L'ofec de la petita i mitjana empresa
Teòricament, la recuperació de l'ocupació passa per la petita i mitjana empresa. Doncs bé, no només no es prenen mesures que l'afavoreixin, sinó que administracions i algunes entitats financeres fan tot el possible per acabar amb elles. No em referiré als grans temes ja coneguts, com l'absència de crèdit o la pressió fiscal insuportable de la qual només se n’escapen les grans empreses, com demostra que el 95% de les empreses de l'IBEX tenen societats domiciliades en paradisos fiscals. Vull denunciar dos temes menors però molt significatius. Hisenda i Seguretat Social, igual que moltes entitats financeres, tenen per norma no votar convenis de creditors en els processos concursals pels seus crèdits ordinaris. La raó, segons sembla, és que volen donar la imatge de durs com a avís a navegants. En la pràctica, això implica que empreses viables, en què proveïdors i empleats estan disposats a fer un esforç per salvar-les, es veuen condemnades a la liquidació davant les dificultats per obtenir majories en els convenis. L'actitud de les administracions és inconcebible, perquè la liquidació implica no cobrar res del que es deu en el 99% dels casos, i a més deixen de percebre nous pagaments i s'incrementa la despesa per l'increment d'aturats. Els bancs, més o menys igual.

A més, fa uns mesos la Seguretat Social ha incrementat el recàrrec per ajornament al 20%, en lloc del 5% anterior, com ja fa temps que fa Hisenda. Lògicament, a més es meriten interessos. No s'accepten ajornaments i s'embarguen comptes i clients indiscriminadament... En fi, una gran ajuda.

Televisions vomitives
Cada dia veig menys la televisió. Entre els programes escombraries de les principals televisions privades, les tertúlies no ja partidistes, sinó en què ni tan sols es cuiden les formes d'un mínim pluralisme, i els programes propagandístics en favor del govern de torn, hem arribat a una degradació absoluta. L'últim programa de TV3 sobre Europa és una mostra més del que dic, però el mateix es pot dir d'altres televisions públiques i privades.

Mas i la confrontació
Diu Mas que hi haurà confrontació si no hi ha acord amb l'Estat sobre el dèficit per al 2013. Només li ha faltat dir que, si al final hi ha acord en aquest tema, també n'hi haurà. Almenys, si fem cas a altres declaracions seves i de membres del seu govern.

Jorge Fernández, l'avortament i ETA
Les paraules de Jorge Fernández Díaz comparant l'avortament amb ETA són un monument al fanatisme fonamentalista. Sap aquest senyor que vivim en un estat aconfessional, almenys formalment? Coneix o imagina el dolor moral que produeix a les dones haver de avortar? Vol tornar a omplir avions per a avortistes de classe mitjana, com en el franquisme, o que els que no puguin pagar-se el viatge i la clínica avortin clandestinament? Només li falta acusar de criminals tots els ciutadans per mantenir relacions sexuals amb condó o altres formes anticonceptives.

El LAPAO
La meva família materna prové de Fraga. I a casa sempre hem parlat català, barrejat amb el castellà dels provinents d'Almeria. Inventar una llengua, com fa el Govern d'Aragó, és un broma de mal gust que no serveix per a res més que per alimentar els extremismes i el victimisme.

Guindos i els bitllets de 500 €
Que el ministre d'Economia digui no només que no ha fet servir un bitllet de 500 euros, sinó que ni tan sols els ha vist, mereix un excel·lent 'cum laude' a l'estupidesa. Aquesta mania dels polítics de prendre els ciutadans per imbècils es generalitza de forma perillosa.

He posat alguns exemples, uns més seriosos i d’altres més anecdòtics, de les moltes bajanades que hem de sentir i patir. No és estrany que la valoració de tot allò relacionat amb la política estigui sota mínims.