Els ciutadans vam presenciar ahir un dels actes més vergonyants de la democràcia, la compareixença de Mariano Rajoy en la Cambra baixa, perquè la seu de la sobirania nacional, el Congrés dels diputats, està en reformes, però aquesta no és la qüestió evidentment. La qüestió és: El president del Govern forma part d'una trama corrupta, que ha generat pingües beneficis tant a particulars com al partit que el mateix presideix i que sustenta al Govern? El president del Govern ha dit la veritat? S'han donat les suficients explicacions? O hem assistit a un vodevil grotesc, plagat d'actes que no han produït hilaritat entre els congressistes, com en aquella ocasió dels “hilillos de plastilina”, sinó més aviat vergonya, impotència i suportar els insults de la bancada dels populars, en una mostra més de la seva cultura democràtica?

Evidentment, la relació entre el president i l'ex tresorer del Partit Popular va més enllà d'una relació d'empleador i empleat, més enllà d'una relació de mera amistat, la seva relació és i ha estat la de socis, d'aquí els consells de “Luis tu aguanta, ja veurem el que podem fer” mentrestant es finançava il·legalment el Partit Popular i es cobren sobresous il·legals, podríem dir que formen un comunitat d'interès mutu?

Des de la caça d'elefants a Botswana s'ha posat de moda la frase “em vaig equivocar, ho sento i no tornarà a succeir” clar que el que pronunciava aquesta frase era el Cap de l'Estat, com a conseqüència de la crítica ciutadana per la seva participació en una cacera, que si bé en un altre temps estaven ben vistes, en els temps actuals fereix la sensibilitat de molts ciutadans. Res a veure amb el que actualment està succeint.

El president d'un Govern democràtic no pot acollir-se a aquesta frase per evadir les seves responsabilitats davant un cas de corrupció que qüestiona la seva honorabilitat, el finançament il·legal del seu partit i desacredita a Espanya. En democràcia, sense entrar més al fons, el que s'equivoca encara que sigui escollint amics que acaben sent delinqüents, la paga. Máxime si les gestions d'aquests amics entren de connivència amb els quals governen i es realitzen pràctiques que són contràries als principis d'ètica pública i al seu torn atempten contra el sistema democràtic.

Ha tingut l'oportunitat de fer alguna cosa digne, almenys així l'hi reconeixeria la ciutadania, dimitint i marxant-se. Però no, el senyor president ha escollit el pitjor camí possible, resistir en el seu lloc encara que la gran majoria dels ciutadans prefereixen creure al seu amic delinqüent que a ell mateix Per què serà? Vostè i el cor que li envolta, dirigents del seu partit també qüestionats o com vostès prefereixin, personatges no aliens a les lisonjas que repartia el seu amic Bárcenas, han confós parlant democràticament, legitimitat amb fatxenderia.

No seré jo qui qüestioni la legitimitat dels resultats que vostès van obtenir en les urnes, encara que ben pensat, si es van finançar il·legalment, el seu resultat parteix d'un il·lícit, i com diria el seu senyor Trillo caldria invalidar tot el procés. Però bé, aquesta no és la qüestió, la veritat és que van fer paranys tant en les promeses electorals com amb el finançament il·legal, i així van obtenir una majoria absoluta, en la qual es basen per seguir governant, mostrant unes actituds xulesques pròpies de cacics, més que de governants amb una determinada ètica i pràctica democràtica. No prou per governar tenir una majoria absoluta, cal ser dignes en el càrrec. La majoria absoluta no és una butlla que permeti al governant fer la seva voluntat amb menyspreu als altres, i molt menys fer de la seva voluntat Llei.

No deixen vostès moltes sortides, tota l'oposició està en contra de vostès, la gran majoria dels ciutadans si haguessin de votar, avui no els votaria, aquests són víctimes de tenir segrestat el vot que els van donar en el seu moment. El fet que estiguin destruint vostès el seu propi partit és una qüestió que no tindria la més mínima rellevància si alhora no destruïssin la confiança dels ciutadans en les Institucions i en el sistema democràtic.

Els ciutadans esperem de l'oposició, tota ella, que presenti una moció de censura, que sabent que no prosperarà, per aquesta majoria parlamentària que vostès tenen, almenys serveixi per denunciar les pràctiques amorales que vostès realitzen utilitzant la confiança que un dia els va donar la ciutadania, de la qual ja no són mereixedors.

En aquest debat de la moció de censura potser ens assabentem del veritable autor intel·lectual del muntatge per al cobrament de comissions il·legals, és sospitós que determinats anys d'aquesta comptabilitat paral·lela del Partit Popular acreditada no solament pels “papals del senyor Bárcenas” sinó per la Intervenció de l'Estat, no hagin vist la llum. No existeixen? És la garantia per a la no tornada a la política d'algun membre destacat del Partit Popular? Sabrem algun dia qui és el senyor X? Sabrem algun dia tots qui són tots els titulars dels diners dels comptes del senyor Bárcenas en paradisos fiscals?

El que sí sabem és que Espanya té un president de Govern qüestionat no solament dins de les nostres fronteres sinó també fora d'elles. El que suposa el descrèdit i l'hazmerreir del nostre entorn.