Al llarg de de aquests trenta-cinc anys d'una Espanya Constitucional tan sol una vegada ha prevalgut el criteri polític per sobre de les futures resolucions judicials, i a sobre en aquesta ocasió va ser basat en intrigues, a les quals no van ser aliens els propis socialistes, i en una mentida constantment repetida, les conseqüències de la qual van ser irreparables per a l'acusat. M'estic referint al procés polític realitzat per la llavors Aliança Popular, que posteriorment es transformaria en el Partit Popular, contra Demetrio Madrid, primer President de Castella LLeó.

La campanya difamatòria va fer dimitir el president Madrid, com segurament recordaran. El llavors capdavanter dels populars en aquesta comunitat, Sr. Aznar, assetjava els socialistes sota el pretext que el Sr. Madrid estava acusat en un procés judicial laboral, que no penal, per falta de recursos econòmics per tirar endavant la seva empresa tèxtil situada a la província de Zamora. Sota l'eslògan “si no és capaç de dirigir la seva pròpia empresa, no pot ser President de la Junta de Castella i Lleó”. Per cert, posteriorment el Tribunal Superior de Justícia, va dictar sentència absolutòria.

Aquest procés va servir perquè en les següents Eleccions a Corts el Sr. AZNAR, amb el suport del llavors CDS, es fes amb la Presidència de la Junta de Castella i Lleó.

Si aquest procediment se seguís en l'actualitat, tindríem més de vuit-cents càrrecs públics que estan processats per corrupció dimitits, amén de tots aquells que són a les portes de ser imputats i que causen danys irreparables a la política i al sistema democràtic.

Aquells que en un altre temps “van ajusticiar públicament” perquè defensaven les tesis de la dimissió prèvia a la resolució de la justícia, per responsabilitat política, avui, amb un cinisme vergonyós, manifesten “a veure si passarà com va ocórrer amb en Demetrio Madrid?” O el que és pitjor, sabent que són delinqüents, s'escuden per no dimitir en que els delictes comesos estan prescrits.

És clar que a tots aquells que han arribat a la política per servir-se’n qualsevol excusa els és bona per seguir en el càrrec, sobretot quan estan recolzats per una majoria absoluta.

No han entès res. Quan la majoria absoluta serveix per donar acolliment a delinqüents, aquesta es converteix en una dictadura, perquè la seva finalitat no és aquesta, és governar amb tranquil•litat per portar cap a endavant un projecte polític recolzat majoritàriament pels ciutadans, no per protegir delinqüents. Tret que el Partit que ostenta la majoria absoluta sigui a la vegada una organització per delinquir, llavors ho entendríem tot, és a dir estaríem davant una organització mafiosa.

L'anomenat cas Bárcenas, antic tresorer i senador del PP, ha posat al descobert una trama criminal en la qual es deu salvar molt poca gent de pertànyer-hi, ja sigui per participació directa o per encobriment de les activitats delictives.

Avui ja és sabut que la Intervenció General de l'Estat ha confirmat l'existència d'una comptabilitat B, en el Partit Popular, i tothom sap que quan es té una comptabilitat B és per ocultar a la Hisenda Pública els veritables comptes, bé perquè es tenen ingressos de diners obtinguts de forma il•legal, perquè es financen activitats no previstes en la Llei, o senzillament es vol un enriquiment ràpid a esquenes dels controls de l'Administració.

No fa molt, com a conseqüència del debat de l'Estat de la Nació, el Sr, Rajoy, al qual ja no anomeno President, es va permetre el luxe de dirigir-se a l'oposició socialista dient-los: “són Vostès els únics que tenen condemnats per corrupció”, fent una al•lusió al cas Filesa de fa més de 20 anys. Aleshores, en un dels meus articles, vaig criticar la manca d'agilitat mental del Cap de l'Oposició per contestar a Mariano, i jo interiorment em vaig dir: “No et preocupis d'aquí a no res en tindrà un cabàs”. El que no vaig voler imaginar-me, per gravetat de l'assumpte, és que ell pogués formar part d'aquest cabàs.

Aquestes coses només passen a Espanya. Tenim un partit al Govern del qual sabem amb certesa que practica comptabilitats paral•leles, que molt possiblement hagi pagat sobresous als seus ministres, que menteix constantment i no té cap pudor a governar contra els més febles. Que ens passa als Espanyols per no fer fora a aquest Govern? L’ha de fer fora la Justícia? O es resoldrà per si sol, segons escola de Mariano el Breu?

En qualsevol país del nostre entorn, aquest personatge fet President d'Espanya a força de falses promeses no hagués durat ni un sol segon a la “poltrona”, i si no, busquin amb mi, tirem d'hemeroteca per refrescar les nostres memòries, i veurem com els polítics del nostre entorn dimiteixen perquè no han pagat una multa de trànsit, perquè han plagiat una tesi quan estudiaven o perquè menteixen sobre qui conduïa el cotxe, davant una més que possible sanció de tràfic. Aquí, com ens despistem no dimiteixen fins que siguin hostes d'un hotel de l'Estat. Si no s'anul•la aquesta reserva per mitjà de l'indult.

La diferència està en el fet que els polítics dels països del nostre entorn tenen una cultura de política democràtica, que alguns al nostre país no obtindran mai, ja que no van néixer para això, van néixer per ser senyorets, per humiliar al pobre i per presumir amb els cotxes oficials en funció de la “pompa” del seu càrrec públic. És clar, i hem de ser comprensius, que deixar aquesta vida costa. Sinó per què es creuen que estan en política,? Doncs per servir-se’n, no creguin pas que van a la política per perdre diners com ells diuen, -“si em dediqués a la meva professió guanyaria molt més diners que en la política”- fent-nos creure que això seu és altruisme pur donada la seva vocació de servei. Mentida, per compensar això ja tenen els sobresous, la reserva de lloc de conseller en aquesta o en aquella gran empresa, quan no les comissions, que no són precisament rogatòries, aquestes vénen després.

En alguns dels meus articles, he plantejat la necessitat d'una convocatòria d'Eleccions Generals que ens portés a un nou procés constituent, que ens permeti a través de la nova Carta Magna garantir determinats serveis essencials. Llavors la meva opinió estava fonamentada en els incompliments del programa electoral del Govern, la política de retallades, la pèrdua de sobirania i un llarg etc. Si llavors es feia necessari aquesta convocatòria electoral, no diguem ara, quan tenim l'honorabilitat del mateix President qüestionada, pel presumpte delicte de cobraments il•legals des de la seva època de ministre amb el Sr. Aznar, aquell que va aconseguir fer dimitir un president com en Demetrio Madrid, per la imputació de fets no provats que afectaven la seva vida privada, fet i fet absolt pels tribunals, tot això en honor de l'honestedat i regeneració de la vida pública.

Srs. representants de la moralitat del PP. Ara què fem? Apliquem el criteri amb el qual Vostès van actuar amb el president Madrid? O mantenim allò d'“acatarem el que diguin els tribunals de Justícia”? O esperem novament al fet que el temps esborri de la memòria col·lectiva les seves obscenitats? No vull ni imaginar que s'estiguin plantejant que amb la Llei de Trasparència que estan portant Vostès sols al Congrés, sigui una llei de punt final, on s’amnistiarà tot corrupte en curs.