La cultura a Lleida cada cop té més visibilitat a la resta del Principat. Si ja són ben coneguts el festival d’animació ANIMAC, la Mostra de Cinema Llatinoamericana o la Fira de Teatre de Titelles, ara un festival musical en sales amb vocació de continuïtat, el Live Sessions Day (del 12 al 15 d’abril) vol afegir-se a aquest cúmul d’iniciatives culturals que facin de la capital lleidatana un veritable centre cultural de Ponent, fora de l’abast d’un ‘monstre’ com Barcelona.

I què ofereix el Live Sessions Day? Doncs un festival de concerts de petit i mitjà format en cinc sales de la ciutat (Cotton Club -1.000 persones-, La Boite - 500-, Les Paul -200-, Stones -200- i Café del Teatre -350-) amb reclams consolidats i emergents en deu concerts: Bebe, Maika Makovski, Fundación Tony Manero, La Iaia o Sidonie entre d’altres.

Una iniciativa cultural, en un moment de profunda crisi econòmica
En conversació amb el promotor de la iniciativa, el veterà promotor de concerts Xavi Manresa de Cap-Cap, es mostra il•lusionat amb el festival encara que vivim uns temps econòmicament durs i assegura que la música en directe va començar a notar la crisi a Barcelona l’any 2009, amb una venda d’entrades en descens, i posteriorment a Madrid. “Si abans un noi podia anar a tres concerts al mes, ara pot anar a un concert cada tres mesos”.

“Però no per això poder deixar de presentar noves propostes i artistes internacionals, és la nostra feina”, assegura en Xavi que també precisa que “amb més de compte, ajustant els cachés dels grups, perquè ja no podem pagar el que es paga a França, Holanda i Alemanya i ens trobem amb el cas que hi ha artistes que no volen venir a Espanya i es queden per Europa perquè fan més calers” i a més “l’oferta no baixa, l’any passat vam tenir més concerts que l’anterior però amb menys facturació”.


Les conseqüències a la música en directe dels ajuntaments que han fet de promotors
Una crisi, la de la música en viu, que es nota més a les localitats petites que no pas a ciutats grans com Barcelona o Madrid, degut en gran part a que els promotors de concerts als pobles eren els propis ajuntament que ara han tancat l’aixeta.  Un tema del qual ja vam parlar amb el Josele Santiago.

“Això és cert, de cara a un artista nacional que estava acostumat a viure molt bé i cobrar uns cachés indecents fa 3 o 4 anys de 90,100 o 110 mil euros i només feien concerts gratuïts. Això, com a promotor i vicepresident de l’Associació de Promotors Musicals d’Espanya sempre hem dit que era una vergonya”. “Encara que allà dins alguns dels promotors també eren managers d’alguns dels grups més grans, però era una vergonya que un ajuntament pagués 120.000 euros més producció per tenir un artista gratis a la plaça del poble”. I conclou en Xavi que “això ha provocat que els cachés s’inflessin, una desafecció ha comprar entrades perquè ja me la regalaran. La música gratuïta és una mal tremend”.

“Quan els de les discogràfiques es queixaven perquè la gent es baixava el disc i no el comprava pensava: però si vosaltres vendríeu a Déu i sa mare perquè un Ajuntament us truqués per tocar gratis a la plaça del poble”, dispara en Xavi.

“Aquesta crisi ens ve de collons perquè els ajuntament deixaran de fer concerts gratis i qui vulgui veure un concert a Lleida, Girona, Teruel, Jaén... Tindran que pagar una entrada i no estan acostumats”. I no tindran que moure’s de les seves localitats si els ajuntaments no ofereix música en viu? “Què deixin entrar a la iniciativa privada. Que facin concerts al preu de referència del artista i no amb producció i fons dels ajuntaments. Allò era competència deslleial i era patètic” i sentència en Xavi, “ara aquells artistes que només tocaven gratis no omplen sales de 1.000 persones, ara que es fotin”.



Live Session Day, la resposta lleidatana al Primavera Club?
“Hi ha una diferència molt gran i és que el Primavera Club penja d’un festival gran que es diu Primavera Sound. El Primavera Sound funciona i fot molta gent i llavors fan el Primavera Club però que no farien si no existís el Primavera Sound”.

I en Xavi recalca “nosaltres no, naixem amb la vocació absoluta de tenir uns artistes amb uns recintes petits on la gent pot sentir el ‘feeling’ de veure un artista en un club. Jo he portat els Green Day a clubs de 200 persones, ara fan 14.000 persones a Madrid, a qualsevol d’aquests espectadors li preguntes: t’hagués agradat veure a Green Day en un club de 200 persones? I tu i jo sabem la resposta”.