El president de la Generalitat, Artur Mas, ha comparegut davant la comissió d'Afers Institucionals del Parlament per parlar del cas Palau. En la seva intervenció inicial, Mas ha volgut comprometre's de nou a que el seu partit, CDC, "tornarà fins a l'últim cèntim" si es demostra que hi ha hagut cobrament de diners provinents del Palau, i que la formació "assumirà responsabilitats" si la sentència judicial els vincula amb el cas. El president, a més, també ha volgut negar "cap tracte de favor" a l'empresa Ferrovial per part dels Governs de CiU i ha recorda que el partit ja ha donat explicacions, ha pres decisions sobre el cas, i que ni Fiscalia ni el tripartit "van trobar res" irregular.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha hagut de donar explicacions sobre els cinc milions d'euros que, segons el jutge, va cobrar Convergència Democràtica en comissions pagades per Ferrovial a través del Palau de la Música. A canvi, la constructora hauria rebut adjudicacions d'obra pública a Catalunya. Alguns dels projectes serien la construcció de la Ciutat de la Justícia, pressupostada en 263 milions, o la línia 9 del metro, amb una inversió de 890 milions, i que es van adjudicar durant els governs de Jordi Pujol.

Artur Mas compareix a petició pròpia tot i que pressionat per l'oposició. Ho farà després que el jutge instructor, Josep Maria Pijuan, ha donat per acabada la investigació del "cas Palau" quatre anys després que els Mossos d'Esquadra entressin a la institució. En l'espoliació del Palau de la Música, Felix Millet i Jordi Montull van deixar un forat de més de 26 milions d'euros. A aquests cal sumar-hi prop de 10 milions d'euros en efectiu que es van cobrar per finestreta mitjançant xecs al portador i que no se sap on són.

A més, CDC hauria ingressat més de cinc milions a través d'un sistema de cobraments il·lícit que tindria com a principals protagonistes l'extresorer Carles Torrent --mort al març del 2005--, així com el seu successor en el càrrec, Daniel Osàcar --que els investigadors identifiquen com el "Daniel" citat en la documentació confiscada al Palau-- i l'exdiputat Jaume Camps.

A banda d'aquests càrrecs convergents, que estan imputats, l'instructor sosté en el seu escrit que en el pacte entre Ferrovial i el Palau també van haver de jugar-hi un paper important "altres alts responsables del partit" amb facultat de decidir sobre les adjudicacions d'obra pública, sense arribar a identificar-los.

A la instrucció, el jutge explica que les comissions de Ferrovial es van desviar cap a CDC de tres formes:
- Pagaments directes a Osàcar i Torrent. Per aquesta via s'haurien ingressat 2,3 milions entre 2000 i 2007.
- Facturació falsa a empreses que eren proveïdores de la formació nacionalista
- Set "aparents convenis de col·laboració cultural" signats entre l'Associació Orfeó Català i la fundació afí a CDC Trias Fargas, actualment Catdem.

La Fundació Trias Fargas va accedir a tornar al Palau de la Música els més de 630.000 euros que va rebre en virtut d'aquests convenis. El jutge ha imposat a CDC, a més, una fiança de 3,2 milions d'euros com a responsable civil a títol lucratiu del saqueig, quantitat que la formació ha garantit mitjançant l'embargament de la seva seu.

L'acusació particular és exercida per un bufet d'advocats del qual és soci Joaquim Triadú, exconseller de Presidència amb els governs de Pujol, una circumstància que previsiblement donarà munició a l'oposició de cara a la compareixença de Mas d'aquest dimecres.

A l'espera que formalitzi el seu escrit d'acusació amb les penes que sol·licita per als imputats, el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled va presentar al mes passat un escrit al jutge instructor en què va elevar a 6,6 milions els diners del Palau desviats a CDC i va acusar la formació d'haver articulat "un pacte criminal estable" al costat de Millet i Ferrovial. Artur Mas va acusar el fiscal d'assenyalar el seu partit "sense proves" i "d'acord amb suposicions". Va criticar les "afirmacions sorprenents" de l'escrit del ministeri públic i, després de defensar que mai hi va haver irregularitats en el seu partit, va proclamar que CDC "no té por" d'anar a judici. Quan, gairebé un mes després, va ser el jutge instructor qui va ressaltar els indicis que incriminaven CDC en concloure la instrucció, el govern va afirmar a través del seu portaveu que respecta qualsevol decisió judicial, però va assenyalar que veia "contradiccions" en el procés.