El conferenciant, aquella vegada, anava acariciant les oïdes i inflamava els sentiments patris dels fidels a la reeixida convocatòria anual a la Casa Museu Prat de La Riba, glosant amb entusiasme les obres de joventut, i més abrandades, del gran pròcer català considerat "el seny ordenador de Catalunya".

Aixecant la mirada, des de la silent intimitat del pati històric, on se celebra la vetllada d'homenatge al prohom, es podia veure com sobre les teulades s'alçaven antenes parabòliques escrutant el món, i com, en el cel blau intens, es creuaven les esteles blanques dels aerodinàmics avions, desafiant el temps i l'espai.

Aquest fascinant contrast es repeteix feliçment, amb més o menys intensitat -depenent de l'orador i de la pulcritud de la llum de la vesprada- any rere any. Tradició i modernitat al cor de l'entranyable poble de Castellterçol.

Són dues maneres de veure i de viure l'existència. O millor dit, dues vessants d'una mateixa i eterna recerca humana de la identitat fonamental de la persona, que a fi de comptes és el centre de l'univers.

La tradició -que és proximitat- busca i intenta trobar i protegir, des de l'escalf del niu, la puresa d'aquesta identitat de la persona en les arrels de la seva història, dels seus costums, de la seva llengua, del seu tarannà i del seu entorn més proper -la llar, el poble, la terra, els records, els principis i creences-, embolcallat de tot allò que ha envoltat el seu naixement i el seu desenvolupament. I dins de tot això s'hi arrecera, sobreviu i es potencia l'autenticitat personal i creadora de l'individu, mentre se'l preserva de la difuminació, de l'anonimat i de la cruel soledat. Tot és molt natural, explicable i noble. El sentiment patri de pertinença, d'arrelament a la pròpia terra i a la teva gent, és fort i irrenunciable. Enganxa! No t'hi enganxis per a sempre... És la palanca per a la volada...

La modernitat -que és globalitat-, en canvi, despulla l'individu de tot allò que no és ell mateix, de tota adherència, de tota incrustació històrica. Ell és ell i prou. Tal com ell mateix s'ha fet i s'ha enriquit, amb les seves idees i sentiments, amb el seus dubtes e incerteses. I sense més bagatge que la llibertat i la responsabilitat personal -no mirant enrere ni sentint nostàlgia de seguretats- es llença a l'aventura de la vida, d'afrontar l'existència a pèl, de desenvolupar la seva personalitat i conquerir, amb esforç i preparació -estudis i experiències-, un lloc en el món, i millorar-lo. Imaginació, inventiva, recerca continua... Es busca vivint la vida pròpia i la dels altres. El triomf i el fracàs només seran seus... i de les circumstàncies. Aquí rauran la seva grandesa i la seva servitud: l'individu desafiant-t'ho tot; en la sort i en els riscos. Descobrint-se i descobrint la immensitat de l'univers...

Dues visions de la vida i de les coses. Dos camins dispars, buscant la persona, el 'jo'. Són dues filosofies de veure i de viure. Una, des de la seguretat, i, l'altra, des del risc. Des de l'arrelament que fruitarà i madurarà, o des del salt sense xarxa cap a l'autoafirmació. Preservar i renovar fecundament en la solidesa de la tradició, viscuda i contrastada, o arriscar-se cercant i innovant sempre en l'esperit obert i cosmopolita.

En fi, sovint estem en l'eterna cruïlla: les arrels pàtries o la vivència global. Veïnatge o ciutadania mundial. La possible, no gens fàcil, síntesi: estimar la terra i estimar món.

En el fons, més enllà de circumstàncies massa casolanes i de fantasies massa enlluernadores, saber trobar i estimar veritablement la persona. Tota persona.