Les criatures quan són enxampades in fraganti, amb les brases de la seva última travesura encara fumejant, neguen l'evidència. Ho fan sense immutar-se. Posen cara de bons nois. Es posen de perfil encara que totes les proves corroborin la seva autoria. Busquen justificacions per justificar l'injustificable. Neguen la seva responsabilitat. Apunten la culpabilitat a forces centrípetes i centrífugues que s'han conxorxat per assenyalar-los com a autors. Volen evitar costi el que costi el càstig. Això els dóna pànic.

La compareixença de Mas en el Parlament va ser el seu retorn a la seva infància. Com els xavals, ha negat l'evidència. No sabia res. Es creu als seus amics. Als mateixos que ell va col·locar al capdavant de les finances. Si m'apuren, el president català gairebé desconeixia l'existència del Palau de la Música. S'ha exonerat de les seves pròpies responsabilitats. Com les ha de tenir si nega la major? La seva conclusió sobre el desfalc és que tot el relacionat amb CDC és fals. El jutge té indicis que són erronis i el finançament irregular de Convergència és una mera especulació. Poc menys que un invent de ments calentes. El triangle delictiu format per CDC-Palau-Ferrovial -ménage à trois en paraules del portaveu socialista Maurici Lucena- no existeix. És pur miratge. Mas va ser fidel al seu retorn al passat. Va negar l'evidència, la responsabilitat, la culpabilitat, l'existència del cas.

Amb vestit sobri, camisa blanca i corbata a joc, el president català ha assumit el dubtós honor de ser el primer a respondre en el Parlament per un cas de finançament il·legal. No s'ha sortit del guió i ha tret pit pel fet d'haver donat explicacions, per ser transparent i per retornar els diners dels convenis -curiosos- entre CDC i el Palau per potenciar el cant coral. Ha promès també pagar, retornar el diner negre, si el judici demostra que Ferrovial va pagar comissions. Com si retornar els diners li exonerés de responsabilitats polítiques.

Sobre les factures pagades pel Palau a empreses que treballaven per als nacionalistes en campanyes electorals, es va sortir per la tangent. Col·loquialment, va marejar la perdiu. Mas va passar el tràmit parlamentari sense respondre -o negant-los- els grans interrogants, en una sessió encotillada. Mentre, Millet i Montull, els saquejadors confesos, estan al carrer. Potser a la presó haguessin parlat massa. Tampoc ningú de la direcció de CDC ha declarat davant del jutge. Per a molts, la sensació és que tot acabarà en res mentre Mas ha tornat al seu passat pensant que pagar és un atenuant. Pagar no renta la cara. Mas ha perdut una bona oportunitat per donar explicacions.