Els partits que van sorgir de la trencadissa del PSUC mantenen des de fa anys una coalició que a molta gent que els donava suport els fa preguntar-se: per a què es van barallar? Segurament, ho van fer per veure qui tenia més números per agafar cadira, més que no pas diferències ideològiques que mai s’han visualitzat.

Una de les no diferències ideològiques, importantíssima avui dia, és que Catalunya és una nació i té dret a decidir. Si Comorera i els seus aixequessin el cap estarien plenament cofois.

Des de la creació del PSUC s’ha treballat per identificar l’esquerra amb el catalanisme, com si fòra d’aquest no es pogués ser d’esquerres a Catalunya. De moment, no es pot dir que els hagi sortit malament la jugada, no ha sortit cap partit d’esquerres que discuteixi per absurda i dretana aquesta identificació, especialment quan s’està acceptant com a imatge d’independentisme un estel blanc amb fons blau, oposada a la imatge més de transformació social de l’estel vermell amb fons groc i que tindria lógica si a Catalunya les forces d’esquerres tinguessin moltíssima més força que a la resta d’Espanya, empenyent a fer la transformació social només al territori a on aquesta està més propera.

La situació actual, identificant nacionalisme i esquerra, és simplement contra-natura i col.laboracionisme amb les èlits dominants que guien el procès. Com diu un bon amic meu: “Yo, que soy profundamente ateo, sólo le pido a Dios que nos libre de los muy España y los muy Cataluña, esa panda de piratas que lo que buscan es vivir del cuento sin dar ni chapa, que para trabajar y no ganar ya estamos los demás“.

La gent de dretes a Catalunya pot triar entre CiU i PP, la gent més de centre pot triar entre PSC i Ciutadans. És la gent que se sent realment d’esquerres la que només té una opció aquí Catalunya.

Molta gent que havia estat adherida a ICV i que va anar marxant pel seu excessiu nacionalisme i la seva poca esquerra s’està organitzant. La complaença amb el poder d’ICV-EUiA, així com CCOO i UGT, tindran els dies comptats si la gent d’esquerres i les forces polítiques que no ho són actúen amb intel·ligencia.

Pedro Fernández és tresorer d'ACP y membre de la Coordinadora de Agrupaciones Socialistas Autónomas (CASA)