És paradoxal que la discussió sobre una llei d'educació porti a actituds flagrants de mala educació. Una norma que neix així porta en el seu si l'esperit de contradicció. No és, per tant, res prometedora. I com està encara en fase de projecte, hi ha temps per corregir l'error.

Que arran d'aquesta polèmica l'eurodiputat popular Vidal Quadras qualifiqui als dirigents nacionalistes catalans de "xusma" no és precisament educatiu ni tolerable. Com no ho és que el president Artur Mas, en referir-se als membres del govern de l'Estat, els anomeni despectivament "aquesta gent" i utilitzi, com ja comença a ser habitual, un llenguatge de guerra.

S'està ressuscitant, lamentablement, aquella nefasta dialèctica falangista d'"els punys i les pistoles", amb una dialèctica de mutu menyspreu, ofensa i d'enfrontament bel·licista, que a res bo pot conduir. Els qui cauen en actituds tan baixes i fins i tot verbalment violentes mereixerien que l'opinió ciutadana i el vot dels electors els marginessin de la política. Fan un pèssim favor a la política i a la convivència.

La gestió del ministre Wert, en el procés d'elaboració de la nova llei, ha estat clarament provocativa. En un tema tan summament important i sensible, no pot tenir una actitud impositiva i desafiant. Són molts els factors, punts de vista i interessos a tenir en compte. No fer-ho, o almenys intentar-ho seriosament, provoca contestació i rebuig. Que és el que està passant.

Tampoc es pot tractar amb la fredor i asèpsia d'un assaig de laboratori. L'educació escolar no és un assumpte de proveta. Ni tan sols de fregir anàlisi sociològica, matèria de la qual el ministre Wert és especialista. És una cosa molt més complexa, humanística i vital. Fins i tot en aquells aspectes en què Wert pugui tenir raó, que n'hi ha, la manera d'explicar-no és la que ha utilitzat. Li ha posat més passió i desafiament que raonament. I no diguem quan es tracta de matèries de llengües i de religió, que resulten explosives.

Aquest, penso, ha estat el greu error del ministre Wert: no tenir en compte les diferents concepcions ideològiques, pedagògiques, i arrelaments tradicionals i de territori en matèria educativa. Quan la senyora Cospedal va dir -inoportunament, en aquest cas- que l'educació ha de servir per fer que els joves "estimin a la seva pàtria", no va tenir en compte que dins de l'Estat espanyol per a molts hi ha diverses pàtries, la convivència dins del mateix són compatibles. És un error pretendre "espanyolitzar" o "castellanitzar-ho" tot. Oficialment s'està massa lluny de "l'Espanya plural" -invocada pel Rei- o de "la nació de nacions"-com propugnava Maragall-, que permetrien una millor convivència i més fructífera.

Aquesta concepció -encaixable en el marc constitucional i que seria una culminació federalitzant de l'Estat autonòmic- està sent bombardejada ferotgement -i amb miopia- des del centralisme espanyolista i des dels nacionalismes trencadors. En aquesta línia estan tant destacats personatges del PP com del PSOE, per citar els dos grans partits, com els senyors Vidal Quadras (presoner d'algun rancor) i Artur Mas (ostatge voluntari de Junqueras). Parlar d'"aquesta xusma" i d'"aquesta gent", com d'"estem en guerra" i "moral de victòria" és aberrant i impropi de polítics, que es desqualifiquen a si mateixos.

Entrar en aquesta dinàmica de l'enfrontament, en lloc d'esgotar les vies del diàleg i ser sensible a les diferents propostes raonables, ha estat l'error de Wert. No es tracta de renunciar al programa d'un partit legitimat per governar, perquè ha obtingut en les urnes una àmplia majoria absoluta en l'àmbit estatal, sinó de saber escoltar i atendre, en la mesura possible, els arguments raonables d'altres representants de la ciutadania, especialment si han aconseguit el suport majoritari en els seus territoris. La unitat essencial o troncal de l'Estat no es trenca incorporant les legítimes diversitats; es trenca quan no les té en compte, se les margina o les intenta esborrar com a un gargot en un quadern escolar.

Hi ha temps per l'esmena, en el tràmit parlamentari, senyor Wert. Siguin raonables i no facin, d'aquesta Llei, munició per al desafiament bèl·lic, senyors Rajoy i Mas. Governin amb realisme i no siguin insensats.