Un grup de militants socialistes han fet públic un manifest en què, entre altres coses, s'aboquen afirmacions com "federalisme no és unionisme", o es demanen mesures disciplinàries en relació amb el posicionament pel 'no’ a la independència del PSC de l'Hospitalet, en dir: "La direcció del PSC, que ha de respectar totes les opinions individuals en el seu si, no pot romandre passiva davant les derives públiques de les seves organitzacions". Per acabar dient: "En qualsevol cas, el que ens preocupa és la posició anti-independentista adoptada. Pensem que els federalistes, si en som de veritat, no hi podem caure, sinó que ens hem de limitar a reclamar un pacte federal i plurinacional que doni resposta a les necessitats de Catalunya com a nació ".

Si alguna cosa és contradictòria amb el federalisme és l'independentisme, no el que ells qualifiquen com a unionisme. Per exemple, el federalisme europeu és l'antítesi de la sobirania nacional dels estats membres. El federalisme implica sempre unió, això si, limitant i compartint el poder d'uns i altres. El federalisme és incompatible amb el centralisme però també amb l'independentisme. Per això qualsevol defensa d'un projecte federal implica necessàriament contraposar-lo al centralisme i a l'independentisme. El federalisme no ha de ser una coartada del centralisme però tampoc un pas més cap a la independència. És un projecte autònom, que prioritza el diàleg lleial enfront de les ruptures i les imposicions d'un signe o un altre. Quan a Catalunya vivim una brutal ofensiva ideològica des del poder i els mitjans de comunicació venent-nos els suposats avantatges de la independència, renunciar a explicar-ne les contraindicacions per als catalans és simplement renunciar a oposar-se a la independència. Igual que el federalisme ha de contraposar-se al centralisme, ho ha de fer també respecte a l'independentisme. I més quan raons no en falten. Una altra cosa és que a nivell espanyol la batalla ha de ser proritàriament contra el centralisme, contra la negació de la diferència. El rival polític del federalisme fora de Catalunya és l'uniformisme. A Catalunya és l'independentisme.

Tampoc deixa de ser curiós que els signants demanin mesures disciplinàries per al PSC de l'Hospitalet quan aquesta és la postura oficial del PSC. Si el PSC diu que no és partidari de la independència haurà d'explicar per què. I si alguna cosa s’ha de retreure a la direcció socialista és no haver-ho fet explicitament i clarament.

És imprescindible una campanya didàctica explicant els avantatges de l'opció federal davant de l'immobilisme i la independència. Avantatges econòmiques, de convivència, de respecte dels drets individuals. I per això és imprescindible posar de manifest els desavantatges i els riscos de les altres opcions. I el PSC hauria d’espavilar en aquesta qüestió si no vol que altres partits redueixin els federalistes a ser els companys de viatge de l'independentisme, els seus tontos útils, com semblen voler els signants del manifest.

Balances fiscals
El mateix dia de la publicació de les balances fiscals vaig denunciar el seu ús propagandístic, ampliant-ne posteriorment les explicacions. Per això me n'alegro que poc a poc altres autors recullin les mateixes tesis. Referent a això, aconsello la lectura de l'article d'Antoni Zabalza "La imaginació al poder", publicat avui a 'El País'.