Com sempre ha guanyat ERC: avui té més agafat a Mas que ahir i menys que demà. El futur és clar: passarà el que Oriol Junqueras vulgui. Va ser ERC la que dimarts va decidir que es prorroguessin els pressupostos del 2012 i no se’n presentessin uns pel 2013. Altrament CDC no els hagués pogut aprovar, atesa a més l’ oposició d’ERC, i, per raons antagòniques les d’UDC. ERC vol una trencadissa i UDC vol una entesa amb l’Estat. Agafat entre dos focs i sobretot sense una majoria parlamentària, Mas perd en tots els fronts, de manera patent i visible.

Mas tenia el pressupost pel 2013 llest del tot des del passat febrer, amb diversos supòsits de dèficit.. Però no el presentarà perquè ERC no els hi hagués aprovat, fos quin fos el supòsit de dèficit. Però com sempre Mas ha donat les culpes a “Madrit”.

ERCi CDC contra l'Estat del Benestar
ERC no volia un nou pressupost no pas per evitar retallades, essencialment les sanitàries, sinó per rentar-se’n les mans. Volia evitar donar la cara i a la vegada cremar una mica més a Mas i a tot el consell executiu, que ha quedar ben retratat. ERC pot ser tan retalladora respecte a l’Estat de Benestar com CDC. Però ho sap dissimular millor, malgrat que ahir Mas volgués donar una molt falsa imatge de defensor d’aquell Estat. El seu agosarament no respecta res. Pren als ciutadans per ximples.

ERC va deixar clar que se ‘n fot del pressupost i de les consegüents retallades quan va votar contra una proposta d’Iniciativa segons la qual les retallades havien de ser objecte d’una pausa.

Tres mil milions de retallades per la via de fet
Per tant, és gràcies a ERC que, per la via de fet, és a dir sense coneixement del Parlament, en els set mesos que portem d’any, la Generalitat ha pogut retallat per import d’uns 1.900 milions d’euros, la majoria en sanitat. En els mesos del 2013 que queden ho continuarà fent en uns 1.200 milions més, la major part dels quals també en sanitat i sempre sense cap control del Parlament.

Tant CDC com ERC estan instal·lades en la comèdia pura i dura, si bé potser seria millor dir que fan titelles: Mas encarna el titella i Junqueras el titellaire. A ERC li ha anat molt bé. Qui ha perdut imatge, credibilitat i expectativa de vot ha estat Mas. Qui n’ha guanyat, per ara, en que el cínic espectacle continua, ha estat Junqueras. CDC i Mas han esdevingut mers Kleenex per a Junqueras. Els llençarà quan vulgui, ja ben usats.

Junqueras controla a Mas
Després de la intervenció de Mas anunciant la pròrroga del pressupost del 2012, el líder d’ERC enforteix la seva idíl·lica posició. Literalment, Junqueras pot fer fer de Mas allò que li doni la seva real - o republicana - gana. Ho farà. Dintre d’uns mesos, Junqueras podrà optar entre dues vies. Una, permetre a Mas aprovar el pressupost del 2014, a la vegada que el força a convocar un referèndum. L’altra, fer-lo caure, provocant unes eleccions anticipades en les quals ERC esdevindria el partit més votat, mentre CDC consagraria el seu suïcidi polític, en la recerca del qual Mas ha estat d’una immensa constància.

Dimarts, tota la intervenció de Mas ha estat una llarga nota de suïcidi, segons em diuen membres del seu propi partit. Es pregunten com la petita camarilla que rodeja a Mas - Homs, Gordó, Mas-Colell - gosa fer veure que no ho veu, atès que el fet és evident.

Oblidats els pressupostos amb el PP
Respecte a la ceguesa de Mas, una explicació pot consistir en que, a base de mentir compulsivament, Mas s’hauria instal·lat en el deliri. Altrament no s’entendria que Mas ni cités a ERC. Mas hauria de menjar cues de pansa per recordar que va aprovar els pressupostos del 2011 (amb el dèficit d’un 2,6 per cent) i del 2012 (amb un dèficit final del 2,2 per cent) amb els vots del PP, no pas d’ ERC. Van ser uns pressupostos sinistrament retalladors, però formalment tot va anar com una seda.

Mas també hauria d’explicar que dèficit pressupostari és sinònim de capacitat d’endeutament i que aquest només el pot assolir amb préstecs de l’ Estat.

Una generalitat sense possibilitat de crèdit
Ara la Generalitat no gaudeix, per pura mala gestió, de cap altra possibilitat, com l’emissió de deute, el mercat bancari, etcètera. L’ Estat estaria encantat de que Mas ho pogués fer. És la Generalitat la que no té crèdit, per culpa seva pròpia. “El dèficit l’imposa Madrid” va dir Mas. Ai caram, podria no imposar-lo atès que només l’ Estat pot deixar diners a la Generalitat? Si no ho fes com compliria amb les imposicions ben lògiques de Brussel·les, que afecten més que res al propi Estat?

Per acabar d’embolicar la troca, Mas ara parla de la creació de nous impostos i l’augment dels existents, quan en pràcticament tots els ordres la pressió fiscal a Catalunya és més alta que en cap altre comunitat autònoma espanyola. El propi Mas ho va reconèixer: “Els impostos (catalans) ja els tenim gairebé a dalt de tot”.

Massa impost mata l'impost
Si en un món altament competitiu Mas pensa rellançar l’ economia amb més pressió fiscal, estem ben fumuts. Mas, que va estudiar en una escola francesa hauria de recordar un acreditat adagi gal segons el qual “Massa impost mata l’ impost” (“Trop d’impôt tue l’impôt”). Té una base científica, la corba de Laffer.

Totes les intervencions de Mas són un continuat amagar l’ou. Quan un periodista li va demanar per la quimèrica “agència fiscal catalana”, va contestar: “És un tema que s’ha de portar amb una mica de discreció”. Que Mas usi el mot discreció és una novetat.

Mas entre Junqueras i Duran Lleida
La discreció s’ha acabat respecte la preeminència política de Junqueras. Aquest té una estratègia clara, de trencadissa i molt nefasta. Està contraposada a una altra estratègia també clara, però realista, la de Duran Lleida. En canvi, a Mas cada dia se li veu més un tacticisme que resulta paradoxal, en relació a les seves cabòries maximalistes. Aquest marc genèric sembla destinat a durar molt més que la vida política de Mas i que la supervivència electoral de CDC.