El govern de la Generalitat està dia sí, i dia també, explicant com realitza el seu camí de la transició nacional. Una de les seves peces clau és l'Agència Tributària pròpia, un ens per recaptar els impostos i gestionar-los acasa. De fet, alguns alcaldes han fet el paperot davant l'Agència dipositant els impostos dels seus municipis per reivindicar una Agència pròpia. L'últim va ser l'alcalde d'Alella, el republicà Andreu Francisco. No obstant això, aquests gestos serveixen per a ben poc, perquè en 24 hores aquests impostos són traspassats a l'Agència Tributària Estatal.

Tot i aquest petit detall, la Generalitat segueix traient pit sobre la bona gestió que espera als catalans si l'Agència fos pròpia i no depengués de la "pèrfida Espanya". Però la realitat és tossuda i aquesta suposada fantàstica gestió té més ombres que llums. Per a mostra un botó. El govern català va privatitzar a corre-cuita Aigües Ter Llobregat, la majorista de distribució d'aigua, a l'empresa Acciona. Aquesta operació hauria d'aportar a les arques de la Generalitat la quantitat meritada per l'Impost de Transmissió Patrimonial. Aquest impost no és compartit. Es queda enterament a la caixa catalana.

Doncs bé, els 40 milions d'aquesta operació encara no han estat ingressats i no consta que ningú hagi reclamat a Acciona la quantitat. Al marge de la guerra de l'aigua desfermada per aquesta adjudicació no del tot clara -i segons l'organisme supervisor de la pròpia Generalitat, totalment nul·la-, l'Agència Tributària Catalana no ha fet els deures, que no són altres que reclamar els impostos com a qualsevol ciutadà. Què té Acciona què no tinguem la resta de catalans? La veritat és que si Acciona no paga per la "interinitat" de la compra, els diners es podrien dipositar davant un notari a l'espera de la resolució del conflicte.

L'únic que no té explicació és la falta d'acció per part de l'Agència. Això és el que ens espera de l'Agència Tributària pròpia? Malament anem, sens dubte, quan avui la Generalitat no fa els deures.