Així que, Pere Navarro, Toni Balmón i altres membres de la seva Executiva, a les nostres Marin, Parlon, etc. jo crec que ha arribat l'hora en què heu de deixar de jugar al terreny dels nacionalistes, amb el reglament dels nacionalistes i amb massa nacionalistes vestint les nostres samarretes...

Per a aquest tercer i últim article de la sèrie, finalitzava l'anterior deixant com a pendent de definició el com, la forma en què al meu entendre els socialistes s'haurien d'aplicar a posar en marxa polítiques dirigides a aconseguir dos objectius principals, el primer dels quals no pot ser altre que forçar una transformació radical de l'escenari per acabar amb la falsa visió d'una Catalunya independentista, enfrontada a Espanya i en risc de fallida social i el segon, la recuperació del paper que correspon al PSC com a principal força de l'esquerra catalana amb la consegüent remuntada electoral que tregui al socialisme català del pou en el qual ells mateixos s'han anat enfonsant després del lamentable procés estatutari i els dos governs tripartits.

Aquestes imprescindibles polítiques tenen molt a veure amb l'enorme complex que ens ha portat fins aquí, el complex d'inferioritat davant del nacionalisme perquè ja és hora que tots els dirigents socialistes assumeixin i pregonin alt i clar, que nacionalisme i socialisme són conceptes absolutament contraposats i, encara més, que proclamin la superioritat moral del socialisme que des de la legitimitat democràtica defensa la justícia i els drets de la majoria davant del nacionalisme que, menyspreant la legitimitat derivada del sistema democràtic, apel·la a falsos drets històrics de casta, quasi tribals, en benefici de les elits que secularment han dominat Catalunya i que per mantenir els seus privilegis fins i tot no han dubtat a alimentar malsans egoismes i a promoure artificiosos enfrontaments contra la resta dels espanyols encara a risc de provocar la ruptura de la pau social entre els mateixos catalans.

Un cop assumit això sense cap mena de dubte, el PSC s'ha d'esforçar a defensar, sense fissures, amb lleialtat i contundència, el projecte comú amb tots els altres socialistes espanyols, defensar la Constitució fins i tot el que s'estableix en ella sobre la seva possible modificació, el PSC ha de deixar de donar suport i fins i tot ha de denunciar els que incompleixen les lleis i les sentències dels tribunals, ha de rebutjar les mentides del dèficit fiscal perquè els que paguem impostos som les persones i no els territoris, de la mateixa manera que no són els territoris sinó que som els ciutadans els titulars de drets de llengua i que la immensa majoria de catalans tenim al castellà com a llengua pròpia, llengua comuna amb els altres espanyols i amb altres cinc-cents milions de persones de tot el món, tot això assumint la defensa i promoció del català i les altres llengües autonòmiques.

I per finalitzar, com a conseqüència de tot el que hem descrit anteriorment, el PSC, els seus dirigents orgànics i institucionals i, particularment els seus alcaldes i alcaldesses, han de posar-se immediatament a treballar per acabar amb la absolutament falsa aparença d'una Catalunya separatista i enfrontada al resta d'Espanya, posant en marxa una gegantina campanya de promoció dels valors i d'aquesta superioritat moral del projecte socialista davant els egoismes i els propòsits de rapinya del nacionalisme perquè els centenars de milers, potser milions de ciutadans, deixin de sentir-se els orfes de l'esquerra i, recuperant la seva confiança al PSC, demostren a Catalunya i a Espanya sencera que els que pretenent impossibles paicillos de la senyoreta Pepis i que amb els seus permanents desafiaments a la legalitat ens han pintat l'escenari d'una Catalunya separatista, insolidària i en permanent cabreig contra l'Espanya de la qual som part inseparable, que els que munten truculents referendillos no són més que una immensa minoria encoratjada per falsos profetes i deslleials governants que dissimulen la seva incapacitat i amaguen la cartera darrere de la bandera.

Així que, Pere Navarro, Balmón i altres membres de la seva Executiva, a les nostres Marin, Parlon, Pilar Díaz, etc. jo els dic que crec arribada l'hora en què heu de deixar de jugar al terreny dels nacionalistes, amb el reglament dels nacionalistes i amb tants nacionalistes vestint les nostres samarretes, perquè cal que entengueu, companys, que el projecte socialista passa per assumptes tan elementals com els que m'he permès descriure i que un referèndum sobre l'independentisme, amb el lideratge i garanties com el que podria organitzar a l'Hospitalet i en les altres grans ciutats de Catalunya, demostraria aclaparadorament quina és la Catalunya real, aquesta Catalunya la defensa de la qual ha d'assumir el PSC si és que encara s'està a temps de superar la costa avall a què irreversiblement sembla estar voluntàriament condemnat.