En aquest mateix digital del dilluns 10 de Juny, he llegit una informació signada per R.B. sobre el rebuig a la consulta sobiranista per part de diversos alcaldes i alcaldesses del PSC, en localitats d'aquest antic cinturó roig, avui tan descolorit que molts dels que tant hem treballat perquè així se'l bategés, ni el reconeixem ni ens reconeixem en ell.

I he titulat aquest article com boicot però insuficient, començant perquè el sol fet de pactar la consulta amb Rajoy, de cap manera garanteix que l'exercici del dret a decidir per als catalans ho sigui sobre assumptes de la nostra exclusiva competència i que afectin només als catalans ja que, perquè aquesta suposada consulta sigui legal i legítima respecte d'assumptes comuns amb els altres espanyols, ha de consultar-se al conjunt dels ciutadans d'Espanya, tots els quals som indivisiblement dipositaris de la sobirania i per això no valen acords amb Rajoy ni que ho mani el Sursumcorda, però és que, a més, la degeneració insostenible del sistema autonòmic ve precisament de la deslleialtat i immoralitat dels nacionalismes que no paren de donar molts passos endavant per, de tant en tant, aturar-se una mica o donar un pas enrere per tal de fer callar les protestes i immediatament tornen a oblidar els acords i cessions assolits exigint noves prerrogatives amb què anar alimentant el seu insaciable espiral reivindicatiu.

Repeteixo, el boicot és absolutament insuficient perquè a aquests alcaldes i alcaldesses, molts d'ells encimbellats sobre les nostres pròpies esquenes per l'acció militant durant molts anys que de tant en tant els hem de recordar, cal exigir molt més que aquesta breu, genèrica i socorreguda prioritat a "atendre els ciutadans que pateixen els efectes de la crisi" quan el que està en joc amb l'amenaça independentista és la cohesió social a més d'un agreujament irreversible d'aquesta crisi a causa de la desconfiança internacional cap a Espanya, per mor de l'aventurerisme de forces polítiques que sempre ho van ser com ERC i per la mediocritat de l'actual President de la Generalitat que davant la seva incapacitat i manca de voluntat per governar en benefici de tots els catalans, s'entesta a defensar els interessos dels seus amos, aquestes castes que dominen Catalunya des de fa segles i per això, Artur Mas s'ha llançat al buit encara a risc d'estimbar a Catalunya i Espanya sencera.

Per això, insisteixo, la reiterada irresponsabilitat dels principals dirigents orgànics i institucionals del PSC pel seu silenci i complicitats amb els nacionalistes, no es pot resoldre simplement exigint un acord per donar suport a la consulta ara que veuen amenaçades les seves majories sinó que han d'assumir autocríticament la imparable davallada electoral que ha portat el PSC a perdre, entre 1999 i 2012 més de mig milió de vots (per sobre del 56%) i 33 diputats (un 62%), un autèntic desastre que s'han guanyat a pols i que, el pitjor de tot, també ha desembocat en la falsa aparença d'una majoria independentista a Catalunya, truculenta ficció que tenen la rotunda obligació de desmentir amb fets els Navarro, Balmón i les nostres Parlom, Marin o Pilar Díaz, juntament amb altres alcaldesses i alcaldes socialistes i que, si de debò s'ho proposen, podrien conservar i fins i tot ampliar les seves majories acabant amb la infecció sobiranista abans que es converteixi en metàstasi i, de passada, el mateix Pere Navarro haurà d'oblidar-se de fitxar per equips fantasmes per impossibles reformes de la Constitució i guardar-se sota terra els plans per a la demolició d'Espanya a què uns quants talibans del social nacionalisme camuflen com a projecte federal.

Però tot això i per no abusar de l'hospitalitat d'El Debat, continuarem escrivint en altres ocasions, que hi ha més dies que llonganisses.