Artur Mas compareixerà el dia 31 al Parlament per donar explicacions sobre el cas Palau. No serà una posada en escena amb glamour. No serà d'aquestes aparicions carregades d'aquesta èpica que tant agrada al president, perquè les clavegueres no tenen èpica.

No es facin il·lusions. El president ens explicarà la seva versió, que no ha de coincidir amb la veritat. Ja es van veure les seves intencions quan es va referir la compareixença de Rajoy sobre el cas Bárcenas. Cal anar encara que sigui per repetir el de sempre, va venir a dir el màxim responsable de la Generalitat.

Amb aquest vestit de feina, seguirem sense saber per què CDC signava convenis amb el Palau per promocionar el cant. Seguirem sense saber si Àngel Colom, actual membre de l'executiva nacionalista, va rebre diners de Millet per pagar la seva aventura del Partit per la Independència i qui li va suggerir que es reunís amb ell. Seguirem sense saber qui pagava les factures de les campanyes electorals. Seguirem sense saber perquè algunes empreses facturaven al Palau i no al partit. Seguirem sense saber quin era el paper de Daniel Osacar, un home de la seva màxima confiança. Seguirem sense saber si Ferrovial era contractada pel seu bon fer a les obres o pel seu bon fer als despatxos. Seguirem sense saber quines eren les relacions entre els saquejadors confesos del Palau i la cúpula del partit que sempre justifica les seves actuacions “per Catalunya”.

El que sí sabrem és que el jutge no ha actuat amb professionalitat. El que sí sabrem és que el Palau no deixa de ser una peça més que mouen mans negres contra aquest moviment altruista que està protagonitzant la transició nacional. El que sí sabrem és que és una injustícia que la seu nacionalista estigui embargada. El que sí sabrem és que CDC ha actuat amb transparència i equitat.

La jornada no donarà més de si. Al final de la compareixença, el govern s'agafarà uns dies de vacances. Cal agafar forces per l'11 de setembre. Aquí tornarem a l'èpica. Ens oblidarem que “la merda de la muntanya no fa pudor encara que la remenis amb un bastó”.