El 24 de Maig va ser un dia molt intens ja que a la Mina es va celebrar el dia del joc per aprendre la seva importància durant totes les etapes de la vida i gaudir d'una tarda de diversió compartida.

Una de les activitats m'ha sorprès i motivat moltíssim, sobretot per fer una mica de consciència, no solament als adults, sinó també als infants: és el Joc de la Oca de la Diversitat Funcional.

Havien diferents proves en les que et trobes amb les dificultats de les quals molta gent ha de lluitar cada dia en les seves rutines i, en les quals sense adonar-nos, no prestem cap tipus d'atenció.
Evidentment, la prova més motivadora i en la qual poses el doble de consciència, és la de pujar una rampa amb la cadira de rodes. Fins que no et trobes en la situació, no se t'acudeix pensar i mirar al teu voltant sobre totes les barreres que existeixen a tot arreu.

Quan em vaig seure, el meu primer pensament va ser aquell primer moment en el qual una persona seu en una cadira de rodes, sabent que no podrà tornar a caminar mai més i que les seves cames, ara són dues rodes gegants i que les seves mans, que abans les podia ficar a la butxaca mentre caminava, o agafar el mòbil per parlar, etc, ara, durant el seu desplaçament, les ha d'utilitzar per empènyer les rodes amb tot el seu cos i, en línia recta encara la cosa va bé, però a la que has de creuar el carrer o pujar una rampa per accedir a la vorera o a un local; mare meva, quins braços has de tenir!!

No t'adones de la dificultat fins que no et trobes amb ella: "davant d'una rampa has de tirar el teu cos cap endavant, perquè si continúes assegut normal, el pes del cos tira la cadira cap enrere, caient al terra. Després, has de deixar anar i agafar molt ràpidament amb les mans les varetes de les rodes per girar-les cap endavant (això unes quantes vegades, depenent del llarga que sigui la rampa) i no anar un altre cop cap enrere, perquè el teu objectiu és pujar a la vorera, a ser possible sense ajuda, per veure que ets capaç de fer-ho per tu mateix...

De vegades, tanquem els ulls per no veure la realitat de moltes persones i posar-te en el seu lloc, et fa reflexionar sobre tot allò que podem gaudir i no valorem.