El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), el ‘consell de savis’ del president Artur Mas en la seva via sobiranista, ha lliurat aquest dijous al Govern el seu primer informe. Un informe que se centra en les passes per convocar una consulta per la independència, i que delimita -tot i que sense concretar- dos aspectes que han estat molt controvertits els darrers mesos: la data i la pregunta. I la proposta és que es pregunti directament per la independència, amb opcions de ‘sí’ i ‘no’, i que això es faci a partir de l’agost de l’any que ve.

El document, d’unes 200 pàgines, demana una pregunta “clara i neutra” sobre la independència. Clara, perquè s’hagi de respondre amb un ‘sí’ o un ‘no’; neutra, perquè no ha de decantar-se per cap de les dues opcions. El CATN no ha arribat al punt de proposar un redactat concret, però sí que s’inclina per “un pregunta directa sobre el vot favorable o no al fet que Catalunya esdevingui un estat independent”. I posa com a exemple a seguir la molt simple i directa pregunta del referèndum per la independència d’Escòcia: “Escòcia hauria de ser un país independent?”.

Els escocesos estan cridats a les urnes el 18 de setembre de l’any vinent. I això també pot influir en la convocatòria d’una possible consulta. I és que l’informe del CATN recomana celebrar-la la segona meitat del 2014 -com ja va expressar fa pocs dies CDC. Precisant, però, que en cap cas es podria fer abans del 24 d’agost, perquè les eleccions europees són el 25 de maig, i la llei estableix un període de tres mesos sense eleccions ni referèndums. L’informe també cita en aquest punt el referèndum escocès, i recomana que, si la consulta catalana no pot celebrar-se abans que l’escocesa, s’ajorni fins a finals d’any o principis del 2015.

Cinc vies (més dues extra)
Sobre les vies per arribar a la consulta, el CATN en contempla cinc, més un últim recurs (o dos). Les tres primeres vies contemplen l’acord obert amb l’Estat: En primer lloc, un referèndum autoritzat directament per Madrid. En segon lloc, l'aplicada pel Regne Unit per al referèndum d'Escòcia, que l'Estat cedeixi temporalment a la Generalitat les competències per convocar referèndums, que són exclusives del Govern central. En tercer lloc, una reforma constitucional que atorgui a les Comunitats Autònomes aquesta competència.

Les altres dues vies impliquen recórrer a la legislació catalana, ja sigui a través de la llei catalana de consultes, -en vigor, però revisada pel Tribunal Constitucional-, ja sigui amb la que està elaborant el Parlament, per a consultes no referendàries.

Eleccions plebiscitàries i declaració unilateral, els últims recursos
Si aquestes cinc opcions fallen -és a dir, si l’Estat no en permet cap-, la darrera i definitiva seria convocar eleccions amb caràcter de plebiscit. El CATN considera que, si en aquestes hipotètiques eleccions es produís una victòria dels partits sobiranistes, el Parlament quedaria legitimat per fer una declaració unilateral d’independència. I l’informe encara va més enllà: contempla la possibilitat que l’Estat prohibeixi aquestes hipotètiques eleccions amb caràcter de plebiscit. En aquest darrer cas, consideraria legítim que el Parlament declarés la independència de totes formes.

La meitat més un
L’informe recomana igualment que en la consulta puguin votar els majors de 16 anys -cosa que permetria evitar el cens electoral. I, tot i que no fixa un mínim percentatge de participació per considerar legítim el resultat, sí que recomana sobrepassar el 50% -la meitat més un- de participació. De la mateixa forma, considera que la meitat més un dels vots a favor d’una o una altra opció marcarien un resultat legítim.

Informe del CATN (pdf)