El Barça té milions de seguidors al món. Ahir, molts d'ells van patir una decepció que deixarà empremta, no per la derrota en si, sinó per la decisió de Vilanova de lliurar el partit. Els dos màxims dirigents blaugranes, Rosell i Vilanova, sembla que van ser víctimes d'un atac de pànic després de la derrota de Munic. I van decidir oblidar-se de la Champions per concentrar-se en la Lliga, no fos cas que es quedessin sense cap títol. D'aquí s'explica que Messi jugués a Bilbao i no ahir, o que Iniesta i Xavi fossin substituïts.

Alguns diran que la decisió és racional. Si tenim en compte l'avantatge d'onze punts contra el Madrid a la Lliga, a mi em sembla una absurditat, expressiva de la manca de confiança dels actuals responsables del Barça en ells mateixos i en l'equip. L'ombra de Laporta i Guardiola és allargada.

Els responsables del Barça haurien de valorar el dany produït a la imatge internacional del club. Els aficionats locals no deixaran de ser-ho per una derrota, per humiliant que sigui. Però sí els milions de persones que, des de la Xina a Sud-amèrica, passant pels països àrabs, s'apunten al bon joc o a l'equip guanyador. Aquests aficionats ahir es van allunyar del Barça, no tant per la derrota com per la imatge que l'equip ni tan sols va sortir a competir. No em refereixo a l'actitud dels que van jugar, sinó a les decisions tècniques. La derrota davant el Chelsea l'any passat no va tenir cap efecte pervers en la imatge del Barça. El 7-0, sí. I no oblidem que com més seguidors al món, més diners. El canvi de cicle és inevitable en el futbol, però no cal afavorir que sigui especialment abrupte.

Ahir, després del partit, diversos jugadors van assenyalar que quan es guanyi la Lliga caldrà prendre decisions. Per descomptat. I abans de parlar de jugadors hi ha dues qüestions prèvies. Seguirà Vilanova a la banqueta? I, la segona: ¿se seguirà articulant l'equip exclusivament al voltant de Messi, o es buscarà un pla B, que implica un altre estil de jugadors i de joc, per cobrir qualsevol eventualitat que pogués succeir-li al crac argentí? Perquè la dependència de Messi no ve només del fet que és el millor jugador del món, com van dir ahir els responsables blaugranes, que ho és, sinó del fet que tot l'equip està pensat i juga per a ell. I quan ell no hi és, no hi ha alternatives.

Per acabar, no puc més que destacar la intel·ligència de Guardiola. Se’n va quan toca, i fitxa pel millor. Chapeau.