La conselleria de Salut està pressionant a ajuntaments comarcals en mans de CiU per a que duguin a terme canvis jurídics i organitzatius en els hospitals públics concertats del seu territori.

Aquests canvis són dissimulats o presentats de manera molt suau, com una de les maneres “per mantenir el servei públic de l’hospital”, per dir-ho en paraules de l’alcalde CiU de Berga, Juli Gendrau.

Però sectors professionals i polítics els situen en el marc de la confessada voluntat de privatització de Boi Ruiz. És obvi que la gestió sortirà del perímetre del Dret Públic. Això pot afavorir l’amiguisme, l’arbitrarietat i la corrupció.

Continuarà pagant la Generalitat
Tots els centres afectats, i els que presumiblement ho seran aviat, duent a terme la pràctica totalitat de la seva activitat pel Servei Català de la Salut, és a dir la Generalitat. En quant als edificis i terrenys, solen ser de propietat municipal o bé, cas d’Olot, han estat construïts per la Generalitat. La sanitat privada pura és una altra cosa, en tractar-se d’inversions i gestions privades, perfectament lícites. Sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà d’haver. Però ells arrisquen els seus propis diners, no pas amb diner públic.

No hi ha cap estudi que demostri que la sanitat pública resulti més cara que la privada. El problema se situa en un altre terreny: el de l’accessibilitat i de l’equitat. Si no tens prou diners no pots accedir a la sanitat privada i, en conseqüència no es pot parlar d’una societat equitativa, atès que la salut és un dret, malgrat que l’immoral Boi Ruiz ho negués explícitament.

I ara col·legi de metges
L’alcalde CiU de Berga només va parlar de crear una “fundació sense ànim de lucre”. Com a possibles patrons va citar “el Col·legi de Metges, infermeres, sindicats i la Cambra de comerç”, per a “assolir un major grau de representació d’entitats públiques”. Va agregar que “ni treballadors ni usuaris notaran res amb aquest canvi”. Afirmà que tot està en una fase “molt embrionària”.

El que està clar és que l’Hospital Comarcal Sant Bernabé, de Berga, pagat amb diner públic, deixarà de ser de titularitat pública municipal per esdevenir una fundació privada, mentre que l’edifici i el terreny continuaran sent de propietat municipal.

La gestió deixarà d’estar tan controlada com ara, en que cal aplicar la Llei de Contractes de l’Estat, implicant concursos públics, millor control de la despesa i moltes garanties contra l’atorgament de contractes a dit, és a dir a amics. Fins ara s’havia de parlar de la destrucció assistencial de la sanitat pública ara s’hi afegeix la destrucció d’un millor sistema de control de la gestió - el del Dret Administratiu - per reemplaçar-lo per un altre de pitjor, el del Dret Mercantil. La diferència és lògica i universal. Els diners públics han (haurien) de ser molt protegits i els privats són del seu titular. La diferència objectiva és molt gran, com ho és el tractament jurídic.

Menys control anticorrupció
Fins ara el secretari del consell d’administració de l’hospital era el del propi ajuntament i l'interventor també. La marginació d’aquests dos alts funcionaris recorda el que va passar en el cas Innova de Reus, avui sotmès a una multiforme acció judicial.

Fa pocs dies, el “Diari de Girona” informà de que l’Hospital Comarcal de la Garrotxa, a Olot, construït amb diner públic de la Generalitat, però encara no en funcionament, serà gestionat per una altra fundació privada. Ja ho estan els de Manresa i Vic.

Dissimulació i opacitat
Certament, tot és molt embrionari, així com confús, dissimulat, opac i carregat d’imatges que poden ser falsificadores. Una font dissident de CDC m’explica que “l’operació forma part dels Plans de Reordenació Territorial i Assistencial, exposats fa poc per Àlex Guarga.

L’exposició de Guarga era brutal, si bé fou presentada amb una naturalitat que feia escruixir, com si estiguéssim en el paradís dels usuaris injustificats de la sanitat pública. No se sabia que Guarga, fins llavors un desconegut havia estat treballant reservadament, amb finalitat brutalment retalladora, sota la dependència directa de Ruiz.

El dèficit continuarà
Històricament, tot el sistema sanitari català (el pur i el concertat) ha estat generant dèficit que s’ha eixugat amb diner públic. La privatització de la gestió no ho canviarà. Qui ho assumirà? La Generalitat continuarà pagant a empreses privades el mateix, o potser més, del que ja feia i encara fa amb les concertades institucionals, essencialment municipals o comarcals? En tot cas, sent la situació econòmica la que és, és una insolència no veure que en comarques deprimides molta gent perdrà qualitat de vida i, senzillament, viurà menys anys. Aquesta evidència és la que està fent perdre expectativa de vot a cabassos a CiU.

Resulta evident que tots aquests processos que es duen a terme a comarques tenen una gran similitud amb la voluntat de privatitzar la gestió de l’hospital Clínic de Barcelona. També permeten establir comparacions amb l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, amb varietat de fundacions i també, ai las, avui centre d’una important acció judicial.

Nens i senyores embarassades
Finalment, una nota immoral més. Resulta que un precedent article vaig exposar i reproduir una circular de l’Institut Català de la Salut que passava a considerar “facturables” a senyores embarassades i nens que no tinguessin els papers en regla. Vaja que havien de pagar, encara que s’estiguessin morint.

Cap diari en va informar, que jo sàpiga. Però TV3 va anar més lluny. Va emetre un reportatge on pretenia demostrar el contrari, sense ni al·ludir a la circular. El color de la gravació era bo, però el contingut era una vilesa pròpia d’una dictadura totalitària.

Com que això va així, potser seria hora de que hi hagués una reacció. Senzillament, no hi ha dret.