Diversitat d’opinions entre les entitats municipalistes sobre qui hauria de poder votar en les consultes populars organitzades pels ajuntaments segons la llei de consultes no referendàries que està tramitant el Parlament. Mentre que els ajuntaments de l’òrbita independentista i de CiU volen que s’exigeixi “un cert arrelament” -sense arribar a precisar més- als veïns en el municipi on estan empadronats per poder-hi votar, els de l’òrbita socialista s’hi han mostrat en contra. La futura llei de consultes contempla poder consultar als ciutadans sobre diverses qüestions, però, com a ningú no se li escapa, es planteja també com a possible eina per a una consulta molt concreta: la de la independència.

La divergència sobre qui ha de poder votar i qui no s’ha posat de manifest aquest dimarts en la compareixença de les entitats municipalistes en la comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament, que està treballant la proposta de la llei de consultes. Tant el secretari general de l'Associació Catalana de Municipis (ACM, que agrupa ajuntaments governats per CiU), Marc Pifarré, com el president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Vila d'Abadal -també alcalde de Vic i excrític a Unió-, han demanat aquest “cert arrelament”, a la vegada que han dubtat que el padró municipal, sense cap correcció, sigui el cens idoni per a aquest tipus de consultes.

Un "període mínim" d'empadronament
Així, Pifarré, ha opinat que "no pot ser que una persona es doni d'alta en el padró i l'endemà pugui votar” en una consulta popular, i ha emplaçat els diputats a “trobar una fórmula” adient. Vila d’Abadal s’ha alineat amb aquesta postura, i ha afegit una altra crítica al padró: que els veïns que marxen a viure a una altra localitat sovint no es donen de baixa del padró del seu antic municipi, perquè no és obligatori. En aquest sentit, també ha demanat als grups parlamentaris que estudiïn com “regular” aquesta situació. La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC, independentista), Carme Forcadell, també s’ha expressat en aquesta línia, i ha estat encara més concreta, en demanar un “període mínim” d’empadronament abans de poder votar en consultes populars organitzades per un ajuntament.

Els ajuntaments socialistes responen que el cens es corregeix dos cops a l'any
Unes posicions que no comparteix la Federació de Municipis de Catalunya (FMC, que agrupa ajuntaments governats pel PSC), Carme Garcia -també alcaldessa de Rubí. Garcia s’ha posicionat en contra de demanar cap requisit a banda de l’empadronament per poder votar en aquestes consultes, i ha respost a les crítiques a emprar el padró, tal qual, com a cens, explicant que aquest es “depura” dos cops a l’any.