Normalitzar el català en el món de l’eròtica i la pornografia. Aquest és i ha estat sempre l’objectiu del director i productor de cinema eròtic Conrad Son, que darrerament ha contribuït a situar en el mapa el Poble-sec, arran de la creació del Calendari Bandarra 2012 dels Castellers d’aquest barri de Barcelona. Ara, després d’un temps darrera la càmera, torna a la primera línia del porno com a actor amb un reality a punt d'estrenar-se i, com en la seva professió, s’expressa sense complexos sobre l’actualitat política del país.

Vas ser el primer a fer una pel·lícula porno en català i possiblement també a pintar una senyera al cul d’una 'castellera'. Ets un pioner.
El més important és normalitzar el català en tots els àmbits. En Puyal va ser el primer a narrar un partit de futbol en català i ara trobem moltes emissores que retransmeten el Barça en la nostra llengua. Nosaltres hem aconseguit que els castells —icona de la tradició catalana— i la sensualitat es trobin per fer un calendari com el que hem aconseguit parir. Ser el primer està bé, però el més important ha de ser que, al final, escoltar el català en el món de l’eròtica i la pornografia sigui normal.

T'has significat sovint en favor dels drets lingüístics i nacionals del país. Per què Catalunya no és independent?
Penso que els catalans tenim part de culpa. Pot sonar una mica heavy, però sempre he pensat que cada poble té una mica el que es mereix i nosaltres tenim els dirigents que ens mereixem. Serem el què vulguem ser, però els qui manen tenen altres prioritats que la independència. En el fons, som una colla de cagats.

En alguna ocasió els hi has recomanat més sexe...
La classe política en general no té una vida emocional i sexual completa. Sovint els veiem tensos, enfadats, amb poca predisposició a l'enteniment, l'acord... Després de fer un bon polvo les coses es veuen d’una altra manera. El sexe, com el menjar, són necessitats que cal satisfer.

Amb què et quedes de tot el que ha suposat el calendari dels Castellers?
El més important ha estat la rebuda. Als artistes, en el fons, ens agrada ser aplaudits. I en tot moment hem rebut l’afecte del públic. Persones i col·lectius de diferents generacions i cultures han aplaudit una feina arriscada i hem aconseguit que ens mirin amb simpatia. Aquest ha estat el gran triomf.

I més en un barri que sempre ha estat en contacte amb el món de la sexualitat...
Sí. El Poble-sec ha estat tradicionalment lligat al món del sexe. Abans havia viscut al Raval, que té un punt més canalla, però aquest barri sempre ha combinat la sexualitat amb l’espectacle. Un calendari així fet en un lloc com aquest no pot escandalitzar ningú. Convivim amb prostitutes, transvestits i amb gent que, com jo, viu del sexe. I si ho fem en català, millor. Ara per ara, el Poble-sec és un exemple de respecte.



La pregunta del milió: és cert que ens toquem més nosaltres que elles?
Depèn de cadascú. La masturbació va molt bé pel mal de cap. Una terapeuta sexual m’explicava que moltes dones ho utilitzen com una teràpia. A vegades es creu que la masturbació pot ser una substitució de la relació sexual, però en realitat ha de ser un complement. Jo, per exemple, ja no puc fer tres polvos en un dia. Per tant, si em masturbo, després no rendeixo igual al llit. El que faig es esperar la meva parella, i tenir amb ella una relació completa. Passa una mica com quan abans de dinar fas un aperitiu. Al final no tens tanta gana... Pensa que jo haig de fer 15 escenes de sexe al mes i he d’estar en forma.

Quina vida més ‘dura’, la teva...
Sóc un dinosaure en el món del sexe. Tinc 45 anys i faig escenes amb actors i actrius que en tenen 20. La crisi ha posat en valor la veterania en la pornografia. És el meu cas, però també el de Max Cortés o Nacho Vidal que, de fet, encara no estàvem del tot explotats a Internet. El meu nom ven i per seguir així cal gimnàs, menjar bé i descansar bé. A diferència del que es pot pensar, aquest és un sector estretament lligat amb la salut.

Com portes l’estigma frívol que se sol associar a la pornografia?
Les persones que vocacionalment hem trobat en el sexe un negoci i un món en què ens trobem còmodes sempre hem escoltat crítiques de tot tipus. Sovint ens diuen que l’única cosa que sabem fer és cardar. Encara vivim en una societat amb massa complexos, els catalans som una mica cagats i cardar, precisament, és el que necessitarien els que constantment ens critiquen.

Se sol relacionar el sexe amb un sector fosc. Què hi tens a dir?
Nosaltres som els primers que condemnem els abusos en el món del sexe. Que n’hi ha. Però també hi ha explotació en molts altres àmbits. Al Pakistan, milers de nens són explotats per cosir pilotes de futbol i no veig que es persegueixi el futbol com a tal. Fills de puta, n'hi ha a tot arreu. Hi ha noies que els agrada el sexe, motiu pel qual fan pornografia, i prostitutes que viuen molt bé. Ara per ara, és pràcticament impossible que una catalana o una espanyola faci coses que no vol.

Catalanes i calentes (Columna Edicions, 2006) és el títol d’un llibre teu. Què tenen les catalanes que no tinguin les dones d’altres nacionalitats?
La catalana és una dona calenta, molt emocional però mai saps del tot què vol. Ara bé, no es pot generalitzar i tot depèn dels condicionants culturals. No és el mateix una noia del Pallars Sobirà que una de Figueres o de Barcelona. Si jo hagués nascut a Sitges no hagués vist amb estrany anar al llit amb un home. De la mateixa manera que una dona que ha crescut a un poble no pot fer ni sentir el mateix que a Barcelona. A Vic no he vist lesbianes de la mà, però a Barcelona sí. Això no vol dir que a la ciutat dels sants no hi hagi lesbianes.

Fotografies d'Ana Inés Fernández