Dilluns, Mas va voler fer creure que s’havien acabat les retallades. A l’endemà mateix, Mas-Colell el va desmentir explícitament a Catalunya Ràdio, dient que es retallarà entre 2.000 i 2.500 milions d’euros en aquest mateix any. De fet, els dos enredaven: es retallarà encara més.


Tant és així que la possibilitat d’elaborar un pressupost pel 2014 apareix com a molt remota. Com que ja no es por repetir la pròrroga, hi haurà d’ haver eleccions anticipades. En tot cas, tindrem una tardor calenta. Qui mana és ERC, que està instal·lada en el menyspreu pel pressupost, en tenir com únic fons de comerç la cabòria independentista.

Mas menyspreant la realitat
El secretari general d’una conselleria em diu: “Haver de funcionar sense un pressupost és impossible, però fent-ho mentint i contradient-nos dia a dia encara ho resulta més. No ens en sortirem. Mas només aspira a continuar en la seva poltrona i menysprea tota la resta. Estem en una situació de bojos, que mai m’hagués pogut imaginar. CDC continuarà perdent vots i ERC guanyant-ne, sense fer res i sobretot no deixant fer res”.

Personalment, tampoc m’hagués imaginat mai que la Generalitat falsegés tant tot el relatiu al pressupost. En mentides han assolit un rècord mundial. La primera i immensa veritat que ara es tapa amb mentides és que Mas no ha pogut construir una majoria parlamentària per aprovar cap pressupost. Ficar-hi aquí a “Madrit” és de bojos. En efecte, “Madrit” ha aplicat el mateix criteri a totes les comunitats autònomes i, malgrat a això, totes elles han elaborat un pressupost.

“Xoc de trens”
La diferència amb Catalunya és que només aquí és busca deliberadament un “xoc de trens”, cosa que està més assegurada que mai. La lletra de canvi de la mala gestió i del xantatge polític arriba al seu venciment. Ja no es tracta del que faci o deixi de fer el PP o qualsevol altre partit. L’aritmètica s’ha acabat imposant, com també ho acabarà fent respecte a tota la bogeria independentista.

La principal deficiència a resoldre és que els catalans deixin de somniar en mil·lenarismes i passin a copsar la nostra realitat. Certament, l’ opinió pública millora i, per tant, Mas i CDC continuen en forta davallada. Però l’ opinió diguem-ne publicada està molt enrocada i és més mentidera que mai.

Sense TV3, Catalunya Ràdio, La Vanguardia, Ara i Punt Diari-Avui, Mas duraria quatre dies. Però com que existeixen, la màquina de mentir va a tot drap. El canvi tardarà uns mesos. Però és inexorable.

Les ambulàncies cremades
Dissabte de la setmana passada vaig publicar la primícia consistent en revelar que havien estat cremades ambulàncies. Em vaig merèixer tota mena d’insults per part dels corsaris de CDC. Ara bé, tres dies després ho publicà un altre mitjà i n’informà TVE. Finalment, també TV3.
Per què es va voler amagar? Perquè es vol presentar a Catalunya com un oasi, quan CDC i ERC l’han convertit en un fangar. Pocs dies abans la conselleria de Salut va difondre dades de la Central de Resultats. Semblaven magnífiques. Però estaven més cuinades que un civet de porc senglar. Només eren les informacions facilitades pels hospitals concertats que no són mai auditades, ni tan sols revisades.

Després, Salut donà dades de sous dels càrrecs oficials del seu departament. Només es recollien les xifres ja públiques, per llei, del propi pressupost. Tot i així, mostraven que vint càrrecs de l’Institut Català de la Salut i vint-i-set del Servei Català de la Salut cobren més de 80.000 euros l'any. Ara bé, no deien res de la dotzena (com a mínim) d’alts càrrecs de l’Hospital Clínic, i d’altres centres, que cobren més 100.000 euros l’any. Per descomptat, continuen sent desconeguts els contractes i els preus per serveis dels centres concertats.

Encara més retallades
No caldrà esperar la fi de les vacances per veure més retallades sanitàries. N’hi haurà més que les callades per Mas i les confusament admeses per Mas-Colell. Vegem dades concretes. El pressupost del 2012 (ara prorrogat) va ser aprovat amb un dèficit del 1,96 però s’ha acabat tancant amb un de 2,17. Atès que cada dècima representa 200 milions d’ euros, la diferència és enorme.

També caldrà afegir els 300 milions d’euros que la Generalitat haurà de tornar a Acciona degut a que gairebé segur que la justícia ratificarà la sentència en primer grau condemnant la concessió de la societat Aigües del Ter-Llobregat i no dic res de les probables indemnitzacions. Quedarà clar que la privatització més important de la història de Catalunya va ser un immens i car nyap.

Mas impedint alternatives
En qualsevol país normal, el partit en el poder intentaria trobar una solució realista. Però Mas i CDC no són normals ni lògics, ni cerquen l’interès col·lectiu. Políticament, Mas només pensa en com evitar que surti una alternativa a la seva persona en el marc de CiU. Creu que, arribat el moment, encara podrà controlar a ERC i a Junqueras. S’equivoca del tot. No conec a ningú que dubti de que, si ara hi haguessin unes eleccions anticipades, Junqueras obtindria més escons que Mas.

Els intents de CDC per evitar-ho han fracassat. Va llençar l’ operació “Què passa a Catalunya?”, consistent amb actes públics, teòricament a totes les comarques, pera revitalitzar el partit. Ha estat un desastre. Han fet menys actes dels previstos i l’assistència ha estat minúscula, de vegades amb poc més d’una dotzena de militants i parents.

Punt dèbil: les retallades sanitàries
Ara bé, finalment Mas ha vist que el seu punt més dèbil són les retallades sanitàries, com sempre he escrit. Ara creu que les ha de dissimular al màxim. Per això en la seva roda de premsa de dimarts, per informar de que es prorrogaria el pressupost del 2012, va tornar a parlar de l’Estat del Benestar (expressió que havia abandonat) i que no hi hauria més retallades. La mentida va durar menys de 24 hores. Mas-Colell ho va trobar massa gros i el va desmentir a l’endemà mateix, de manera solemne.

El desconcert també va arribar a la direcció de l’ Hospital Clínic. El seu director Josep M. Piqué confiava en que hi hauria un nou pressupost, amb una llei d’acompanyament que permetés la privatització de la gestió, en benefici seu, d’aquell centre, paradigma històric de l’atenció sanitària pública. Per això no va agafar vacances a l’inici del mes. En tot cas, el tema d’aquella voluntat de privatització, emparada per la Generalitat, continua essent de gran importància.

Titularitat pública del clínic
El comitè d’ empresa del Clínic, oposant-se a Piqué, va emetre un comunicat reiterant que tota nova fórmula “ha de garantir la titularitat pública en els àmbits orgànic, administratiu i de gestió”. Reprenia una resolució de la comissió de Sindicatura de Comptes del Parlament reclamant textualment que es posés fi a les preteses “indefinició i indeterminació jurídiques que té aquesta entitat des de la seva constitució, tot i certificant-ne clarament la titularitat pública en els àmbits orgànic, administratiu i de gestió”.

És un tema cabdal en la sanitat pública, com ho és el de l’ esmicolament de l’Institut Català de la Salut, en el qual Mas i els seus continuaran sent actius durant tot el mes d’agost, al marge del Parlament, com han estat fent fins ara.

Desinformació i Mònica Terribas
Hi ha, per tant, una gran batalla de desinformació. ERC ha obtingut la reubicació d’un seu vell element, la presentadora Mònica Terribas. Ha estat ERC qui ha imposat la seva contractació per un programa matinal a Catalunya Ràdio.

El diari digital El Confidencial va informar de que, per dur-lo a terme, a partir del 2 de setembre, Terribas “guanyarà més de 430.000 euros”. Són 71,38 milions de pessetes a l’any, és a dir 5,9 milions al mes, o sigui un milió tres-centes mil pessetes a la setmana, o bé dues-centes mil pessetes al dia, comptant els festius, en que no treballarà.

Control social i mediàtic
Resulta evident que l’objectiu de CDC i d’ ERC no és el benestar dels ciutadans -i encara menys l’ Estat del Benestar- sinó el control social. En efecte, aquí i ara, la lluita per una informació veraç, neutre i honesta representa un paper clau en el desmuntament de la bombolla demagògica de Mas i de Junqueras. Sense el seu exèrcit mediàtic el tema hauria desaparegut.

En tot cas, les sinistres i fal·laces maldats del tema pressupostari han estat en aquests darrers dies un gran element en el descrèdit de Mas i de Junqueras. Pel cinisme amb que han obrat, són una gran i bona notícia, atès que, com deia el secretari general d’ una conselleria, abans al·ludit, confirma el menyspreu de Mas i de Junqueras per la gestió i el govern democràtic, dels quals els pressupostos en són un element imprescindible.