El barcelonisme està de dol. Antoni Ramallets Simon, un dels millors porters de la història del Barça i del futbol mundial, ha mort aquest dimarts a la edat de 89 anys. Ramallets va vestir la samarreta blaugrana en 473 ocasions entre el 1946 i el 1961 i sempre serà un dels grans mites de la història del Barçca. Conegut, entre d’altres sobrenoms, com ‘el Gat amb Ales’, a la seva època tothom el va considerar com el millor d’Europa, potser només superat pel soviètic Lev Yashin.

Començaments difícils
Nascut a Barcelona l’1 de juliol del 1924, va jugar a l’Europa, el San Fernando i el Mallorca abans d’incorporar-se definitivament al FC Barcelona la temporada 1946/47. El seu debut va ser el 15 d’agost del 1946 en el partit Europa-Barça (1-3) de celebració de les Festes de Gràcia.

Després d’una cessió al Valladolid i de jugar amb l’equip reserva i alguns amistosos amb el primer equip, el debut oficial de Ramallets amb el Barça es va produir el 28 de novembre del 1948, en un partit de Lliga disputat amb el Sevilla a Les Corts (2-1). Aleshores el porter titular de l’equip barcelonista era Velasco, però aquell dia no va jugar per la mort recent del seu pare. Ramallets no va debutar amb bon peu, perquè als deu minuts es va empassar un gol.

Velasco va recuperar la titularitat i la va mantenir fins que el 20 de novembre del 1949, en el transcurs del partit de Lliga Celta-Barça, va tenir una greu lesió ocular, la qual cosa el va apartar durant una temporada dels terrenys de joc. Aleshores Ramallets es va convertir definitivament en el porter titular del Barça.

Un gran porter per a una època gloriosa
Ramallets era un porter molt gesticulador i cridaner, dels que no paren de donar instruccions als seus companys, però les seves enormes qualitats les va definir millor que ningú el seu company i amic Josep Seguer: “Tenia un estil refinat, elegant i segur. Es veia àgil i amb molta mobilitat.” Totes aquestes característiques el van dur a defensar la samarreta de la selecció nacional en 35 ocasions, i el van consagrar definitivament com a porter en el Mundial de l’any 1950 celebrat al Brasil. Va ser aleshores quan se’l va batejar amb el sobrenom del ‘Gat de Maracaná’ i el ‘Guapo Goleiro’.

El moment de màxima glòria va ser la temporada 1951/52, la de les Cinc Copes (Lliga, Copa, Copa Llatina, Eva Duarte i Martini-Rossi) aconseguides per aquell mític equip que encapçalava el gran Ladislau Kubala. Aquesta època triomfant es prolongà durant la temporada següent i va reaparèixer durant l’etapa del tècnic Helenio Herrera (1958-60).

La derrota de Berna va precipitar el seu comiat
En contrapartida, el seu pitjor record va ser la desgraciada final de la Copa d’Europa de Berna (1961). El Barça jugava davant el Benfica i va perdre per 3-2, després d’un partit ple d’ocasions perdudes per part dels blaugrana i amb un autogol de Ramallets. A la temporada següent va perdre la titularitat i va decidir penjar les botes.

El 6 de març de 1962, Ramallets, amb 37 anys, va rebre un emotiu homenatge de comiat per part de l’afició blaugrana en un partit que va enfrontar el Barça i l’Hamburg (5-1). Aquell dia, com era habitual en ell, tampoc no va utilitzar guants. La duresa de les seves mans no ho feia necessari.

El Gat amb Ales podia presumir d’un palmarès envejable amb el Barça: 6 Lligues (1947/48, 1948/49, 1951/52, 1952/53, 1958/59 i 1959/60), 5 Copes (1950/51, 1951/52, 1952/53, 1957/57 i 1958/59), 2 Copes Eva Duarte (1948/49 i 1951/52), 2 Copes Llatines (1948/49 , 1951/52) i 2 Copes de Fires (1957/58 i 1959/60). A més, va aconseguir cinc trofeus Zamora al porter menys golejat de la Lliga espanyola (1951/52, 1955/56, 1956/57, 1958/59 i 1959/60).

Honor i glòria al millor porter
Després de tota una vida d’honors i gratituds, el 22 d’abril del 2009 li va ser concedida la Medalla d’Argent al Mèrit Esportiu. Ben recentment, el 6 d’abril passat d’aquest mateix any, el FC Barcelona i l’Agrupació Barça Jugadors van tributar un emotiu homenatge conjunt a Josep Seguer i Antoni Ramallets a la Sala París del Camp Nou, però ell ja no hi va poder assistir. Ara ha mort sent el soci més antic de l’Agrupació Barça Jugadors.