08/07/2013
10:32
Federalisme socialista
Toni Bolaño
El socialisme espanyol ha aconseguit, per fi, entrar a l'escenari polític. A Granada, s'ha aconseguit un consens mínim per marcar el camí federalista. Un camí que se situa equidistant entre els axiomes recentralitzadors del Partit Popular i les veleïtats sobiranistes del nacionalisme.
En aquest panorama, l'única cosa que és clar és que el model autonòmic sorgit de la transició no serveix. S'ha mostrat ineficaç i ha reproduït els mals endèmics de l'administració espanyola. Després d'anys de funcionament és necessari abordar els seus defectes però sense donar passos enrere com marca la doctrina recentralitzadora ni donar passos endavant cap a escenaris de complexa solució.
La reacció de populars i nacionalistes no s'ha fet esperar. Gripaus i colobres han llançat uns i uns altres contra Rubalcaba i contra el PSC de Pere Navarro. No obstant això, aquestes crítiques han aconseguit situar en el centre del debat polític al PSOE i al PSC. Portaven massa temps en l'ostracisme. La seva proposta federal ha estat un revulsiu.
Delimitar clarament les competències autonòmiques, posar sobre la taula el principi d'ordinalitat en el finançament autonòmic -habitual en els estats federals- i reformar el Senat són tres elements que no cal liquidar amb una simple declaració. Que alguna cosa no funciona a Espanya és evident i que la Constitució està obsoleta tampoc no necessita massa arguments. Cal posar fil a l'agulla i avançar, per la via federal, si no es vol trencar la baralla. Uns donant cop de porta a Espanya i uns altres donant cop de porta a Catalunya.
Navarro i Rubalcaba han aconseguit un acord important que posa fi a les cuites internes que han desacreditat una oferta política que encara es llepa les ferides de l'era Zapatero. La primera gran batalla serà el finançament autonòmic, l'eix de tots els mals. Catalunya en els últims dos anys ha rebut gairebé 19.000 milions per evitar la fallida tècnica. No obstant això, cap preguntar-se si el rebut en ajudes i crèdits no li correspon d'entrada pel seu esforç fiscal. Segurament, es conclourà que sí. Que Catalunya, igual que València, Balears o Madrid, posen més en la cistella comuna del que reben. Trobar la sortida en aquest laberint és la pedra filosofal per interpretar un model d'Espanya, un nou model. El federalisme socialista aporta nous elements a un debat allunyat de l'enconament dels extrems. Benvingut sigui. Malament faran uns i uns altres a desqualificar-ho d'entrada. Les coses no estan per a demagògies.
En aquest panorama, l'única cosa que és clar és que el model autonòmic sorgit de la transició no serveix. S'ha mostrat ineficaç i ha reproduït els mals endèmics de l'administració espanyola. Després d'anys de funcionament és necessari abordar els seus defectes però sense donar passos enrere com marca la doctrina recentralitzadora ni donar passos endavant cap a escenaris de complexa solució.
La reacció de populars i nacionalistes no s'ha fet esperar. Gripaus i colobres han llançat uns i uns altres contra Rubalcaba i contra el PSC de Pere Navarro. No obstant això, aquestes crítiques han aconseguit situar en el centre del debat polític al PSOE i al PSC. Portaven massa temps en l'ostracisme. La seva proposta federal ha estat un revulsiu.
Delimitar clarament les competències autonòmiques, posar sobre la taula el principi d'ordinalitat en el finançament autonòmic -habitual en els estats federals- i reformar el Senat són tres elements que no cal liquidar amb una simple declaració. Que alguna cosa no funciona a Espanya és evident i que la Constitució està obsoleta tampoc no necessita massa arguments. Cal posar fil a l'agulla i avançar, per la via federal, si no es vol trencar la baralla. Uns donant cop de porta a Espanya i uns altres donant cop de porta a Catalunya.
Navarro i Rubalcaba han aconseguit un acord important que posa fi a les cuites internes que han desacreditat una oferta política que encara es llepa les ferides de l'era Zapatero. La primera gran batalla serà el finançament autonòmic, l'eix de tots els mals. Catalunya en els últims dos anys ha rebut gairebé 19.000 milions per evitar la fallida tècnica. No obstant això, cap preguntar-se si el rebut en ajudes i crèdits no li correspon d'entrada pel seu esforç fiscal. Segurament, es conclourà que sí. Que Catalunya, igual que València, Balears o Madrid, posen més en la cistella comuna del que reben. Trobar la sortida en aquest laberint és la pedra filosofal per interpretar un model d'Espanya, un nou model. El federalisme socialista aporta nous elements a un debat allunyat de l'enconament dels extrems. Benvingut sigui. Malament faran uns i uns altres a desqualificar-ho d'entrada. Les coses no estan per a demagògies.
7
Juan Pérez:De Juan a Joanet, dir això que diu vosté: "L'opinió transver...
Joanet:Això del federalisme ja és antic. Hauria pogut tenir les seves
...
Juan Pérez
10 10:04:21/07/2013
De Juan a Joanet, dir això que diu vosté: "L'opinió transversal de la
majoria dels catalans és..." li converteix en una mena de Déu amb qui no
m'agradaria tractar, la veritat... El nostre país s'ha omplert d'endevins
que, pel que es veu, tenen poders que ja els voldrien els superherois
usamericans dels còmics. És difícil, però que es vulgui un impossible:
decidir la relació d'Espanya amb una part d'ella mateixa. Si d'allò que
vosté parla és d'iniciar una lluita d'alliberament nacional, endavant, té
tots el meu respecte, tot i que m'hi trobarà a l'altra cantó de
l'enfrontament amb les mateixes energies que vosté esmerci, però en sentit
contrari, és a dir, en defensa dels nostres drets constitucionals.
Joanet
09 23:14:19/07/2013
Això del federalisme ja és antic. Hauria pogut tenir les seves
possibilitats ara fa uns pocs anys però ho van boicotejar. Actualment ja és
un anacronisme. L'opinió transversal de la majoria dels catalans és anar a
fons i decidir lliurement la relació amb Espanya. Això és l'actualitat i
qui no se n'adoni ja està passat de moda.
Juan Pérez
09 17:54:22/07/2013
Potser soc de les poques persones que han tingur l'humor i la santa
paciència de llegir sencera allò que els deplorables redactors del PSOE
creuen que és una proposta federal, i remeto al meu bloc
http://provinciamayor.blogspot.com.es/ pels possibles interessats en tenir
un coneixement mediat, però exhaustiu d'aquest document. Haver-ho fet no li
dona més credibilitat a la meva anàlisi, però no se'm pot retreure que no
sé de què parlo quan jutjo. Aquesta proposta del PSOE es una "componenda"
molt insatisfactòria que deixe ben a les clares l'absència d'un veritable
pensament constitucional federal al si del partit. S'na deixat emportar per
l'actualitat, la pitjor consellera, i ofereixen una mena de "pacción" (el
mot és seu, perquè es veu que s'han tornat mil·lenaristes també...)per
sortir del pas, amb unes propostes massa contradictòries com per a tenir
transcendència política. Hi ha tants pressupòsits inassumibles en els seus
plantejaments que fa la impressió que l'únic que volien és que no es
trenqués la unió amb el psC, res més.I amb això no es construeix un estat
per a tots.
Santi Vidal
08 18:27:13/07/2013
Transpartència és publicar totes les dades posibles, que, fins ara no s'ha
fet massa sovint. Després ja discutirem el pes específic de cada indicador
i el valor dels percentatges sobre el PIB, que és el que conta.
carlos
08 16:25:08/07/2013
Santi no creo k nadie niegue el deficit fiscal de las CC.AA más ricas , y
de los ciudadanis más ricos. Lo que esta en duda es el metodo de calculo y
que las ventajas economicas de pertenecer a un estado puedan sólo medirse
con las balanzas fiscales . Hay otros indicadores. La balanza comercial o
la de capitales ambas ampliamente favorables a Catalunya.
Santi Vidal
08 14:23:16/07/2013
Després de dir un munt de vegades que el déficit fiscal de Catalunya era "
una gran mentida", ara ja diu que Catalunya, amb 2 o 3 autonomies més,
"posen més a la cistella del que reben". Felicitats per la rectificació! No
seria més lògic la publicació de les balances fiscals de totes les
autonomies ( com sembla que ara proposa Montoro)?
Manel
08 12:34:53/07/2013
Sr Bolaño, discreo molt d'alimetar constanment desde tants mitjans de
comunicacio, la canço populista e interesada de ESPANYA ENS ROBA, quand es
diu "cap preguntar-se si el rebut en ajudes i crèdits no li correspon
d'entrada pel seu esforç fiscal", miri Sr Bolaño deisem-nos de MENTIR, (1)
a tots els paisos del mon a TOTS, hi han regions mes ricas i mes pobres,
per lo tan les ricas hauran de soportar una micas mes de carga (2) igual
que no entendriam, que un millionari ens digues "comtes que jo pago mes
"VUI TAMBE MES". Per aixo els nacionalistes que no son tontos el primer que
fan es BUSCARSE UN ENEMIC (en aquest cas espanya) hon li abocan a través
del aparell de propaganda SUBVENCIONAT, la culpa de tots els mal de
Catalunya i aquí ens ten als socialistas, JUGANT AL JOC, que va marcan en
Mas i en Junquera, malament anem. Hi ha molta gent, que mes que les
fronteres o el color de la bandera, el que deisixa es TREBALLAR I SORTIR DE
LA CRISIS i no tornar a la edat mitjana, crec que estem al segle XXI.
LES NOTICIES MÉS LLEGIDES
Eldebat.caton
Perfil de Twitter de Francesc Moreno, editor d'eldebat.cat
Perfil de Twitter de Francesc Moreno, editor d'eldebat.cat
Tweets por @FrancescMoreno
L'OPINIÓ MÉS LLEGIDA
Portada |
Política |
Societat |
Entrevistes |
Opinió |
A debat |
Videos |
El lector |
TribunaLatina.com |
Contactar |
Qui som
Red Digital XXI S.L | NIF: B63898712 | Registre mercantil de Barcelona en el llibre nº 90363 diari 944 el dia 19 de Juliol del 2005 assentament 934 | CMS BabSoft
Red Digital XXI S.L | NIF: B63898712 | Registre mercantil de Barcelona en el llibre nº 90363 diari 944 el dia 19 de Juliol del 2005 assentament 934 | CMS BabSoft
