova’ es retroben. Com a mínim, hi ha un significatiu retrobament d’una persona, avui processada en el “cas Palau”, Ramon Massaguer Meléndez.

Aquest diari digital ho ha constatat després de la remissió al Fiscal competent, i també al Fiscal del Tribunal de Comptes de l’ Estat, per l’ajuntament de Reus, dels contractes presumptament il·lícits signats per Josep Prat. Aquest fou director general del hòlding municipal reusenc Innova, també director general del propi ajuntament i ara és president de l’Institut Català de la Salut, així com assessor del President Artur Mas en política sanitària. Uns d’aquells contractes era amb Carles Manté, i d’altres, amb l’arquitecte o especialista en construcció Jorge R. Batesteza, de nacionalitat argentina.

Manté, vell membre del PSC, va tenir infinitat de càrrecs en la sanitat pública catalana (entre ells, l’econòmicament crucial de director general del Servei Català de la Salut, SCS) i també en la privada concertada, directament finançada pel citat SCS.

La societat BC Gest SL
En el marc de la sanitat privada concertada figura la societat BC Gest SL, creada per Manté i de la qual en va ser i podria encara ser-ne directiu o potser president. Segons indica el Registre Mercantil, Manté alternà el càrrec de president de BC Gest SL amb Ramon Massaguer Meléndez, proper a CDC, qui també ocupà alts càrrecs en la sanitat pública catalana, entre ells el de gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS) i després director general del Servei Català de Salut (SCS), el mateix càrrec que ocupà Manté. Massaguer també va ser secretari general de la Conselleria de Sanitat (avui, Salut). Tots aquests càrrecs sanitaris els exercí sota Jordi Pujol. Ara Massaguer, com s’exposarà, està processat, des del juliol del 2010 en la vessant urbanística del 'cas Palau'.

Processament pel ‘cas Palau’
Curiosament, més tard, Massaguer s’hauria acostat al PSC, ja que fou gerent d’Urbanisme i Infraestructures de l’ajuntament de Barcelona, sent alcalde Jordi Hereu. Fou en funció de la seva actuació en aquest càrrec que, el 9 de juliol del 2010, Ramon Massaguer fou processat pel jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona per un “suposat delicte continuat de prevaricació i delicte continuat de falsedat documental”. Junt amb Massaguer i en el mateix acte, foren processats Fèlix Millet, Jordi Montull, Ramon García-Bragado, Carles Díaz Gómez i Enric Lambies.

Com a dada al marge, cal recordar que Massaguer i Josep Prat coincidiren, com a mínim, al Consorci sanitari de Barcelona, del qual ambdós en foren vocals.

Segons fonts registrals, un tercer dirigent empresarial de BC Gest SL va ser o és Robert Pujol Ferrer. El 2010 Ferrer era membre del Consorci de Salut i Social de Catalunya, nom actual del Consorci Hospitalari de Catalunya, patronal de la concertada de la qual en fou pare Josep Abelló, exalcalde socialista de Reus. Abelló fou qui va introduir Josep Prat en el món sanitari. Ferrer avui també és membre del consell social de la Universitat de Girona, en representació de la Generalitat.

El 2008, quan Manté era president de la criticada Corporació de Salut del Maresme i La Selva, Robert Pujol era vocal del seu consell rector, junt amb el també criticat diputat de CiU Xavier Crespo. Aquest és ara, ai las, president de la comissió de Salut del Parlament de Catalunya. Avui, Pujol Ferrer és representant de la Generalitat al consell social de la Universitat de Girona.

BC Gest es presenta com una empresa “conformada pel Consorci Hospitalari de Catalunya, l’ajuntament de Blanes, i l’OAL Hospital sant Jaume de Calella”. És gestora d’entitats hospitalàries de l’immens entramat sanitari del Maresme i La Selva, món en el qual la figura clau és Ramón Bagó, objecte de denúncies judicials i de crítiques periodístiques. Bagó és un vell militant de CDC, amic personal de Jordi Pujol, que el tingué 24 anys de director general de Turisme de la Generalitat.

La societat BC Gest hauria rebut incomptables ajudes de la Generalitat. Té locals a Calella de la Costa (on Bagó va ser alcalde de CiU) i a Malgrat de Mar. En ocasions es presenta d’una manera molt genèrica com a, exactament, “serveis mèdics”. Ara bé, ja el 1993 se li va confirmar “la gestió conjunta dels dos centres hospitalaris (l’Hospital Comarcal de Blanes i l’Hospital Sant Jaume de Calella) i del propi consorci sanitari de La Selva” , segons indica el “Pla funcional de l’edifici d’alta intensitat Hospital de l’Alt Maresme i La Selva” (pàgines sis i set).

Més tard apareix la Corporació de Salut del Maresme i La Selva, del qual Manté també en va ser president. Una font sanitària local indica que Manté va acumular a aquella presidència la de l’hospital de la Santa Creu i la del Consorci Sanitari del Maresme. Si Manté arriba a comparèixer davant la comissió investigadora de sanitat del Parlament (si, ai las, aquesta s’arriba a crear) potser caldrà tot un matí per exposar quines feines i funcions –tant públiques com privades– ha arribat a exercir, sent compatibles o fent-les compatibles i quin munt de sous i guanys ha arribat a tenir.

És inevitable destacar la reiteració de coincidències, confusions, superposicions, confusions entre militants destacats de CiU i del PSC. Tot hi passa: alcaldes diputats, alts responsables sanitaris, en un seguit de manifestacions del que rebé el nom de “sociovergència sanitària”. No va ser un fenomen puntual ni aïllat. Hi ha, finalment, més enrenou al Baix Ebre (de fet, fins a la frontera amb el País Valencià) i al Maresme i La Selva per raons de persones, o de volum, o d’agosarament, o del que sigui. Però no conec cap responsable sanitari fiable –per a mi– que no cregui en l’existència dels mals generalitzats.

Afecten –curiós, oi?– la partida econòmica més importat de tots els governs de la Generalitat des de la seva darrera restauració. També afecta un tema en el qual la brutalitat, inhumanitat i insolència d’Artur Mas i companyia ha arribat al seu zenit. Potser caldria obligar que fessin un pensament, atès que per ara el seu fetge ho ha aguantat tot, insolentment i més coses, algunes de les quals poden tenir a veure amb la llibertat individual, la d’informació i la dels informadors. A veure.