Pedro Burruezo, que va ser veu de Claustrofobia els anys ’80 i ’90 i és redactor en cap de 'The Ecologist', presenta ‘Misticísssimus’, la ‘banda sonora’ de 10 assaitjos sobre el misticisme i místics com San Juan de la Cruz, amb la Bohemia Camerata (Jovic Sagristà i Josep Ramon Roy ‘Mon’) més Wafir S. Gibril, a la sala Apolo 1 de Barcelona dins el marc del festival de cantautors Barnasants el proper divendres 27 de gener ’12 (21 hores).

Hem entrevista Burruezo, que canta en aquesta obra en castellà antic, galaico-portuguès, llatí, àrab..., i ens parla dels canvis de cicle còsmic, el perennalisme o de com pot ser que una vida de contenció sigui al mateix temps transgressora avui en dia entre moltes altres coses.


Per què ‘Misticísssimus’ té tres esses?
Doncs primer perquè estèticament m’agrada i segon, si parles del món místic, et venen a la ment idees de coses conservadores i les esses fan l’ullet al lector, que la cosa no porta aquest camí, és més aviat transgressor.

El disc m’ha transmès una alegria, en general, molt continguda... Excepte quan apareixen Las Grecas i comença la ballaruga
El tema de la mística i l’Edat Mitjana no és per sortir a cantar en tanga. Però vaja, és un disc seriós i complex. La cultura està molt devaluada i cada vegada s’han de fer productes més simples per arribar a les masses... I no és el nostre cas.

Per gaudir el nostre disc has d’estar molt pendent de tots els matisos, implica fer reflexions, d’estar alerta de les coses que es diuen i de les que no es diuen... Tot el contrari d’un producte de pop comercial.

I escoltes a la Rihanna o a Lady Gaga... i què en penses?
No és el meu Món. És un altre planeta.

Mirant la meva pobre discoteca buscant un referent o alguna cosa que s’assembli...
Hi ha molts pocs perquè és un treball molt insòlit. A més hi ha un altre format en llibre-disc més insòlit encara. He fet 10 assaitjos sobre 10 temes que tenen relació amb el món místic o medieval com l’origen sufí de la poesia de San Juan de la Cruz, ell era un criptomusulmà, la profecia de San Malaquias, que amb el proper Papa s’acaba l’Església Catòlica, un altre de com les diferents religions parlen d’aquest canvi del cicle còsmic, totes parlen d’unes senyals majors i menors i les menors, totes es compleixen. Totes. Només manquen les majors.

El canvi de cicle còsmic té a veure amb el tema dels maies i el 2012?
Totes parlen d’un canvi de cicle còsmic: a la cristiandat, a l’islam, a l’hinduisme, els maies... Totes, totes.

Tots coneixem l’Apocalipsi, hem sentit parlar dels maies, però l’Islam?
Fila molt prim, per exemple diu que els pastors deixaran els seus ramats i construiran edificis cada vegada més alts.

Dubai?
Normalment la mà d’obra solen ser els pastors i els camperols, oi?

A l’hinduisme es parla moltíssim, es diu la Khali Yuga. La societat humana pren una sèrie de característiques que anticipen aquest gran canvi. Als vedes diuen que una gran part de la població s’alimentarà de plats precuinats i això va ser escrit fa 3.000 anys o que totes les transaccions econòmiques estaran dominades per la usura i l’especulació. Més actual no pot ser. O el canvi climàtic, abundaran les pluges i les sequeres... No parlen de dates concretes però parlen d’un Món en els seus últims graons i la cançó que parla d’això es ‘Tribulationibus’.

Sí, curiosament aquesta no és gaire alegre
Sí, es la banda sonora que parla d’això. Però quan vam acabar tot l’editor va veure que la música funcionava per si mateixa. I encara sort, si fas una experiència artística que necessita explicació... No anem bé.



El que havia trobat a la meva discoteca més semblant era ‘Jerusalem’, de Jordi Savall i Hespèrion XXI
Està en una onda similar... Hi ha un artista cristià ortodox clàssic Arvo Pärt que fa una música que no saps si es d’avantguarda o del segle XV. I podrien ser les dues coses. I en el món àrab hi ha un músic que es diu Omar Faruk...

Però la diferència és que nosaltres fem servir un llenguatge del segle XXI. Amb Hespèrion XXI de Jordi Savall hi ha dos diferències importants, i el respecto molt i el conec perquè vaig participar en un disc de cançons de bressol en què participava la seva dona Montserrat Figueres, que va traspassar recentment, miren el món medieval intentant ser el màxim de respectuosos, fan servir els mateixos instruments, i nosaltres ens inspirem i construïm un discurs musical que parteix d’aquí però que se’n va cap el futur.

I segon, hi ha una part espiritual. Hi ha artistes que fan coses del món medieval vinculades a la cristiandat o la música andalusí però que ells no tenen res a veure amb el món espiritual. Són reproductors d’una part estètica. En nosaltres sí que hi ha un missatge espiritual i de reivindicació de l’obra i la vida de San Juan de la Cruz, Ibn Arabi... No és un cosa pels museus, és més urgent i necessari que mai perquè el Món s’està enfonsant i aquests místics tenien una contenció en la vida que és més necessària que mai.

I això avui en dia em sembla molt transgressor. El món modern et diu tranquil que la tecnologia i els mercats ho solucionen tot i és mentida. No hi ha cap màquina que pugui solucionar el canvi climàtic. Quan una tribu i la seva llengua desapareix, no hi ha cap màquina que pugui fer que aquesta llengua sigui una cosa viva.... I si deixem la nostra vida i natura en mans dels mercats, ja sabem que passarà. Així que el missatge dels místics, d’una vida de contenció, en un àmbit local, senzill, d’economia petita... Avui és ‘super-necessari’.





Dins el disc es parla del ‘perennalisme’, em podries explicar que és això?
T’ho explico a la meva manera. Diguem que l’islam, el budisme, el taoisme, les espiritualitats ameríndies... Totes les tradicions revelades diuen el mateix de manera diferent, excepte l’islam que és universal.

El perennalisme estudia la manera que té aquesta essència espiritual es manifesta en diferents èpoques i tradicions.

Com una comparació entre religions?
Sí, però s’hi mullen. Els orientalistes ho miren des de fora en canvi el perennalisme ho mira des de dins. Cristians o musulmans que coneixen molt bé la seva tradició i estudien altres. El discurs és molt diferent, uns fan textos acadèmics i els altres espirituals.

També ets una persona molt vinculada a l’ecologisme, què va ser primer a la teva vida? L’ecologisme o l’Islam?
Primer vaig entrar en el món de l’ecologia, una ecologia molt combativa, que em va posar en contacte amb molts pensadors que partien d’un amor per la natura que no era precisament el de Greenpeace. Donava un pas endavant. La natura és tot. Com una manifestació del diví. I aquí el meu cor va notar que alguna cosa connectava. Des del meu punt de vista humil, l’ecologia política es queda a mig camí d’aquest caminar cap a l’essència del Món. Hi ha parts que podem veure i d’altres no.

On posen els teus discos a les botigues?
No ho sé perquè no hi vaig gaire a les botigues, però encara queden de discos? És una putada per què no és punk, jazz, pop... On ho fiquem? Encara que els artistes que tenen una veu pròpia sempre els ha passat això una mica. O d’altres com el Gato Pérez que com li passava això va agafar un gènere perquè la gent com a mínim pogués dir ‘és rumba’, però tampoc és exactament rumba. Però és igual, mai hem venut discos, no en vendrem més si fem una d’etiquetable. Està a totes les plataformes digitals i a la nostra web també el pots comprar.

Llavors et va bé això d’Internet?
Sí, hem venut discos a molta gent de tota Espanya i també de Mèxic. La tecnologia té coses horroroses i algunes positives.